Doña Elena, ¿vale?

Ahir es va fer viral l'observació que la infanta Elena de Borbó va fer a una reportera, per tutejar-la. La infanta li va recriminar que no la tractés de "doña Elena". Això ha fet molta gràcia i ha servit perquè tothom hi fes comentaris, com ara jo mateix en aquest blog.

A casa nostra, de petits, se'ns va acostumar a tractar els pares de vostè i, com la manera més normal, sempre ho vàrem fer fins a la seva mort. Se'ns feia estrany sentir que companys nostres tutegessin els seus, i d'altres que els tractaven de vos.

Era un costum, o signe de respecte, un marcar diferències... cadascú hi dirà la seva, però en tot cas, de petits, sempre ens varen acostumar a tractar de vostè les persones grans i així ho he vingut fent fins ara. A vegades, fins i tot, a persones que ja són més joves que jo mateix.

Ho dic perquè probablement si m'hagués trobat en la situació de la reportera, no se m'hauria acudit tutejar la infanta, encara que és més jove, i per tant ella no hauria hagut de rectificar-me. Això no vol dir que no em resulti estranya la reacció de la infanta, encara que fins a cert punt és comprensible perquè estan molt acostumats al tracte de vostè i poden creure que el fet que una reportera s'atreveixi a tutejar-los és una demostració de manca de respecte.

Sigui com sigui, el que és ben cert és que l'anècdota amb la reportera ens fa veure quina és la realitat de la monarquia avui. Això vindria a tomb amb la discussió sobre què s'escau més avui dia, si monarquia o república. En tot cas la monarquia atorga uns drets a unes persones pel simple fet de formar part d'una família determinada, la reial, i aquí és quan entra la discussió si avui això és just o bé s'hauria d'abolir.

Al marge del tractament que acostumem a utilitzar en les nostres relacions socials, sí que és molt important el respecte. No dependrà del tractament ser més o menys respectuós cap als altres, i aquí sí que hauríem de fer un esforç per reflexionar si som prou respectuosos, sobretot amb qui pensa diferent de nosaltres. Particularment, si em trobés amb la infanta la tractaria de vostè, però desitjaria que ens deixessin opinar si volem continuar mantenint una monarquia o bé anem a crear una república.

Iñaki Urdangarin té la suite a punt

Podria parlar de la tortuga que ha post 170 ous a la platja de Sant Simó, a Mataró, just a un metre del xiringuito. Un fet insòlit i que ha mogut moltes persones a visitar el lloc protegit per aconseguir que d'aquí a un parell de mesos en puguin sortir les tortugues.

Podria parlar de la llista de candidats a substituir M. Rajoy al capdavant del PP, que avui ha caigut un dels que inicialment semblava el més que probable nou president, però he escollit comentar que avui ha ingressat a presó el cunyat del rei, el marit de la infanta de Barcelona, a qui se li va ratificar la culpabilitat i la sanció de més de cinc anys de presó.

També es pot considerar un fet insòlit. En primer lloc que una persona de la família reial hagi estat jutjada i castigada a presó, i per altra banda que aquest familiar entri a la presó. Perquè estem parlant d'Espanya on força anys després de Franco podem continuar afirmant que és "different".

El que no tenim tan clar és el temps que s'hi estarà, però sí que hem sabut les comoditats que tindrà. A casa no em creien quan els he dit que entraria en una presó de dones. Sí, en una presó de dones, però amb un mòdul masculí, fins ara en desús, i habilitat expressament per al cunyat del rei.

En moments així continuo recordant les paraules del seu sogre quan ens deia que la Justícia era igual per a tothom. Nosaltres rèiem, i sabem perquè ho fèiem. Espanya continua avergonyint-nos i el que fa més ràbia és que es vulgui blindar personatges o institucions, i es reprimeixi la llibertat d'expressió, la que vàrem exigir quan defensàvem l'actual bufó del rei, el senyor Boadella, i que ara, l'hem de tornar a exigir, en aquest cas als amics del bufó per evitar que empresonin artistes innocents que han gosat dir mal del rei o de les forces armades. 

