Biden es retira

Després d'uns dies de vacances i pràcticament aïllat del món, de mica en mica vaig connectant amb la realitat, però està costant. Ahir us parlava d'un nyap, al meu entendre molt greu, com són els cartells dels germans Maragall, i avui he vist la notícia de la renúncia del president Biden a tornar-se a presentar. Potser massa tard, oi?

Dels germans Maragall només vull afegir que l'actuació d'Ernest Maragall tampoc va ser la millor. Si no ho he llegit malament, després de presentar la denúncia, quan va saber que hi havia gent del seu partit implicada, la va retirar. No és això el que calia esperar, oi?

Quant als candidats a les eleccions presidencials dels EUA, crec que està molt clar que si Trump ho tenia fàcil, l'atemptat fallit contra la seva persona encara el va ajudar. Ara, amb la renúncia del seu opositor, i actual president, es vol arreglar el que probablement ja no té remei.

Estava cantat que Biden no era oposició prou sòlida de l'expresident Trump. Ja sabem que l'honorabilitat dels polítics no té gaire importància a l'hora de decidir el vot. Tota la porqueria que arrossega Trump no li és cap impediment per aconseguir novament la presidència, i les conseqüències seran molt pitjors que la primera vegada. No cal dir que voldria equivocar-me i que, malgrat totes les previsions, Trump no assolís la victòria, però això seria una història massa bonica que, al món real, no passa.

De la mateixa manera que m'agradaria un president nord-americà digne, també el voldria per casa nostra. El que té millors números és Salvador Illa, però no crec que sigui la millor persona per dirigir el nostre país. De totes maneres, hi ha el que hi ha, i no podem esperar miracles.

A l'espera de conèixer qui entomarà el repte d'enfrontar-se a Trump, amb un mínim de possibilitats de plantejar-li batalla, intentaré anar-me posant al dia i recuperar totes aquelles notícies i informacions que m'he perdut.

Remar contra corrent

 Hi ha moments de la vida que tens la impressió que remes contra corrent. Tot són dificultats i entrebancs, i ets conscient que si et deixessis emportar pel corrent arribaries lluny, però també saps que difícilment ho faries al lloc que vols i desitges. La força de la voluntat mou muntanyes, encara que comporta molts sacrificis, enrabiades i temps. La satisfacció, però, arriba quan has aconseguit allò que volies, o si més no has aguantat enèrgicament les embranzides que et feien caure, les influències que et portaven per un mal camí.

Aquestes eleccions generals estan sent una demostració del remar contra corrent, perquè tots els vents són a favor del feixisme, la repressió, la venjança, la pèrdua de drets i llibertats, el posar en dubte la democràcia que tant hem enyorat, i que crèiem tenir embastada.

Votar a favor del vent vol dir contribuir a la disbauxa, a agreujar les desigualtats, a potenciar la injustícia, a afavorir els poders fàctics, i això de la mà de persones que ignoren que són les principals víctimes d'aquells justiciers a qui volen donar-los el vot.

Anar en contra d'aquesta realitat tan evident, no és fàcil. Et fas un tip de justificar-te, per defensar una opció que saps que no és perfecte, que no és modèlica, però que no tens cap més remei que agafar-t'hi per poder reivindicar els teus drets com a poble sobirà, però també els drets de les persones més febles, més indefenses. 

És per això que ahir vàrem muntar un acte polític a la vila, sortint d'una normalitat apàtica que ha fet que, més enllà de quatre pancartes i cartells, a la vila no es respiri temps de canvis, temps d'eleccions. Estem cansats, però el futur ens amenaça, i aquelles persones que vàrem viure sota la repressió del franquisme, sabem què ens hi juguem. Però l'alternativa no és clara. No hi ha un partit polític fort i honest que ens pugui salvar de tots els mals. Sabem que hi ha opcions feixistes que poden malmetre la nostra salut democràtica, però som on som perquè els alternatius, els que han estat governant fins ara no han fet res per evitar-ho.

La CUP ens vàrem trobar a la plaça de l'Ajuntament per animar la gent a votar. Sortir de l'error i fer veure que l'abstenció, el vot nul i el blanc no són una opció vàlida per afeblir la força del feixisme que torna. Necessitem ocupar l'espai democràtic que ens brinda el nostre sistema polític, amb totes les mancances i necessitats de millora, però hem de ser-hi per deixar constància de totes les injustícies regnants. Pensem en la independència, sí, però no ens oblidem de la llei d'estrangeria que obliga a mal viure les persones migrants. Tampoc no ens oblidem del paper que juguen els nostres dirigents progressistes, quan veuen morir milers de persones al Mediterrani, o ser tirotejades i mortes a les portes de Melilla. Ni la precarietat laboral. Ni de les lleis que ens va imposar la dreta i que els socialistes han estat incapaços d'abolir, com és la llei mordassa. És per això que la veu de la CUP és necessària a Madrid. 

