Robar, Enganyar, Prevaricar... uns verbs massa propers als polítics

Avui ha dimitit la presidenta de Madrid perquè se li ha descobert que ara fa set anys va robar en una botiga productes per valor de quaranta euros. Per això ha hagut de dimitir? No creieu que hi ha polítics que han robat molt més i no han pas dimitit? Ve de nou!

El problema no són els quaranta euros. És cert que la persona pública ha de ser honrada més que ningú, i robar, encara que només siguin quaranta euros, és suficient com per deixar-hi de confiar. Aquesta vegada la varen enganxar, però... era la primera vegada que robava? No va robar mai més?

Oi que se'ns fa difícil de creure que en l'única ocasió que va obrar malament se l'enganxés? Doncs aquest és el motiu perquè ha hagut de dimitir. Se li ha perdut la confiança.

Ha estat avui que hem començat a desconfiar d'ella? Oi que fa dies que ja no hi confiàvem? No crèieu que tot el que va passar amb el famós màster i, sobretot, en la manera que va actuar per mantenir-se en el poder, va ser suficient com per dimitir? I si no dimitia, no creieu que Rajoy no l'havia d'obligar a dimitir?

Algú podrà pensar que és més greu robar quaranta euros en un hipermercat que no pas aconseguir un màster sense estudiar ni anar a classe. És evident que no és així, però en ambdós casos s'ha actuat malament, i defensar l'honorabilitat quan un sap que no ho és, encara situa les coses de manera molt pitjor.

El problema de tot plegat és que som molts els que ens imaginem que de Cifuentes en política n'està ple. No vol dir que tots els polítics siguin iguals, però que n'hi ha molts i moltes, això no ens ho podrà negar ningú. Ara fa set anys ella va actuar malament, però hi va haver qui es va encarregar d'amagar-ho.

A Espanya hauríem de començar a practicar l'exercici de les dimissions, i d'aquesta manera aconseguir regenerar la política. La ciutadania no confia en els polítics, i això és el pitjor que li pot passar a una societat que es creu democràtica. La mare dels ous... llegiu l'article de Suso de Toro a l'ARA d'avui.

Ja tinc decidit quin serà el meu vot a les municipals d'Arenys de Mar

Avui és el darrer dia de campanya i encara ens falta el dia de reflexió i jo ja frisso per poder anar a votar. No em cal reflexionar més, ja ho he estat fent des de fa dies i ja tinc molt clar qui votaré perquè pugui governar Arenys.

Sé, però que difícilment el meu candidat/candidata serà el nou alcalde/alcaldessa d'Arenys de Mar, i també sóc conscient que tindrà moltes dificultats per portar a terme tot allò que m'ha promès i m'he cregut. I no serà perquè no sigui una persona honrada i compromesa, sinó perquè el nou govern d'Arenys de Mar serà el resultat d'un pacte amb més d'una i de dues formacions. Difícilment es podrà governar en minoria.

Aquests recels, però els haig de vèncer i optar per donar-li el meu vot i esperar que, com jo, siguin moltes les persones de la vila que també hi confiïn i li donin el seu vot. 

Però no he optat per una llista presidencialista, sinó per una llista que hi ha algú més que l'alcaldable. Una llista formada per un grup d'homes i dones que, al meu entendre, donen la talla i hi puc confiar. Tenen un programa que no em convenç al 100 per cent, però és que no n'hi ha cap que comparteixi plenament. Sí que és un programa coherent, atrevit, això sí, però possible i trencador. Valoro molt l'experiència, encara que no la veig imprescindible, sempre i quan els nous regidors i regidores entrin amb humilitat i ganes de servir. Rebutjo els amargats i que ens amarguen, els venjatius i creguts. Prefereixo els que ratllen la utopia, però són respectuosos amb els seus adversaris i, sobretot, tenen les orelles ben obertes per escoltar la gent, no només quan necessiten els vots, sinó durant tots els dies del mandat municipal.

Sí, ja sé qui són els meus escollits i els adverteixo que els seguiré durant els quatre anys, formin part del govern o es quedin a l'oposició. Voldré que facin un bon ús de la confiança que haurem dipositat en ells i que treballin i deixin treballar per fer avançar la nostra vila econòmicament i social. Em crec que vulguin que participem en les decisions i que no només ens convoquin perquè els escoltem, sinó que també ens demanin l'opinió. I prenguin decisions, i fins i tot que s'equivoquin abans que no fer res i mantenir estancat el nostre poble, i que recordin que el primer de tot són les persones, fins i tot davant dels arbres i els animals. Qui sigui frare que prengui candela!