Ser curosos amb la despesa

Optimitzar recursos i ser curosos amb les despeses haurien de ser dos objectius de l'administració pública, i més si tenim en compte que administren els nostres diners. Deixem de banda, doncs, els casos de corrupció i centrem-nos només en la despesa ordinària o la d'inversió, la compra d'equipaments o la seva rehabilitació. No es pot llençar la casa per la finestra, ni tampoc malbaratar els recursos públics, sense prioritzar les necessitats de la majoria. No es tracta d'estalviar diners i acumular romanents, però sí d'utilitzar els recursos econòmics buscant la màxima rendibilitat i interès general.

I la millor manera de fer un bon ús dels recursos públics és planificar la seva despesa. Tenir clar quins són els objectius, quines són les necessitats que es volen satisfer i que estan pendents de realitzar, i procurar treure'n el màxim profit, sense oblidar que cal analitzar bé els pressupostos, perquè s'ajustin al preu correcte, i que no hi hagi abús per part de les empreses subministradores de serveis i béns.

A la nostra vila s'acumulen els projectes que requereixen una forta inversió, vingui de l'administració local o d'una supramunicipal. Tenim a mig fer la construcció de la nova biblioteca, la canalització de la Riera, l'adequació de la xarxa de clavegueram, la remodelació del mercat municipal, i a tot això hi afegim la compra de solars i equipaments sense tenir clar què s'hi vol ubicar, ni haver estudiat la millor manera de fer-ho.

No podem lligar gossos amb llonganisses quan hi ha un alt nivell de pobresa al nostre país. Tenim moltes famílies que viuen amb l'esperança de comptar amb una subvenció per poder-se alimentar i aixoplugar. Hi ha, per tant, la necessitat de realitzar una gran despesa en temes socials i aquests diners també surten de la butxaca dels contribuents. I és una sort que l'administració pública sigui forta per complir una de les seves obligacions més evidents, com és la redistribució de la riquesa. 

No s'ha de deixar de banda projectes culturals, socials o econòmics de gran abast, però s'ha de ser molt curós a l'hora de comprometre els recursos econòmics. Qui ordena la despesa té una gran responsabilitat davant de qui contribueix a engreixar la caixa, i li ha donat la confiança perquè l'administri.

Les coses que importen

Durant uns anys llegíem que a Catalunya la sanitat pública era enveja de molts països, que teníem un nivell d'atenció extraordinari, que teníem els millors metges i equipaments, i fins i tot es criticava la sanitat privada, un luxe sense sentit. Se'ns deia que si t'havien d'operar, el millor que podies fer era a través dels servies públics de salut. Tots teníem la sensació que estàvem en el millor món de tots els possibles, i ens explicaven pestes dels EUA, on la gent gran i pobre no podia accedir als seus serveis.

    Cadascú ha viscut la seva experiència i pot explicar moltes coses al respecte, però és important llegir i escoltar els estudis que s'estan fent, les valoracions que se'n treuen de com està funcionant la sanitat pública al nostre país, avui, el segle XXI. 

    Ja fa temps que els partits polítics es tiren en cara la retallada de fa uns anys en salut, les mancances actuals, la reducció de personal mèdic, l'eliminació de serveis en petits hospitals, els problemes de la primera assistència. Al nostre voltant hem sentit a dir que el servei de pediatria desapareixia del centre d'atenció primària i també de l'hospital de la comarca. Avui llegia el reportatge de la Mònica Bernabé, al diari ARA, sobre el tram d'edat de cribratge del càncer de mama, que a Catalunya està per sota de la recomanació de la Unió Europea, i llavors t'adones que potser no estem tan bé. Potser abans funcionava millor, però ara ens hem adormit, i comunitats i països que ens envejaven es troben en una millor situació.

    És així que arribes a la conclusió que ens trobem en un atzucac, amb uns polítics que no estan resolent els problemes ni les necessitats més essencials de la ciutadania, i llavors s'estranyen que no obtinguin els resultats electorals desitjats. Podem entendre que la dreta potenciï la sanitat privada i es desentengui de la pública, reduint les prestacions bàsiques. Qui hi perd? El que no s'entén, però, és que això ho practiqui l'esquerra. 