T'esperem a l'acte de la CUP!

Avui la CUP realitza el seu acte de campanya per a les eleccions generals de diumenge. Una campanya que amb prou feines s'ha fet present a la nostra vila. Algunes pancartes, quatre cartells mal comptats i un únic acte al carrer per recordar que diumenge ens juguem el futur d'aquests quatre anys, i més.

És evident que la televisió, la ràdio i la premsa s'han encarregat de recordar-nos-ho, però si ho comparem amb les eleccions municipals d'ara fa dos mesos, no té res a veure. La repercussió pot ser més gran, encara que menys propera. Estem cansats de campanyes i votacions? No hi veiem un futur clar on nosaltres hi puguem incidir?

La CUP cada vegada es planteja si es presenta en unes eleccions que no són les municipals. Anar a Madrid a què fer? No és una posició fàcil, i a la CUP ja se l'ha acusat de no donar la cara, o bé no prendre decisions davant de disjuntives importants. La CUP va decidir aquesta vegada tornar a Madrid per continuar donant la cara, sabent que poca cosa més que parlar i defensar els interessos dels catalans es podrà fer, amb uns resultats que no s'auguren esperançadors.

Però no ens confonguem i pensem que cal un vot útil contra el feixisme. A Madrid no hi poden haver només dos discursos, que mai són favorables als catalans. A Madrid s'hi ha d'anar per fer acte de presència i perquè ens escoltin. S'hi ha d'anar per poder dir la veritat i intentar que els faci mal. Que tinguin mala consciència, o com a mínim que no tot siguin discursos desorientadors i allunyats dels problemes reals d'una part de l'Estat, que ens reté, però no ens estima.

És una llàstima que el discurs en defensa de Catalunya no sigui unànim, però és una evidència que no tots els catalans som ni pensem igual. La diversitat enriqueix i defineix una realitat que no podem negar. Sí que hem d'esforçar-nos per no tirar-nos els plats ple cap i provocar que els que no ens volen hi surtin guanyant. Cadascú, des de la seva ideologia i voluntat política ha de treballar per aconseguir un tracte just i un reconeixement a la diversitat que propugna la carta magna que tant es posen a la boca PSOE i PP.

A Arenys de Mar, aquesta tarda explicarem per què anem a Madrid, i ho farem amb la participació dels nostres regidors locals, que es presenten en aquestes eleccions, i del diputat Carles Riera, a qui hem d'agrair el seu testimoni al Parlament català, una institució en hores baixes, que alguns dels seus membres voldrien suprimir, i ho intentaran si són capaços d'obtenir prou vots per capgirar el nostre sistema democràtic. Us esperem a l'acte, i diumenge el vostre vot!

Veniu a la festa d'inici de campanya de la CUP!

Pancartes, cartells, revistes, programes, tríptics... tot arriba a l'hora per començar una campanya electoral que ens ha de portar a la constitució d'un nou consistori a la vila. Un inici de campanya remullat, però contents després de tants mesos esperant la pluja. No n'hi ha prou i en necessitem molta més, però no podem deixar d'estar contents amb la sequera que estem patint i la repercussió que té sobre la pagesia i el benestar de tots plegats.

Lamentar profundament els actes incívics i pertorbadors que han portat a retirar la propaganda electoral d'una formació política, poques hores després de ser penjada amb tota la il·lusió del món. Aquests actes són reprovables i només comporten malestar i ràbia, per la manera de fer d'unes persones que no saben jugar democràticament. Tot el meu respecte als nostres adversaris afectats, amb les mateixes sensacions com si ens ho haguessin fet a nosaltres.

Reivindicar també la feina feta per les nostres regidores, malgrat el to de menyspreu que es desprèn d'una entrevista a una representant d'una altra formació política que no està a l'alçada de les circumstàncies, i que vol amagar les pròpies mancances culpabilitzant d'aquesta ineptitud a qui li pot fer ombra.

Demanar a totes les forces polítiques un treball seriós i honest, sense enganys ni trampes, en la tasca de convèncer els vilatans perquè els ofereixin els vots suficients per ser decisius a l'hora d'aplicar polítiques econòmiques, socials i culturals en benefici de tots, absolutament tots, els vilatans.

