El juliol obrirà les portes al turisme

Avui no ens podem atabalar gaire per les decisions que pren el govern en la seva lluita contra el coronavirus perquè està vist i comprovat que les coses canvien d'un dia per l'altre. Fa quatre dies que posaven en quarantena les persones que arribaven de l'estranger, mentre Europa obria fronteres, però ara ja ens han dit que al juliol tindrem les fronteres obertes.

Ens preocupa la mesura presa pel govern espanyol perquè perjudicava el turisme, que és un dels sectors més afectats, no només aquest temps, sinó en els mesos a venir. No serà fàcil recuperar la situació anterior i la baixada de turistes, per bé que vagi la situació a partir d'ara, serà molt important.

Aquest cap de setmana el president del govern espanyol ho ha dit molt clar, com si d'alguna manera pretengués treure la por a qui els havia sembrat. Comunitats com la Balear el turisme és una font d'ingressos clau per a la seva economia. Ja saben que els agradaria un canvi en el perfil de turista que reben, però ara no és el moment de permetre's el luxe de canviar-lo. Per ara el que els interessa és recuperar-lo i no deixar tants treballadors a l'atur.

Presidents massa bocamolls

No sé si som pocs o molts els que estem cansats de tantes declaracions innecessàries i a vegades fins i tot imprudents. ¿No n'hi ha prou en viure una situació d'impàs, de desaprofitament de tot el que es podria tenir, a més de tot el procés judicial, com perquè a més haguem d'aguantar declaracions i rèpliques que no tenen cap valor i que més aviat esgoten la paciència?

Tenim dos presidents paral·lels, l'exiliat i l'interí, que més valdria que mesuressin les paraules i dir just les necessàries i no donar peu als adversaris a rèpliques sovint assenyades, ni atabalar més els que han estat fidels als seus ideals i als seus líders, alguns dels quals ja els ha pujat la mosca al nas.

No sé com acabarà el judici, ni a qui interessa la seva continuïtat, més enllà dels partits del 155, però valdria la pena ajudar una mica a suportar-ho tot millor, i no anar aixecant la llebre per fer més insuportable aquests mesos de tensió i dolor, per part dels empresonats.

Avui era el molt honorable Carles Puigdemont qui avançava què faria en el cas de ser escollit eurodiputat, per escoltar immediatament les reaccions dels partits polítics de l'oposició parlamentària. No cal president, no cal xerrar per xerrar, o això és el que a mi em sembla. Ja en tenim prou amb el president interí que ho ha fet més del necessari. No cal anar tensant la corda sense tenir clar quin és l'objectiu immediat i de quina manera s'hi pensa arribar. 

L'experiència de no tenir un pla B ja l'hem viscut. Sisplau canviem de model d'actuació, i siguem una mica més pragmàtics. Valorem les forces de cadascú i l'estratègia a seguir o, sinó, tornem a començar per aconseguir eixamplar la base d'aquells que creuen en el dret d'autodeterminació, estiguin o no estiguin a favor de la independència de Catalunya.