    Ara estem entretinguts a veure qui formarà el nou govern i com s'orientarà la nova política pública. Tot això fruit d'un avançament electoral provocat per una disputa sobre la conveniència o no de construir un macrocasino. Al marge de les consideracions pertinents, no creieu que hi ha temes prou importants a resoldre, per no estar encallats durant tant de temps? Aquesta inactivitat és la que provoca l'avenç de l'extrema dreta. No estiguem pensant en cordons sanitaris i posem-nos a treballar per resoldre el més important de les nostres vides. Ja n'hi ha prou de perdre el temps inútilment!

Hem d'apostar fort i decididament per les energies renovables

Catalunya es troba a la cua quant a desenvolupament de les energies renovables i això ho pagarem car. Sigui de qui sigui la culpa, el cas és que no hem avançat gens i si ho comparem, no ja amb altres països europeus, sinó amb altres comunitats autònomes, ens adonem que anem molt endarrerits. És cert que el govern del PP havia posat moltes traves perquè les famílies instal·lessin plaques fotovoltaiques, però d'això ja fa uns quants anys. El més greu, però, és que el govern de la Generalitat ha estat paralitzat en aquest tema, i en d'altres, i li costa molt d'arrencar.

A la vila d'Arenys de Mar tampoc s'ha fet gaire res per implantar les energies renovables, tret de l'elaboració d'algun projecte tècnic. Els equipaments municipals continuen utilitzant l'energia que es compra a la xarxa, de la mà d'una multinacional, amb un sistema de compra agregada del Consell Comarcal del Maresme, i no estem aprofitant el sol ni reduint el consum de l'energia que s'ha arribat a pagar a preu d'or.

Sí que vull destacar que l'Ajuntament de la vila té previst la bonificació del 50% de l'IBI, durant cinc anys, a les famílies que decideixen instal·lar les plaques fotovoltaiques a la seva llar, i això s'ha de dir, perquè encara hi ha molts ajuntaments catalans que no ho han previst a les seves bases d'execució pressupostàries, o bé la bonificació és inferior i per un període de temps més limitat.

Tot i així, entenc que el nou govern municipal ha d'afrontar el repte d'entrar de ple amb les energies renovables. Cal estudiar la situació actual de tots els equipaments municipals, de l'enllumenat públic i la dependència de les multinacionals elèctriques que tenen grans beneficis a costa dels seus clients.

La CUP ho té en cartera, i treballarà per revertir la situació. No pot ser que estiguem a la cua en tants temes, i el cas de l'energia, no només per la situació amb què ens hem trobat des de la guerra d'Ucraïna, ha de ser una prioritat. Cal engrescar la població a invertir en energies renovables, en la mesura que ho puguin fer, aprofitant les subvencions previstes, però sobretot prendre la iniciativa per a tots els equipaments públics de la vila.

Vic homenatja Jacint Condina

Ahir parlava de Clara Ponsatí i avui tocaria parlar de Laura Borràs, que acaba de rebre el comunicat de la sentència, que la condemna a més de 4 anys de presó i a 13 d'inhabilitació, tot i que el mateix Tribunal proposa al Poder executiu un indult parcial que li estalviï entrar a la presó. No parlaré més d'això perquè ja ho he fet en diverses ocasions, manifestant quina era la meva opinió al respecte, i probablement tindrem més oportunitats per treure el tema.

En canvi, sí que m'agradarà comentar la figura d'un alcalde a qui aquesta setmana se li va retre homenatge pòstum, per la seva tasca al capdavant de l'ajuntament de Vic. Amb ell vaig coincidir treballant com a director-gerent de l'organisme autònom de cultura, amb el teatre Atlàntida antic, abans que es detectés que patia problemes estructurals i que varen obligar a tancar-lo i construir-ne un de nou.

Políticament teníem diferències en la manera de pensar i probablement algú no ho pugui acabar d'entendre, sobretot aquelles persones que són militants convençuts d'un partit polític i que posen per davant de tot la ideologia i els principis fundacionals. Després potser canviaran de bàndol, però això ja és una altra cosa. 

Jacint Codina, militant de l'antiga Unió Democràtica de Catalunya, va treballar incansablement per la ciutat, que ara l'ha homenatjat, i va aconseguir unes millores que van més enllà de les possibilitats d'un ajuntament de les dimensions de Vic, i només és possible quan institucions supramunicipals hi intervenen, amb ganes, però sobretot recursos.

