Temporal polític després de les pluges

Sembla que la ratxa de pluges ha passat i ens vindran dies de més sol. Fa uns mesos potser no ens hauria agradat, però ara, havent vist que s'ha recuperat una mica el nivell dels nostres pantans, i amb vista als mesos d'estiu, sembla que ja no ens sentim tan preocupats i que ja no ens cal la pluja. De totes maneres no abaixem la guàrdia perquè encara falta molta aigua per assegurar un abastiment correcte.

    Si les notícies són millors, quant a la meteorologia i concretament al règim de pluges, no podem dir el mateix de la política i el món judicial, després de les eleccions al Parlament Europeu i la publicació al BOE de la llei d'amnistia. El nou partit polític d'extrema dreta, de l'influencer Alvise, no sé si comportarà molts maldecaps a la institució, però ben segur que ocuparà sovint pàgines dels nostres diaris. Dels jutges i la seva lluita contra l'aplicació de la llei d'amnistia no cal ni parlar-ne.

    Un dia, en una tertúlia improvisada, analitzant què passava amb els vots rebuts per formacions polítiques que posen en dubte el seu nivell democràtic, algú qüestionava la capacitat dels electors a l'hora d'emetre el seu vot. Una afirmació molt perillosa, que es podia entendre el sentit, però també interpretar-se molt malament. Posar en dubte el dret al vot universal, i que cada persona és un vot, és posar en dubte la democràcia i els seus principis més sagrats. Va costar molts anys i lluites aconseguir que tothom pogués votar, com per ara posar-hi impediments. Una altra cosa seria qüestionar la llibertat de presentar-se a les eleccions, sense oferir un mínim de garanties que el comportament futur respectarà les regles democràtiques del sistema polític. Estem massa alliçonats que cops autoritaris s'han produït de la mà de la plataforma democràtica. Usar la democràcia per aconseguir el poder i llavors destruir-la, o si més no, degradar-la.

    Personatges com Alvise, a qui desconeixia, no són gens saludables per a la democràcia, sobretot quan aquesta s'aguanta per un fil. Si avui dia resulta tan difícil desxifrar la informació que ens arriba per poder distingir allò que és cert d'allò que és fals, només falta donar poder a personatges que fan de la mentida i l'engany el seu pa de cada dia. No sé què més haurà de passar perquè ens adonem que no ho estem fent bé, i rectifiquem abans no sigui massa tard.

Avui en sabem més del nostre planeta

La sortida d'aquest diumenge ha estat molt plaent. La veritat és que no ens hi hem cansat gaire, però hem gaudit de l'entorn i, sobretot, de les explicacions que la Carme Puig, la nostra geòloga per un dia, ens ha fet sobre la composició del subsòl i les erupcions volcàniques. No hem anat a la Garrotxa, el primer lloc que se m'acut quan em parlen de terra de volcans a Catalunya, sinó més a prop de casa, entre Vilobí d'Onyar i Bescanó. Hem visitat el volcà de la Crosa de Sant Dalmai, entre la Selva i el Gironès.

    S'ha de dir que les pluges dels darrers dies, a més de provocar-nos algunes goteres no volgudes, ens ha deixat un paisatge molt millorat. Es veu verd i gairebé ens fa oblidar la sequera que hem patit. Diuen que ha de ploure més per aconseguir un nivell acceptable d'humitat a la terra i emplenar els pantans que gairebé teníem buidats. Realment el nostre país és bonic, i probablement n'hauríem d'estar més orgullosos, respectar-lo i protegir-lo, sense que ens preocupi gaire que es decideixi instal·lar-hi molins de vent.

    Avui sabem més coses de com va funcionar el món, ara fa milions d'anys. Unes xifres que em resulten molt difícils d'imaginar, i això fa que relativitzis molt més les coses, sobretot el temps que vivim, i la manera com el vivim. Per cert, aquests dies els nostres polítics de torn s'estan clavant cops de colze per fer-se un lloc. M'agradaria pensar que per treballar per al futur del nostre país i no pas per trobar un sou, amb diner fàcil i pocs maldecaps.

    Avui a la Crosa de Sant Dalmai hem caminat pel seu cràter, ara ple de nogueres i camps conreats, tot delimitat per un bosc d'alzines, i algun altre arbre que no he sabut identificar. Algú potser m'ho podrà explicar.

    Agraïts amb la Carme Puig per tot el que ens ha ensenyat i hem après. Li haig de confessar que ja no recordo els noms dels diferents períodes geològics. No és fàcil, però sí que en guardo una idea general, i entenc molt millor què passa quan es produeix una erupció volcànica, de quin tipus és, i què s'origina a l'interior. Això sí que m'ha quedat més clar. Gràcies.

