Els efectes del temporal

Els desastres produïts aquest cap de setmana al litoral català ens haurien de mobilitzar per trobar una solució, tenint en compte que tot fa pensar que això anirà a més. És cert que no es tracta de cap novetat, i tots recordem fets semblants al llarg de la història, però no ens podem permetre viure sempre amb el neguit de què pot passar. Som conscients que no s'ha obrat correctament i que s'ha construït on no tocava. Fer marxa enrere no és fàcil, sobretot quan t'adones que encara avui dia s'està malmetent la costa, per culpa d'uns governs locals que juguen amb l'especulació i tenen un concepte del medi ambient molt atrotinat.

    A la nostra vila l'afectació s'ha produït en dues platges, amb una edificació que ha quedat descalçada, en un espai on fa uns anys es va obrir l'espigó que protegia l'entrada d'aigua. No soc un entès en la matèria, però m'agradaria saber qui va decidir fer-ho i els motius que tenia. Aparentment era una decisió errònia, però aquí ho deixo.

    Davant d'aquests fets és quan m'adono que els nostres governs no trepitgen el territori i només reaccionen quan es produeixen els desastres, just per tapar forats, a l'espera de quan torni a passar, que probablement ja hi haurà altres persones al capdavant. Aquesta manera de fer és la que ens enfonsa i ens deixa a la cua en molts aspectes. Ahir parlava de les energies renovables i també podríem recuperar l'exemple de l'habitatge social i els lloguers protegits. 

    I per això em fa tanta ràbia les promeses electorals que no aborden els problemes més immediats, i anem vivint d'una il·lusió que ha esdevingut malaltissa. Una mica de culpa la tenim nosaltres perquè ens agrada que ens parlin de grans projectes, i la cosa menuda, però que és tant o més necessària, no genera prou expectatives i... els polítics volen vots, i aquests acostumen a arribar tot enlluernant la ciutadania.

    Potser hauríem de començar al revés, i fer veure als polítics que estem cansats de grans promeses i que preferim la feina ben feta, la feina del dia a dia, la feina que ens permet avançar com a país pròsper, amb els serveis més elementals resolts i ben resolts.

    Haurem d'esperar que passi la febre de la campanya electoral per poder tocar de peus a terra, encara que no tenim cap garantia que els resultats permetin la constitució d'un govern fort per desencallar-ho tot.

Turisme de baix nivell econòmic

Aquest estiu el diari ARA ha publicat diàriament una entrevista a l'alcalde o alcaldessa de diferents pobles i ciutats de Catalunya i també la persona del partit de l'oposició. He anat llegint les entrevistes, més que res per saber més coses de ciutats que desconec i que sempre és interessant saber què hi passa i què opinen els seus dirigents. 

Aquesta setmana entrevistaven a l'alcalde de Lloret de Mar, una ciutat que no és gaire lluny de casa nostra, però que n'estic molt desconnectat. De fet no és una ciutat que em cridi l'atenció, tot i que va durar uns anys, que hi tenia coneguts i podia saber-ne alguna cosa. Ara ho desconec totalment, i ho recalco abans de començar a parlar-ne.

Una de les queixes que em va cridar l'atenció era de l'opinió majoritària sobre el tipus de turisme que predominava a la ciutat. Crec que no m'equivoco si dic que molts pensem que el turisme de Lloret de Mar és un turisme de borratxera, de poca despesa i de molts aldarulls. Un turisme que sincerament no desitjaríem a ningú.

Quan desconeixia encara més la realitat dels pobles del litoral català, hi havia dues poblacions que em sonaven pel turisme indesitjable, però que en canvi sortia a totes les pàgines dels diaris, i s'explicava com una font d'ingressos important per a la nostra economia. Parlaven de Calella i Lloret. Calella dels alemanys, per diferenciar-la de Calella de Palafrugell, i per ressaltar que estava envaïda d'alemanys. 

Han passat els anys i sembla com si Calella hagi millorat la seva situació, i sense deixar de tenir molts turistes en temporada d'estiu, no es parla tant dels problemes que aquests provoquen sobretot les nits de festa i ballarugues.

Algú m'ha comentat que els diferents governs municipals de Calella han transformat la població, treballant per millorar la situació del turisme, intentant que la concentració d'hotels no estigui tan al centre, esponjant-los, i permetent que els habitants de tot l'any no ho passin tan malament. Una actuació que semblaria que Lloret no ha practicat i que per això continua patint tots els problemes de massificació de turisme de nivell econòmic i social baix.

Parlo sense conèixer la realitat i per tant algú hauria de sortir en defensa de la població i explicar bé si realment ha millorat o no respecte el passat. El nostre país necessita un canvi d'imatge en general. No podem carregar totes les tintes només sobre aquestes dues poblacions. Segur que trobaríem altres exemples iguals o pitjors. El turisme és una font d'ingressos, però no sempre s'ha correspost amb un alt nivell de renda dels habitants d'aquests poblacions. Potser ens emportaríem un desengany si coneguéssim a fons on es genera més riquesa i arribaríem a la conclusió que tenim la mamella eixorca, i cal un canvi dràstic de la manera d'enfocar el turisme si volem créixer econòmicament. Els entesos que hi diguin la seva!

