Vuit dies per sortir a sopar a fora

Avui ens han anunciat que a partir del dia 9 de maig els restaurants podran servir menjars fins a les 11h de la nit. Encara queda una setmana amb les restriccions de tancar passades les 5h de la tarda, però m'imagino que en l'ànim dels restauradors, s'espera la mesura amb ganes, després de tants mesos amb mesures tan restrictives.

De fet el nostre país és dels llocs on s'ha aplicat mesures tan severes i això ha provocat que molts treballadors de la restauració caiguessin en un ERO i que alguns negocis hagin hagut de plegar, per no tornar a obrir. 

La lluita sempre està entre el dret a la salut i el dret al treball, però com ja hem dit altres vegades, probablement s'ha estat massa sever sense poder demostrar que els restaurants i bars fossin focus de contagi. Hi ha prou maneres per controlar-ho sense la necessitat de ser tan dràstics i durant tant de temps.

Després d'una setmana, que a alguns se'ls farà eterna, podrem tornar a tenir l'oportunitat de sortir a sopar a fora. Aquesta sortida haurà de ser controlada respectant les mesures de seguretat que regnen des del primer dia, però estic segur que els propietaris de bars i restaurants vetllaran prou per respectar les indicacions del Procicat perquè ja han patit prou pel temps que han tingut les taules buides i les cadires apilades.

El rus del iot ancorat prop de la costa

Un estiu més la nostra vila compta amb un personatge que ningú ha vist però que desperta tot tipus de comentaris, històries i imaginacions sobre la procedència i les seves intencions. Un personatge que bategem com a rus, que ancora el seu iot davant la nostra costa i desperta top tipus de curiositats. Qui deu ser? Què deu voler? Qui hi ha? Què fan?

Com cada any es comenten possibles negocis, la compra d'un hotel, d'una urbanització. Es tracta, segons les converses que se'n deriven, d'un rus molt ric que ve a l'estiu per fer negoci. No és un rus més d'aquells que ja comencem a veure per la nostra vila, sinó que es tracta d'un potentat que, com ja he dit al començament, ningú l'ha vist.

L'altre dia, durant el nostre berenar-sopar a la platja, vàrem veure que s'hi acostava una llanxa a tota màquina. Es podia intuir que en baixaven el passatgers i poc després s'encenien els llums del iot. A la nostra imaginació començava un sopar festiu, amb convidats per passar-s'ho bé. Qui podien ser les persones convidades?

Tota la imaginació possible ajuda a passar els dies de vacances, en què el nostre cap és més receptiu, sobretot per a tot allò que no cal certificar com a evidències. Es tracta de jugar amb la imaginació i crear castells al mar. El fet que sigui rus ens ajuda a sortir dels estereotips d'una classe pobre i fidel a un tsar o el seu equivalent president Putin.

Una visita completa al Schönbrunn

Com acostuma a passar quan estic de vacances, la política al meu blog queda una mica al marge. En primer lloc perquè no la segueixo, no miro gaire les notícies (mentiria si digués que no sé res), em limito a llegir els grans titulars, i en segon lloc perquè la prioritat és gaudir dels dies de descans, si se'n pot dir descans anar de vacances.

Avui entre altres coses hem visitat el palau Schönbrunn. És impressionant! A diferència de l'anterior visita aquesta vegada sí que l'hem vist per dins. No sóc un gran amant dels interiors del palaus, però de tant en tant faig alguna excepció. Val la pena.

La reflexió d'avui seria al voltant del turisme i concretament del volum de persones que belluga d'un lloc a l'altre. M'agradaria parlar-ho amb en Xavier Roig, col·laborador els divendres al diari ARA, i molt crític amb tots els temes que tracta. M'agradaria saber si fa la mateixa crítica al turisme a Àustria que a Catalunya. A vegades penso que és massa crític amb les coses de casa, com si a fora es fes tot bé, i no sempre és així.

De la nostra experiència podria dir que no he vist estridències com passen al nostre país, però d'aquí on som, a Viena, no en tinc la mateixa informació que rebo de casa nostra i això fa difícil les comparacions.

A darrera hora ens hem llançat a l'aventura pujant a un tramvia desconegut, i no ens anat pas malament. Hem caminat una mica més del compte, però hem sopat la mar de bé. Aquí a Viena els plats són molts complets, fins al punt de tenir problemes per acabar-te'ls.

Arribem a Wien

Hem arribat a Viena en tren, des de Praga, que ahir el vespre m'acomiadava amb un a reveure. Els que coneixeu la ciutat sabreu que Viena, d'entrada, no té res a veure amb Praga. Té un caràcter més de ciutat gran europea, amb un volum de turisme més que acceptable, però a diferència de Praga queda més dissimulat en el dia a dia de la seva gent. No és aparador fascinant, però té racons preciosos.