Plourà, però no suficientment

Aquest dissabte s'han suspès o ajornat algunes activitats a l'aire lliure per la previsió de pluges. Al nostre país parlar de pluja és gairebé una obsessió. Ens passem el temps conversant de quan plourà i si ho farà prou per alleugerir els problemes que tenim de sequera, mentre veiem com els nostres pantans es van buidant, amb unes imatges que mai havíem vist ni imaginat.

    La previsió i la planificació no són dues pràctiques gaire típiques del nostre país. D'alguna manera ens adonem tard de les coses i llavors tot són corredisses per intentar resoldre allò que molt probablement hauríem pogut preveure i evitar situacions crítiques. En el cas de l'aigua tenim moltes assignatures pendents.

    L'aigua, que és un bé essencial, ha esdevingut un bé escàs i molt preuat, però acostumem a fer-ne un mal ús. Potser perquè té un cost reduït, en teníem en abundància, o si més no això semblava pel fet de veure-la rajar cada vegada que obríem l'aixeta, sense dispensadors ni la precaució d'estalviar-la mentre ens rentem les dents o ens ensabonem les mans. Ara ens estan dient que no podem consumir-ne tant com volem. Que els propietaris de piscines no les poden omplir. Que no es poden regar els jardins ni els horts... Tot això ens ve de nou.

    No som profetes, i probablement ningú no s'imaginava que avui ens trobaríem amb aquesta sequera tan severa, però convindria repassar la història i recordar temps passats amb problemes semblants. Llavors vàrem córrer a trobar solucions, que amb el temps han funcionat, però no suficientment. Calien més esforços que no s'hi han dedicat. 

    Una de les tasques dels polítics és planificar el futur, preveure què pot passar i treballar per afrontar totes les circumstàncies previsibles. Fa molts anys que parlem del canvi climàtic, i encara que n'hi ha que no hi creuen, la majoria ho tenim clar, i això comporta canvis importants que s'han de tenir en compte. La sequera n'és un, i aquí hem badat.

    No podem estar tot el temps vivint només del present i tapant forats. Hem de mirar cap al futur i planificar els treballs necessaris perquè no ens enganxin amb els pixats al ventre. Demà plourà, però tots sabem que no ho farà suficientment, ni tampoc els propers dies, setmanes i mesos. Hem de donar solucions a la situació d'avui, però preveure les de demà. A veure si canviem la manera de treballar i posem seny d'una vegada!

La nostra aigua de cada dia

Vaig llegir un dia que la gran preocupació d’aquest món no seria la falta de minerals fòssils, sinó la manca d’aigua. Tots som conscients de la importància de disposar d’aigua en qualsevol moment del dia, ens trobem allà on siguem, però no fem res per evidenciar-ho. Intentem estalviar llum i gas, probablement perquè el cost és alt, però l’aigua? 

Si mirem la relació de factures de tot un any ens adonarem que l’import de l’aigua consumida representa un percentatge prou baix. Potser és això el que fa que no tinguem gaire interès en estalviar-ne el consum, sobretot quan deixem que corri l’aigua mentre ens ensabonem les mans, ens raspallem les dents o esperem que arribi prou calenta a la dutxa. Quan obrim una aixeta i no surt aigua, llavors sí que ens lamentem que ens hagin tallat el subministre, encara que només sigui per reparar una avaria.

Portem molts mesos parlant de la sequera que pateix el nostre país. Hem vist moltes imatges del nivell dels nostres pantans. Gairebé no recordem el dia que va estar plovent de manera sostinguda unes quantes hores. Malgrat això no hem canviat els hàbits i ara ve quan ens diuen que hauran de reduir la pressió i qui sap si també ens tallaran l’aigua unes hores al dia. Serà aquesta la manera de reduir el consum?

L’aigua és un bé essencial i com a tal tothom n’ha de poder disposar per satisfer les seves necessitats de consum, però ja va sent hora que ens comportem de manera responsable i no la malbaratem. No sé si cal incrementar-ne el preu. Potser no seria una mala idea, sempre i quan fem possible que ningú es quedi sense per dificultats econòmiques. És perquè creiem en un Estat fort i amb finalitats redistributives que podem continuar amb la cara alta i criticar aquests corrents ultraliberals que volen privatitzar-ho tot, afeblint l’administració pública i posant en risc una vida digna i de ple dret per a una bona part de les famílies que per elles soles no se’n poden sortir.