Diuen que mans enfangades plega

Segons informa el diari El País, el secretari general del 'sindicat' Manos Limpias estaria disposat a retirar-se de totes les causes i querelles en curs i plegar, després de l'acusació d'extorsió a bancs i empreses. El diari parla que el senyor Bernad està "destrossat anímicament".

No acabo d'entendre aquesta destrossa anímica. No serà perquè l'han enxampat, oi? perquè se li ha descobert el frau i l'engany, tampoc. A una persona la deixes en un estat semblant quan descobreix que algú l'ha estat enganyant i l'ha deixat en la misèria, però en aquest cas qui ha estat un estafador, calumniador i miserable ha estat l'anomenat 'sindicat' i per tant el sentiment en tot cas és de ràbia per haver-ho fet tan malament, que se l'hagi descobert i se li acabi el xollo.

Hi ha qui diu que el braç de la monarquia és molt llarg i que ha fet mans i mànigues per eliminar el 'sindicat' que era l'únic que asseia la infanta Cristina al banc dels acusats, i que ara, amb la seva dissolució la deixaran lliure i sense cap causa pendent. Crec, però que és més senzill que tot això. Si és cert que el pretès 'sindicat' va plantejar a la defensa de la infanta la possibilitat de retirar-se del cas si cobrava uns diners, s'ha de ser molt burro per no veure que la porta al que ha succeït s'acabava d'obrir de banda a banda.

I si la pràctica del 'sindicat' ha durat tant és gràcies a la quantitat de persones i empreses que han jugat de manera corrupta en totes les causes. La quantitat de persones que han cobrat pel seu silenci. Llavors ens queixem dels polítics. Aquests són el reflex de la societat actual.

El torn de la infanta Cristina

Avui el torn de les declaracions era per a la infanta Cristina. L'estratègia de la defensa passava per no respondre les preguntes de l'advocada de l'acusació, Manos Limpias, i passar de dret a respondre les preguntes de la defensa, ja que la resta no la volien ni veure asseguda al banc dels acusats.

El pseudosindicat Manos Limpias té la corda molt llarga i es persona a tot arreu. En alguns casos acompanya a fiscalia i demés, com quan es tracta d'anar en contra de decisions preses per autoritats catalanes, i en altres van sols, com és el cas de la casa del rei, en què les consignes eren ben clares, evitar la imatge de la infanta interrogada.

És complicat jutjar l'actitud de Manos Limpias, i el que és evident és observar la diferent valoració que se'n fa quan acusen institucions i polítics catalans o bé ara que l'acusada és membre de la família reial. Estem tan acostumats a que ens vagin en contra que quan no és així, fins i tot ens fan gràcia.

La defensa de la infanta dirà que la voluntat de Manos Limpias no és aconseguir que es faci justícia, sinó embrutar la imatge de la família del rei. Els altres asseguraran que entenen que la justícia és per a tothom la mateixa i que si hi ha indicis de comportaments irregulars, aquests s'han de jutjar.

El fet que una persona acusada pugui fer valdre el dret a no respondre és bo, però és bo per a la persona a qui es jutja? Sense necessitat de declarar en contra de tu mateix, no és bo que pugui quedar en evidència allò que no s'ha fet bé? 

Cops de vent i peticions de condemna singulars

Les notícies destacades de la jornada són el temporal de vent, que ha causat fins a tres morts, i la condemna d'Iñaki Urdangarin a 19 anys i mig de presó que el fiscal demana al jutge pel cas Nóos. Per altra banda, ha sorprès que en el cas de la infanta Cristina el fiscal li demana al jutge Castro que arxivi el cas i només se l'acusi d'haver-se apropiat de prop de 600.000 euros, que ho arreglarà pagant-los.

No sé si aquestes demandes les tindrà en compte el jutge, ni tampoc conec l'opinió dels entesos que, segons sembla, també s'han mostrat estranyats. No tinc cap interès en que la infanta pogués anar a la presó, però tot plegat es veu molt confús. No sembla que els criteris s'apliquin a tothom per igual. Pensar que la infanta ja ha patit prou com per condemnar-la no és un criteri objectiu i, per tant, a la meva manera d'entendre no té explicació possible. Veurem com acaba. Per cert, al senyor Matas, que es troba a la presó, li demanen onze anys i encara té més judicis pendents. I això que el senyor Rajoy el trobava tan bona persona.

