De niño escondía todas las piedras verdes
que buscaba con amor por las playas ardientes
en los cajones secretos del armario del abuelo
o en el fondo del lavadero, como joyas submarinas.
Ocultaba en la cama el frío de las espinas
y en el trinchero ocultaba los lápices y los papeles.
De mayor hizo lo mismo, más o menos lo mismo,
con cosas más selectas y escondrijos más respetables.
Eduard Sanahuja (Barcelona, Cataluña, España, 1953), Mirador, Edicions del Mall, Barcelona, 1984
Versión de Jonio González
TÉ UN POEMA AMAGAT
De petit va amagar totes les pedres verdes
que cercava amb amor per les platges ardents
als calaixos secrets de l'armari de l'avi
o al fons del safareig, com joies submarines.
Amagava en el llit el fred de les espines
i al trinxant amagava els llapis i el papers.
De gran va fer el mateix, més o menys el mateix,
amb coses més selectes i amagatalls més dignes.