Reflexionem si ho estem fent bé. Apliquem totes les eines de què disposem per assegurar l’aigua a totes les llars, però al mateix temps controlem-ne el mal ús. La tarifació social per una banda i la regulació del consum en funció del Padró poden ser dues mesures que ens ajudin a racionalitzar el consum de l’aigua i combatre les dificultats que la greu sequera ens comporta, i que no sembla pas que hagi de millorar en un futur. 

La sequera que tenim a sobre

Demà començaran a aplicar-se noves mesures de restricció del consum de l'aigua a diferents zones del territori català i la nostra vila en queda afectada. Portem molts mesos sense que plogui suficientment al país i les reserves d'aigua dels nostres pantans s'ha anat reduint fins a unes xifres insòlites i preocupants.

Sortosament, al seu dia, es varen construir plantes dessalinitzadores que han permès tirar endavant més temps sense limitar el consum de boca, però cada vegada es fa més difícil preveure si finalment també l'aigua que ens arriba als nostres dipòsits es veurà reduïda.

La manca d'aigua a la terra és una preocupació global, que quan no t'afecta directament sembla que no existeixi. El nostre país està situat prou al sud com per acabar patint problemes greus de manca d'aigua, a l'agricultura, la indústria, però també a les cases.

En alguna ocasió, arran dels problemes de subministrament de petroli, havíem comentat que les conseqüències del seu encariment, o fins i tot la reducció de les reserves de petroli arreu del món ens provocaria problemes greus si no érem capaços de trobar-hi substituts a temps. La idea de la sequera es feia present a les converses i més d'un afirmava que el veritable problema del nostre planeta és la manca d'aigua a moltes regions.

M'imagino que els caps pensants tenen present aquesta realitat i que estudien com solucionar-ho abans no sigui massa tard. De moment a casa nostra podem obrir l'aixeta les vint-i-quatre hores del dia, però potser arribarà el dia en què de l'aixeta no en rajarà ni una gota, si més no durant unes hores del dia.

Fa anys que escoltem campanyes que ens sensibilitzen a reduir el nostre consum d'aigua. A reparar les pèrdues d'aigua, a tancar l'aixeta quan no la necessitem, però després cauen quatre gotes i ens oblidem del problema.

No hem de ser alarmistes, però sí conscients de tot el que està passant. Hem de col·laborar en la reducció del nostre consum d'aigua, i tenir present que el nostre planeta cada dia es troba més sec, i que el ritme de pluges ha canviat, amb molts períodes sense veure una gota sobre els nostres caps.

Exigim als nostres governants que prenguin mesures per evitar situacions extremes de manca d'aigua, però arremanguem-nos i siguem els primers en col·laborar perquè l'aigua no llisqui inútilment per casa nostra.

La calor extrema del canvi climàtic

Tenim molt interioritzat el canvi climàtic, encara que potser no acabem de saber a fons què suposa i, sobretot, quines possibilitats tenim encara per revertir la situació i com a mínim intentar d'alleugerir la situació actual i futura.

La calor que estem patint aquest estiu l'acceptem conscients que forma part del canvi climàtic, i encara que podem imaginar que la cosa anirà a més en els propers anys, no sé si som prou conscients de què pot suposar per a la nostra salut i benestar.

Aquesta setmana estem esperançats amb les previsions que la calor haig arribat a les més altes cotes de l'estiu, i que estigui previst que la propera setmana la temperatura anirà a la baixa. Probablement, si es confirmen aquestes previsions, poc a poc començarem a oblidar-nos del canvi climàtic i ja no recordarem, si més no amb tant de sofriment, la calor que hem passat durant aquest estiu.

El perill, doncs, és que, ni a nivell individual ni col·lectiu, siguem capaços de prendre mesures per evitar que l'acceleració del canvi climàtic sigui exponencial. Diuen que només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona, i això és ben cert. Les imatges dels pantans, secs com mai, les oblidarem a mesura que arribin les pluges, i només ho recordarem a nivell estadístic quan els homes del temps ens ho expliquin al seu espai meteorològic.

No sempre valorem prou la nostra capacitat d'incidir en els efectes del canvi climàtic, i com a comunitat també hi hauria coses a fer. Aquests dies s'ha parlat dels arbres de la Riera, que són testimoni del pas dels anys. La convivència amb la natura no és fàcil i hi ha unes servituds que s'han de tenir en compte. Si bé és cert que els plàtans no requereixen de gran dedicació, tampoc és bo que se'ls ignori i no es tractin una mica més del que a simple vista sembla que està passant. La mort d'alguns d'ells i la caiguda d'alguna branca, com va ocórrer la setmana passada, ens hauria d'alertar i fer prendre mesures als nostres governants.