I del president Mas i l'Oriol Junqueras poca cosa en podem dir, doncs continuen cadascú en la seva posició i tothom a l'espera de saber si hi haurà eleccions aviat o bé si el president seguirà el consell del PSC i UDC i esgotarà la legislatura. ERC té pressa i la societat civil representada per Òmnium i l'ANC també.
Destacable és la proposta que el PP català vol fer després de festes, de constituir un equip amb tots els partits no independentistes. Ja m'imagino el pacte PSC-PP-ICV-C'S-Podemos. Llavors diuen que hi ha coses més importants que l'independentisme. Suposo que deu ser l'espanyolisme, perquè ideològicament... 

Amb la infanta Cristina crec que s'han barrejat els papers

A mi que m'ho expliquin bé, perquè no ho acabo d'entendre. Quines són les funcions del fiscal anticorrupció? Quina relació té amb els jutges? de qui està a favor? Agrairé que algú m'ho respongui.

Em pensava que el fiscal més aviat accentuava les penes, vull dir que ho feia tot més gros, però observant el que està passant amb la germana petita del rei Felip VI, el fiscal estaria fent funcions de defensa, però amb més força i amb més influència del que podria tenir un advocat defensor.

Que quedi clar que no tinc cap interès especial a que culpin Cristina de res, però en tot cas sí que m'agradaria que el procés seguís el mateix camí que si es tractés de la meva persona. El fiscal anticorrupció també em defensaria tan aferrissadament? 

Es tracta d'un paper equivocat del fiscal o bé del jutge? quin interès hi pot tenir el jutge Castro en imputar la infanta, tot i la insistència del fiscal en desimputar-la? Si és cert que la infanta ha actuat al marge de la llei, conscientment, per què no se la pot jutjar? quin interès hi té el fiscal?

Avui pot passar qualsevol cosa. M'imagino que tothom té clar que a Espanya no hi ha divisió de poders, que s'ho han passat pel forro. Seria ser molt ingenu creure que tots som iguals davant la llei, encara que ens ho digués el pare del rei. Jo entenc que el PP el vulgui aforar en un país que els aforats ens surten pels descosits. Som una monarquia de pissarrí, bananera, i més en veurem florir.

Iñaki Urdangarín, les històries de mai acabar

No sé què hi ha de cert en tot l'historial del gendre del rei, l'Iñaki. Cada dia ens assabentem de noves històries i gens afalagadores. Avui llegia que la tesina de final d'estudis d'ESADE li podien haver escrit dos treballadors de l'empresa Nóos. Aquest xicot sí que vivia com un rei, com el sogre, vaja. Esclar que això ho diu el soci Diego Torres, que ja no sabem si creure'ns-ho. 

De la vida del rei i família ningú no pot sorprendre's de res, i pel que sembla l'Iñaki tenia molt clar a quina família havia anat a parar i què en podia esperar. Seria ser burro no aprofitar-se'n. De fet ja no venia d'aquí. Segur que mai no s'hauria imaginat que tot es podria acabar sabent. M'imagino que la seva ingenuïtat o candidesa l'ha traït. (ja veieu que no parlo d'intel·ligència).

Quan parlo d'Urdangarín o penso en tot l'entremat, no puc deslligar-ho de la infanta Cristina. Se'm fa molt difícil, per no dir increïble, que Cristina ignorés tot el que estava fent La justícia és igual per a tothom". Té la mateixa credibilitat que l'altra frase "El castellà no ha estat mai una llengua imposada". Curiós, oi?

el seu espòs, o bona part del que feia. No la veig tan ignorant com per no imaginar-se que alguna cosa no era del tot clara. Llavors... per què la impunitat? per què no es pot investigar i, si és el cas, jutjar? Recordo les paraules del rei... "