Podria enumerar tots els projectes que es varen dur a terme durant el seu mandat municipal, però no ho faré perquè segur que me'n deixaria una bona colla, però hi ha un fet que cal deixar clar i és que la gran transformació de la ciutat va tenir lloc mentre Codina era alcalde. Equipaments i infraestructures tan importants com el soterrament de la línia del tren, que va permetre el creixement de la ciutat a l'altre costat, fins llavors gairebé inaccessible, serien uns bons exemples.

Estic convençut que polítics com Jacint Codina són molt estimats per persones ideològicament antagònics perquè demostren que posen per davant la ciutat als seus interessos personals, i ho fan amb eficiència i eficàcia. Segur que la seva ideologia queda impregnada en la seva obra, però això no treu que el balanç global sigui molt positiu. Des d'aquí, doncs, m'afegeixo al seu homenatge, agraint el temps dedicat a la ciutat de Vic.

Comencen a arrancar motors per a les eleccions d'aquí a 13 mesos

Mentre l'equip de govern està estudiant com acaba aquests 13 mesos de mandat que queden, si amb el PSC o bé amb la CUP, el partit gran de l'oposició JxA ja prepara la campanya que l'ha de portar a recuperar l'alcaldia, amb l'objectiu, m'imagino, de fer més gran la diferència de vots amb la resta de partits polítics i posar més difícil la presentació de mocions de censura.

Seria bo, en aquests moments, poder conèixer quina és l'opinió actual dels arenyencs sobre tot el que ha passat en aquests tres anys de mandat, amb un canvi d'equip de govern, cap d'ells amb prou majoria per governar amb tranquil·litat. 

Arenys va passar de 5 anys amb el govern de l'equip d'Estanis Fors als dos anys que portem de govern d'Annabel Moreno. Es fa difícil demanar als vilatans què n'opinen de la gestió d'ambdós governs i que es respongui de manera objectiva, al marge de les seves simpaties personals. De fet la política ja és això, sobretot la municipal, es vota més per les persones que no pas pel programa polític. I això per què passa?

Si desgranem els diferents programes electorals, dels que en fan, es fa difícil observar-hi diferències, a part que per a molts allò sembla una llista de promeses que no s'acaben realitzant. Hi ha una part important que és la gestió de l'administració local, que aparentment no es veu, però que té conseqüències. Arenys té exemples històrics que han suposat pèrdues econòmiques per una mala gestió, política o tècnica.

Seríem capaços de diferenciar la gestió administrativa dels darrers mandats municipals? Diferenciar i avaluar? Sortosament el nostre ajuntament no té problemes econòmics. Té un dèficit suportable, resultats positius cada exercici, però... La gestió que es fa és eficient i eficaç? Se'n treu prou rèdit de les despeses de capítol I i II?

En campanya electoral es parla molt d'inversions perquè és més resultona, però què passa quan reconeixem que els carrers i places d'Arenys són brutes? Per què no hem estat capaços de trobar una sortida al Mercat Municipal? Per què hi ha equipaments públics abandonats, o habitatge social pendent de construir?

Governar no és fàcil i fer-ho de cara a la galeria engresca més i és més agraït, però l'interessant és treballar bé en allò que no es nota, però que si no hi fos, sí que es trobaria a faltar. Hi ha molt a fer en temes de Serveis Socials, però permeteu-me que els feliciti per la feina que fan. Són imprescindibles!

El desviament del clavegueram d'Arenys de Munt pot ser una realitat

L'anunci de l'aprovació, per part de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), del desviament del clavegueram d'Arenys de Munt directament a la depuradora de Canet sense passar per la nostra vila, és una molt bona notícia. No perquè faci tants anys que havia d'estar resolt no hem de deixar d'alegrar-nos, en tot cas, si algú vol ser pessimista pot recórrer al que ens ha passat molt sovint a Arenys, que les coses s'eternitzen i que, tot i estar aprovades, no acaben de resoldre's mai. Penso en la tercera platja, en el camí a Caldetes, en el cobriment del Rial del Bareu, en la famosa connexió de la Nacional II amb l'autopista...