I recordar que la CUP som l'alternativa a un govern obsolet, poc empàtic i gens resolutiu, que ha deixat al marge la ciutadania, i ara corre a fer-se el simpàtic per no perdre més vots dels que la pròpia dinàmica els comportarà.

Animar a tothom a participar i opinar. És per això que la CUP posa a disposició de qui ho vulgui, un espai de participació i tramesa d'opinions i suggeriments, perquè ens ajudi entre tots a sortir d'aquest atzucac que l'actual govern ens ha deixat, i que altres forces polítiques difícilment seran capaces d'aconseguir.

I aquest és el programa que presentem per als propers 4 anys, amb la confiança de rebre tot el suport necessari per ser decisius en l'aplicació de les polítiques que necessita la vila d'Arenys de Mar.

Tret de sortida a la campanya electoral

Aquesta mitjanit comença oficialment la campanya electoral per escollir els nous regidors i regidores del proper mandat. Totes les forces polítiques estan a punt al tret de sortida, però és evident que fa dies que la campanya està en marxa, encara que no li diguem pel seu nom. Parlem de precampanya. I n'hi ha que la comencen l'endemà mateix de les eleccions, sobretot quan els resultats no els hi han estat favorables.

Les campanyes electorals no tenen res de dolent, quan se'n fa un bon ús. És cert que generen despeses que ens les podríem estalviar, però ja se sap que hi ha aquell component publicitari que ens sembla que necessitem per acabar de convèncer les persones que puguin estar dubtant a l'hora de triar el partit que més els convenç.

És per això que o bé ens culpem tots o ens disculpem a la plegada. Si una força política deixa d'anunciar-se, més aviat hi sortirà perdent. Ningú es vol quedar a casa i després lamentar que no ha fet prou per donar-se a conèixer. Seria bo, però, que tothom fos honest en els seus plantejaments, encara que puguem acceptar alguna exageració. El que no és lícit és enganyar i prometre allò que saps que no podràs complir. I això passa més sovint del que sembla.

Avui, doncs, els polítics i les persones que hem decidit presentar-nos per servir la nostra vila i la seva gent, sortirem al carrer a penjar cartells i pancartes. Sortosament, si més no a la nostra vila, ja fa temps que ho tenim força regulat, i ja no es produeixen aquelles enganxades dels primers anys de la democràcia, on totes les parets s'empastifaven sense ordre ni concert. Tenia la seva disculpa, després de 40 anys de silenci obligat.

La CUP sortirem amb la il·lusió d'aconseguir uns bons resultats que ens permetin ser decisius en el govern de la nostra vila. És cert que es pot fer feina des de govern i des de l'oposició, però no és menys cert que si no pots assumir responsabilitats de govern es fa molt difícil que la teva opinió sigui escoltada. Ja no és tant per la raó que puguis tenir o no, com pel fet de no sumar prou perquè els teus vots siguin reconeguts.

Sortirem il·lusionats, però molt convençuts de la responsabilitat que representa dirigir el futur d'una vila, amb més de setze mil habitants, i amb moltes mancances fruit d'uns anys d'estancament i desordre. Tenim ganes de ser decisius i per això ens cal generar confiança entre els nostres conciutadans. Aquesta mitjanit comença a rodar una campanya que ja fa dies que funciona i que hi estem treballant per fer-nos creïbles.

Polítics mediocres

El tema de les imatges d'Internet no l'acabem de resoldre correctament. Anem a qualsevol buscador, cliquem imatges i pengem aquella que més ens agrada, sense mirar qui n'és el propietari i si estàs autoritzat per penjar-la. Crec que és una pràctica molt comú, i que cal analitzar bé les conseqüències, l'ús que se'n fa, i qui ho fa.

En aquesta campanya electoral, que hi tenim tots els ulls posats per mirar qui es mereix el nostre vot, i tenim molts problemes per treure'n l'aigua clara, ens adonem de la mediocritat de molts polítics i els errors i enganys que ens adrecen. Podem confiar en ells perquè siguin els nostres governants?

C's s'ha vist obligat a retirar el material de campanya que va trobar a Internet i no es va fixar que hi havia uns drets i unes prohibicions, precisament que no se'n podia fer un ús partidista. Considero que el cas és greu, perquè no estem parlant d'un particular sense gaire ressò, que ho penja a les xarxes socials, sinó que és un partit polític, que n'edita cartells i pancartes per fer publicitat electoral. No es pot ser tan descuidat, i això demostra que no es té un nivell mínim per estar al capdavant d'un govern.

