Aquesta nit comença la campanya electoral per a les generals del 26 de juny, i celebro la decisió dels partits polítics locals de no penjar propaganda a fanals i arbres de la vila. Ho celebro per l'estalvi econòmic, però també perquè ens faran més fàcil aquests quinze dies de declaracions i promeses, que al final queden en no-res.
Entretant, avui al Parlament català es lamentaven de tot el que no podran fer enguany per l'actitud de tots els partits de l'oposició, incloses les CUP, en donar suport a l'esmena total als pressupostos. I nosaltres ho veiem passar i no hi podem fer res.
El ministre Montoro riu descaradament pel ridícul del nostre Parlament i ens anima a continuar units a Espanya per poder continuar rebent les seves almoines. I nosaltres ho escoltem i no hi podem fer res.
El senyor Millet continua pendent del judici pel saqueig del Palau de la Música, però l'absolen de qualsevol responsabilitat sobre el famós hotel del Palau. I a nosaltres ens ho expliquen i no entenem res.
Les CUP mantenen la seva coherència i l'oposició només es fixa en el full de ruta del govern català, però entretant la ciutadania ha de suportar dia sí dia també els retards dels serveis públics de transport, i ningú se'n fa responsable.
Aquesta és la situació a poques hores de l'inici d'una campanya electoral que, d'acord amb els darrers sondejos, no justificarien unes noves eleccions.