Siguem, però positius i creiem-nos que aquest desviament del clavegueram ha iniciat un camí de no retorn i que la solució la podrem veure la majoria de nosaltres, sense haver d'esperar que siguin els nostres néts els que ho puguin celebrar.

A veure si això s'encomana i els nostres regidors són capaços de donar sortida a temes que també s'han eternitzat, com és un pla de mobilitat, una solució per al mercat municipal, un pla d'equipaments... De tant repetir-ho n'acabem farts!

Marxa enrere a l'hotel de la plaça Lloveras

Feia molt temps que no em trobava malament com avui, amb mal de cap i poques ganes de no fer res. Penso en les persones que s'hi troben sovint. A mi em serveix d'alguna manera per pensar en el bé que ens trobem i la sort que tenim, perquè la feina la fas igualment, però se't fa més carregosa i vas veient que perds energies.

He llegit la notícia de Ràdio Arenys, sobre el Ple municipal d'avui, que aprovarà tirar enrere el Pla Especial Urbanístic que permetia la construcció d'un hotel a la plaça Lloveras. El motiu que dóna el govern municipal és que ara ja tenim un hotel a la Riera i altres allotjaments. 

La idea inicial tenia el seu interès, encara que tingués els seus detractors, sobretot per qüestió d'imatge. Esclar que no podem pas dir que la imatge de la primera línia de la vila sigui fantàstica. Suposo que ens hi hem acostumat, però mirem de no fixar-nos-hi gaire. La façana de l'Ateneu, que no sé si hauríem de parlar de façana, és molt trista i els diferents blocs intercalats amb cases baixes...

Sempre he pensat que, amb algunes excepcions, les poblacions de la nostra costa han patit una malaltia urbanística que les ha destrossat, si més no estèticament, a diferència dels pobles de l'interior, on l'especulació urbanística no els ha fet tan mal. Som una mica destralers.

Doncs, bé, la plaça Lloveras continuarà com ara (?) amb una sala d'exposicions que es va tancar perquè amenaçava de caure (?), i així van passant els anys. I l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, amb finestres i portes tapiades, també continua igual, com la Raureta, o l'antiga Casa de les Aigües, l'Stella Maris... i ara comprarem les Clarisses.

Passaran dos anys més i arribarà un nou govern, i al cap de quatre anys un altre... i res no es mourà, i recordarem el tema dels equipaments com ara recordem el desviament per Valldegata, i no ens adonarem que després de molts anys no hem sabut solucionar cap dels problemes que venim patint, i que ens fan perdre posicions respecte a d'altres municipis que sí que han tingut l'encert de posar-se a treballar més enllà dels records del passat. Tot plegat és molt trist.

Desconnectat 5

És una llàstima que ara que he après a desconnectar arribi el moment de tornar a connectar-me. I si no em connecto? I si continuo desconnectat uns dies més? O unes setmanes? O si espero a connectar-me el 27 de setembre? Segur que m'estalviaria moltes empipades pels estira i arronsa dels polítics de torn.

De moment per aquí tot va sobre rodes. Avui hem sortit de la ciutat per anar a visitar-ne una altra de més petita, però turística. I encara bo que avui molta cosa estava tancada per descans setmanal. No ens hem estalviat un palau.

De fet hem vist algunes façanes de cartró-pedra, unes descaradament i d'altres un xic dissimulades. Pensava de què en faran de tants equipaments restaurats o de nova creació. Se m'ha acudit que fa uns dies ja ho deia en aquest blog, que una cosa és la inversió i l'altra el seu manteniment. I en això hi té molt dir el pla d'usos.

Sempre he pensat que el Calisay, tot i ser un equipament molt aprofitat, no va estar ben definit d'entrada, i em fa por que amb les Clarisses no es pugui fer un nyap. L'equip de govern, en campanya, feia uns plantejaments que poden convertir les Clarisses amb un grup d'apartaments a repartir entre totes les entitats sense tenir massa en compte els usos i compatibilitats. Crec que valdria la pena d'asseure's a pensar i discutir les millors propostes, visitar altres pobles i ciutats i veure'n el bo i dolent de segons quins plantejaments. Unes propostes ben argumentades per portar a debatre amb la població, i que no passi com ja va passar amb el Xifré que sortien idees com fer-hi un hospital o un alberg.

Molt em temo que ja m'estic connectant...