I estem parlant del partit que va guanyar les passades eleccions, el partit que va obtenir més representants asseguts al Parlament català. Una demostració del poc nivell dels nostres polítics i les seves organitzacions. Una demostració que la democràcia del nostre país té una mancança de polítics de nivell que fa feredat.

Algú podrà pensar que es tracta d'una anècdota sense importància, però en la política, com en qualsevol àrea de la nostra vida, és bàsic fer les coses amb professionalitat, i gens a la lleugera. No es pot improvisar ni deixar d'analitzar les conseqüències de les nostres actuacions. I si el que es pretén és ser els millors, els que han de conduir la societat perquè avanci, no hi poden haver errors tan greus, perquè la responsabilitat i els efectes d'una mala gestió poden ser catastròfics.

No estic d'acord amb l'enganxada massiva de cartells

M'imagino que l'enganxada massiva de cartells per tota la vila no ha estat una iniciativa espontània, sinó que algú l'ha organitzat. Puc pensar que ha estat la secció local de l'ANC, a petició probablement de la mateixa entitat a nivell nacional, i voldria pensar que l'Ajuntament de la nostra vila no hi té res a veure. És així, oi?

Ho dic perquè no hi estic d'acord. No em sembla bé i a més em molesta. No es tracta tant de si s'han saltat la normativa local de com i on s'han de penjar els cartells publicitaris, que també, com de la mala imatge que dóna i la impressió que et fa de sentir-te pressionat, i ho dic jo que defenso que el dia 1 d'octubre es pugui votar.

Puc entendre què pensen i diran totes les persones contràries a l'organització del referèndum de diumenge vinent, estiguin en contra de la manera com s'ha fet, o estiguin en contra del referèndum pactat i el dret a decidir. No és bo donar armes perquè t'ataquin, amb raó, les accions que dus a terme. 

A mi m'agrada una vila neta i endreçada, i després de l'enganxada sense criteris d'aquest matí de diumenge, el que veig és una vila bruta, no només amb bosses amuntonades als Cinc Cantons des de dissabte a primera hora, i pudent, sinó amb cartells a façanes, fanals, portes i finestres. No, no hi estic d'acord.

Prefereixo convidar els que encara dubten a visionar documentals com el que corre per les xarxes socials: Interès d’Estat en ruta, que és interessant de veure ja que, encara que no ens ve de nou el que se’ns explica, està molt ben fet, i ja penjarem banderes i domassos als nostres balcons i finestres, i els cartells en els llocs expressos per fer-ho, mantenint una vila endreçada, sense molestar ningú.

Castigar el No o els abstencionistes?

Entenc que la gent de partit, aquells que gairebé des que neixen políticament entren a formar part d'un partit polític i s'empassen centenars d'assemblees i comissions i organitzen les primàries i pengen cartells i fan el porta a porta... per a totes aquestes persones la disciplina de partit ha de ser una cosa inviolable, al mateix temps que s'encarreguen d'anar pujant dins del partit, fent-se molt amics dels líders per esperar a ocupar un lloc de prestigi. Molts d'aquests no els cal estudiar ni buscar feina perquè ja la troben dins del partit.

Jo penso d'una manera totalment diferent, i m'agradaria poder votar les persones i no les llistes. Unes llistes que hi acostumen a haver infiltrats que no em mereixen cap tipus de confiança i on la majoria són desconeguts per a mi.

Com que m'agradaria poder demanar responsabilitat a la persona que escullo per representar-me a l'Ajuntament, al Parlament... veuria molt bé que, fos del partit polític que fos, opinés diferent d'altres companys de partit, si ell no ho troba bé. En aquest cas no hi hauria càstig per indisciplina. L'únic càstig que obtindria el meu representant seria dels seus votants si no actuava com hauria promès i deixés d'escoltar-nos, no ens volgués rebre...

Aquest és el meu model de democràcia i no està a les meves mans canviar-ho, perquè no m'ho demanaran. Si m'ho demanessin els ho diria. Per tant, no em suposa cap escàndol que uns diputats hagin votat de manera diferent al dictat dels líders provisionals, perquè ho han fet amb arguments i convicció. És més, jo castigaria els que es varen abstenir, perquè han votat en contra de totes les seves promeses i han enganyat els electors, els que els varen votar. Aquests sí que es mereixerien el càstig.