Tot i començar el dia a Praga hem tingut temps de veure la catedral de Sant Esteve, alguns dels carrers més cèntrics, el Belvedere, i hem acabat sopant al Prater. Aquesta darrera visita era un tema que tenia pendent des de fa uns trenta anys quan vaig visitar la ciutat i no hi vaig anar. Ara ja puc dir que hi he estat, encara que no sigui un lloc predilecte, però que de ben segur enamora a molta gent, sobretot als joves.

La ciutat és neta, i com és això? L'ajuntament neteja molt o els vienesos embruten poc? Hem vist pocs gossos i cap cagarada sense recollir. Ja sé que no es poden fer comparacions, però m'imagino què poden pensar els vienesos que visitin una de les nostres poblacions. Us imagineu passejant-vos fins al final del carrer ample? Això és culpa de l'ajuntament?

Viatjar és cultura, si tens ganes d'aprendre. Els altres no ho fan tot bé, però nosaltres tampoc, eh! Hem de millorar en civisme. 

Tenim dos dies per descobrir una mica la capital austríaca.

Pujada al Púlpit

Ens hem llevat ben aviat, encara que no tant com ahir, per anar a esmorzar i preparar-nos per a un dia que ens han pronosticat que seria dur. Avui el programa era passejar-nos pel fiord de la llum i pujar fins al Púlpit, 604 metres de desnivell sobre el mar.

Si ahir la pluja va fer acta de presència bona part del dia, avui estava previst que només plouria de 4h a 6h de la tarda, i pràcticament ho han clavat. Aquests noruecs són molt aplicats, i el sol ens ha acompanyat pràcticament tot el dia.
La passejada pel fiord de la llum ens ha despertat poc a poc, contemplant les aigües tranquil·les, tot escoltant el Peer Gynt de Grieg, observant les cascades que arribaven fins al mar tranquil del fiord, amb alguns animals a les vores per alegrar els turistes. La segona part es presentava més complicada, encara que desconfiàvem un xic de les alertes que en algun cas varen fer efecte.
El desnivell era d'uns tres-cents metres, i uns quatre quilòmetres de camí. Aparentment era assequible i s'ha aconseguit, encara que amb més dificultats de les previstes. En l'últim quilòmetre, a la tornada, ha arribat la pluja, però ens ha deixat poc abans d'agafar el ferri que ens ha travessat des de Tau fins a Stavanger. Dutxats i descansats ha arribat l'hora de sortir a sopar. On anirem avui?

Notícies que no vols llegir

He arribat a casa i després de sopar una mica m'he posat a llegir les notícies del dia a Internet. He fet una lectura dels titulars i subtítols, com a molt, i m'han vingut moltes ganes de tancar l'ordinador i anar-me'n a dormir. Realment se'm fa difícil definir el sentiment que em genera, no sé si de rebuig, de ràbia, de desesperació... Com és possible que passi tot allò que llegeixo.

Et provoquen les notícies que arriben de Síria, de Colòmbia, d'Hongria, de Turquia, del Tribunal Constitucional, del Congrés de diputats, de Pamplona, del carrer Ferraz, de l'Audiència Nacional, de... 

Toca tombar l'acord del Parlament català sobre els toros? No es pot fer res perquè Rússia deixi de matar civils? Són tan inútils la Unió Europea i Nacions Unides? Per què beneïm dictadures encobertes? Quins interessos amagats hi ha?

Ahir vaig dir que el PSC faria un pas enrere. Si no ho he llegit malament, avui ja n'ha fet mig. Som així.

Desconnectat 2

Avui és el segon dia de les meves desconnexions. Ja vaig dir que no eren totals, però gairebé. Les notícies es filtren sense adonar-te'n, però fas com aquell qui res.

He descobert que en aquesta ciutat hi ha gossos. N'he vist molt pocs, però n'he vist. El que no he sabut veure per enlloc han estat les seves cagarades. M'imagino que en fan, però els seus amos s'encarreguen de recollir-les. El que no sé és com i on pixen, perquè els fanals no es veuen bruts a la base, com passa a casa nostra.

De papers a terra només en els llocs on hi havia molta gent asseguda celebrant, m'imagino, que era un divendres d'estiu. De seguida, però, passava qui els recollia. Tot controlat.

Ha estat un dia esgotador, que hem viscut intensament, aprenent i valorant el coneixement de la història. Tothom molt ben educat i prest a ajudar-te amb el que fes falta. S'agraeix. Passejada en barco, sopar i al llit. Bones notícies dels fills, a través del Whatsapp i el blog de l'Ignasi. No podem demanar res més.