Passejant pel litoral

No sé si us ha passat a vosaltres, però amb la gent que he anat parlant aquest diumenge coincidíem que teníem mal de cap. En el meu cas no era gaire res estrany, doncs porto alguns dies amb aquesta tortura, però la majoria em comentava que avui notava com un núvol tèrbol que no els deixava veure clar. 

No sé si és el clima que ens afecta més que mai, o bé que portem una vida tan estressada, en tots sentits, que qualsevol canvi de temps ens afecta. I per això ens ho hem de mirar d'agafar diferent, i sobretot fer exercici, caminar i respirar aire pur.

Per canviar una mica el trajecte usual, avui hem anat en direcció a Caldes d'Estrach, fins al port del Balís. És una llàstima que no tinguem solucionada la connexió entre els dos pobles veïns, per la musclera. Va haver-hi un temps que semblava que hi havia cert consens per fer un pas que superés l'obstacle creat amb la desaparició de bona part de la platja. Avui, però ja no se'n parla.

M'he fixat per on podria passar el comentat carril bici que es vol establir al Maresme, i la veritat és que hi ha llocs molts fàcils d'implementar, però en altres la cosa es complica. Com superem el pas del túnel del tren entre Caldetes i Arenys? 

En aquest tram la carretera tampoc no és tan ample com per reduir-la i fer-hi passar el carril bici. Si no s'aprofita l'amplada de la carretera, crec que no hi ha vorera suficient. Confiem que hi hagi qui hi trobi la solució, perquè no seria bo que ens trobéssim amb el mateix problema que hi ha ara si vols caminar pel camí de mar, el que molts arenyencs anomenem camí d'en Vicenç, exregidor que va treballar perquè els dos pobles estiguessin units més enllà de la N-II i la via del tren.

Un litoral destrossat

Si fa un parell de dies esperàvem la nevada i suportàvem el vent i la pluja, avui hem de dir que esperem que s'acabi aquest període tan actiu de fenòmens meteorològics diversos. Ara esperem el bon temps i que es puguin arranjar tots els desperfectes provocats per la llevantada, la Glòria.

Sabem que aquests dies seran recordats sobretot per la força de les onades que han fet destrosses a tot el litoral català. Molt trist el que ha passat al delta de l'Ebre. Tots els perjudicis per causes climàtiques són tristes, però quan arriben a catàstrofes dol molt. M'imagino la situació en què es troben les persones afectades i confio que es trobin mesures per ajudar a recuperar la situació prèvia al temporal.

Però no només ha estat el litoral afectat, sinó que les zones inundables al costat dels rius catalans, han rebut una gran quantitat d'aigua que ha posat en perill els seus habitants i ha destrossat infraestructures, vies de comunicació, línies de tren, etc.

No sé si tot això és fruit del canvi climàtic, però segons diuen els experts, cada vegada ens trobarem més amb casos com el d'aquests dies. En entrevistes televisives a afectats pel temporal coincideix l'opinió que els fets actuals superen tots els que recorden. 

La pregunta que ens fem és si la culpa ve d'una natura desbocada, o bé és l'home, que amb la seva actuació afavoreix que davant de fenòmens atmosfèrics com els actuals perjudiquin tant les nostres costes, ciutats i territori. 

Pineda va patir el temporal

Diuen que el foc té aturador, però l'aigua no, i és ben cert. No fa massa dies que la nostra costa va rebre de valent el temporal de vent i pluja, causant una colla de desperfectes. Avui hem estat a Pineda i hem fet la passejada usual de quan anem a aquesta població. Hem pogut observar els estralls de la mala mar que va fer entrar la sorra ben endins i va destruir part del carril bici, i en algun lloc també el clavegueram,

M'he imaginat l'Ajuntament de Pineda preocupat per aconseguir recuperar la normalitat abans de l'arribada del turisme d'estiu, font de molts ingressos per a la població. S'ha de dir que el passeig feia goig i et venien ganes de passejar-hi. Avui l'aspecte era totalment diferent i sabia greu el perjudici ocasionat.

Malgrat tot hem gaudit d'una bona passejada, a marxa ràpida perquè volem que ens serveixi d'esport per abaixar pes i sucre, i ens hem trobat amb persones, xafarderes com nosaltres, que contemplaven l'estat del litoral i la molta feina que hi ha pendent de fer.

Moltes vegades no som conscients de la feina que porta estar al capdavant d'una institució com l'ajuntament, i ens fixem massa en el que no es fa o es fa malament, i no tant en la feina petita i poc visible de cada dia. Hi hem de pensar, però no podem deixar d'exigir la màxima atenció i dedicació dels nostres representants polítics, que han optat per formar part de l'administració pública que no pot fer altra cosa que servir la comunitat.