DUBTANCES

En el desori
dels rajos fugissers,
l’urc del capvespre.

Nits fascinants,
origen del temps mut.
Camins fangosos.

Vell jaç de fulles
sobre terra profunda.
Cau de la vida.

S’ensorra el dubte
en el llaquim del temps.
Desesperança.

Entre la boira,
silencis redemptors.
Trista presència.

Vent violent
sobre les roques negres.
Estremiment.

Sons furients
s’escolen pels vitralls.
Batec del temps.

 
 
 
 
 

 
  (Totes les fotografies són meues)

POETES

Qui es reconeix en aquest poema?                           

                                                     A Costas Cariotakis

Ah, no cap discussió, poetes
som nosaltres d'encrespada cabellera
—emblema antic dels artistes— que aprenguérem
a enfilar acres paraules i que a més

ens acompanya una sensibilitat histèrica,
que ens amarga un full esmorteït i pàl·lid,
al lluny un núvol violeta. Una quimera
anomenem la nostra vida i no tenim un amic.

Restem sempre sols i silenciosos,
tanmateix guardem orgullosament al nostre interior
el nostre secret tresor, i quan toca
la campana al ranvespre ens agitem neguitosos.

Considerem uns rucs, ignorants i mediocres,
tots els que ens rodegen i desdenyem fer-los
ni tan sols una ullada, i de bell nou la nova pàgina
rep el plany del nostre amor insípid.

Amacem cada dia els nostres vells sentiments
mil vegades esmentats; expliquem
el nostre talent: «cantem com els ocells»;
la nostra ocupació tan bellament és justificada.

Per a nosaltres el món sencer som només nosaltres.
Ens envoltem, el nostre abric, d'un mur.
Expressem amb petulància les passions d'un moment
en un —sense hiatus— vers musical.

Encara que entorn nostre els altres patesquen i siguen dissortats,
encara que la injustícia els doblegue i els consumesca —
ah!, que temes prosaics d'aquesta mena puguen torbar
les nostres meditacions empíriques, és una estupidesa.

IANNIS RITSOS

                            (Traducció del grec de Jesús Cabezas Tanco)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LABORDETA POETA. IN MEMORIAM

 SE HAN MARCHADO

Se han marchado todos

y nadie ha vuelto

para cerrar la puerta.

Esta, vieja y desguazada,

golpea contra el viento

en las noches de asombro

como si nadie la quisiera oír,

como si todos los páramos del tiempo

se encerrasen aquí,

sobre estas galerías de casas agrietadas.

Y lejos,

más allá de las últimas carrascas,

alguien recuerda la cama

donde fue concebido con tristeza.

  

                                            José Antonio Labordeta

(Autor de la foto: aitorramos/ARFOTO.es)

SUAUMENT PEL CORRENT DEL TEMPS

El meu poemari “Suaument pel corrent del temps” ha obtingut un accèssit al XXXII Premis Picassent Cristòfor Aguado i Medina (no sempre s’ha de guanyar) i pròximament serà publicat junt a les obres guanyadores per l’ajuntament d’aquesta localitat.

El següent poema està inclòs en aquesta obra:

("Absència", escultura de bronze. Autora: SONIA CARDUNETS)

AMB TOTES LES ABSÈNCIES

Vivim amb totes les absències, 

           les venerem, 

           les enyorem.

Les tenim a la pell, 

           les evoquem,

           les necessitem.

Les busquem a les trinxeres,

           les recordem,

           les pensem.

Ens entreguem a elles,

           les dediquem pensaments,

           les idealitzem.

Torcem el temps 

           per a poder habitar amb elles.

Deixem un rastre del seu pas

           amb el nostre pas errant.

Rescatem de l’oblit 

           veus pelegrines,

           per poder sobreviure.

Fem de les absències presències.