Gaudir de plantes i arbres als pobles i ciutats penso que és tot un luxe, però com a tal comporta un manteniment que no sempre es fa. El canvi climàtic, amb la reducció de pluges i l'augment de la temperatura no els fa cap favor, i per això convindria més dedicació. La caiguda de les fulles és una constant, abans de la temporada de tardor, com havia estat habitual. Això també s'ha de tenir en compte, perquè no genera brutícia, però sí un perill per caure les persones grans.

Amb l'esperança d'una abaixada de les temperatures voldria fer present la necessitat de no abaixar la guàrdia i oblidar-nos del canvi climàtic com si fon un mal son. El canvi persisteix, i tots plegats hem de col·laborar a disminuir els efectes, cadascú segons les seves possibilitats i responsabilitats.

Tot esperant la República, reivindiquem la llibertat dels nostres presos

Matí plujós el 14 d'abril, data significativa per a la història del nostre país. La proclamació de la República que vuitanta-set anys després encara anhelem. Pluja que no fa gaire reclamàvem per saciar la set que ens temien no poder atendre, però que finalment ens ha regalat dolls d'aigua per emplenar els nostres pantans i verdejar la nostra terra.

Vigília d'una nova jornada de reivindicació de justícia i llibertat, de lluita pacífica contra el tiranisme dels nostres governants i les institucions imposades a cop de lleis injustes, prevaricació i autoritarisme. 

Ahir podíem llegir a la premsa que fins i tot ens amenacen si intentem defensar-nos de la prevaricació del jutge que pretén governar per sobre de la voluntat del poble català. La imposició de la unitat d'Espanya per sobre de qualsevol dret és la millor imatge de la inexistència de democràcia.

La pluja d'aquest matí, persistent, és la millor lliçó per a la nostra actitud en la defensa dels nostres drets. No podem callar, sinó que hem d'insistir en reclamar i reivindicar la nostra llibertat, sense caure en la violència ni els escarafalls que no condueixen a cap lloc. No són el temporals ni pedregades les que assaonen els nostres camps, sinó la pluja fina i penetrant que té paciència i persistència. 

Demà una vegada més ens trobarem pels carrers de Barcelona per demostrar que no callarem, que amb el record de persones mundialment compromeses amb la pau i els drets humans, com Martin Luther King, Gandhi o el mateix Jesucrist, donarem la cara per demostrar tothom que no estem disposats a acceptar la injustícia imposada per un poder que ens reprimeix, sotmet i pretén esborrar-nos.

Demà serem als carrers de Barcelona i tindrem un record per als nostres representants polítics empresonats injustament.

A l'expectativa dels lletrats del Parlament

No sé si la pluja d'aquests dies frenarà la sequera que patíem des de fa mesos i podrem tornar a veure els nostres pantans mig plens. Les darrers fotografies que ens havien ofert feien pena i probablement haurà de ploure molt més per aconseguir que el nivell torni a la normalitat.

És curiós que tots estem força conscienciats amb la necessitat de ploure, però quan fa dos dies seguits que cau aigua, ja ens molesta. Tenim molt poca memòria, o ens sabem sacrificar molt poc. Tinc la sort que jo prefereixo un temps plujós i fred a la color que acostumen a regalar-nos darrerament els mesos d'estiu.

Estic pendent del temps per aprofitar unes gestions administratives per fer una escapadeta entre setmana, quan la majoria de la gent treballa i et trobes les poblacions de muntanya gairebé buides. Tot sigui que no hi hagi excés de neu i gel.

La setmana ha començat amb les mateixes incògnites en què acabàvem l'altra, però expectants per les notícies que poden sorgir demà dimarts. Els lletrats del Parlament català han de presentar l'informe sol·licitat pel seu president, per conèixer si el compte enrere d'unes noves eleccions està en marxa o bé ho tenim tot congelat. Sigui quina sigui la resposta, JxCat i ERC han de desencallar la situació en què ens trobem, i no crec que la resposta arribi més enllà d'aquesta setmana. 

Hem de reconèixer que tenim més resistència que la suposada, i tenim molt clar que res no ha acabat, encara que ens costi veure la continuació del camí. A veure si demà es resol alguna cosa, o sinó aprofitarem el dimecres per fer una pausa, que ja va sent hora.