CONSELL PER A POETES

"Per tant, en totes les coses és útil també buscar la causa del que es diu. Així, Cató quan era encara un xiquet, feia el que li manava el pedagog, però preguntava la causa i la raó del mandat. Però als poetes no cal obeir-los com a pedagogs o legisladors, llevat que el seu assumpte siga raonable. I ho serà, si és bo; però, si és roín, pareixerà als ulls buit i va".

Plutarc, "Obres morals i de costums (Moràlia)"

RIMBAUD - GRAFIT

(Volar al cel, però molt incapaç de caminar a terra).

Aquesta imatge correspon a un grafit en una paret d'una casa de Lucca (Toscana, Itàlia). Va ser una sorpresa veure un text poètic en un grafit.

He buscat però no he pogut trobar aquest text dins d'un poema de Rimbaub. Sembla que es refereix a la forma de vida del poeta.

Siga com siga deixe el testimoni. Caldria pensar que si s'ha d'embrutar una paret millor que siga amb poesia.

LLIBRE DEL TIGRE

Té el poeta valencià Joan Navarro en la seua revista electrònica sèrieAlfa.art i literatura una secció titulada "Llibre del tigre". Hi conté un recull de poemes que d'alguna manera tracten sobre el tigre o aparega aquesta paraula endins.

A la darrera actualització (30-8-2010) hi ha recollits 1818 poemes en diversos idiomes. Qualsevol persona li pot remetre un poema que no conste en aquesta relació.

Recentment jo l'he enviat un poema del poeta canadenc surrealista Paul-Marie Lapointe i un altre meu.

Aquest és el poema de Paul-Marie Lapointe:

Un tigre a mille courtisanes

dans les griffes mille langues

mille ventres de jardins

dans la nuque

Pavots des cheveux
dans le jour des mains croisées
dans la nuit blanche
des paumes ouvertes

Trembler de tout son corps
Les aubes de neiges sans poitrine
point d'amour point de cheminée
point d'interrogation de bouche plaquée
sur le désir plat

Filles de laine filles de lit
de lys de lit
Tout lie des corps rêches
aux pêches de luxure dans le cou
zébré des veines

Hommes à sabots de fauves —
ce qu'il reste de la sieste
troncs de dattiers —
cachés pour les repas de fourrure
cachés pour dormir dans les plumes
Cœur de chair de poules

(Le Vierge incendié, 1948, p. 11)

Aquest és el meu poema. Està inspirat en quatre quadres del pintor naïf Rousseau "le douanier":

EL TIGRE DE ROUSSEAU “LE DOUANIER”

Contemples inquietant, envoltat pel so d'una flauta,

el somni nu de l’eterna bellesa nua.

La teua mirada infestada alhora d'estranyesa i decisió

s'escapa entre fulles inconegudes.

Arremets contra un explorador d'estels

i fas d'ell cegues estelles de silenci.

La teua indomable ansietat borbolleja

com la sang agra i dolça que tastes.

T'aboques delerosament sobre el búfal

i atures el seu camí cap la prada dels somnis.

La teua força traspua glòria i temor

quan fractura els ossos de la innocència.

I un dia sota un arbre qualsevol et preguntaràs,

tigre, sobre la teua essència i sentiràs que

cal morir de por en una tempesta tropical

per a eternitzar-se en una pintura naïf!

MÀRIUS TORRES

Aquesta és l'aportació de "El cau de Calpurni" a la commemoració del centenari del naixement de Màrius Torres. És un "videopoema" fet per mi sobre el poema "Molt lluny d'aquí".

MOLT LLUNY D’AQUÍ

Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.

L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.

Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.

Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.

Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

Fa una nit clara i tranquil.la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.

Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.

Hola Jaimito ! i Doña Urraca !
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan.

Oh ! Benvinguts ! ...

Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.

Oh ! Benvinguts ! ...

La senyora Marieta
de l´ull viu ve amb un soldat.
Els reis d´Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.

Oh ! Benvinguts ! ...

En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
i el Capitàn Trueno amb patinet.

Oh ! Benvinguts ! ...

A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta.
i l´Emperadriu Sissí.

Oh ! Benvinguts ! ...

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brawn i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.

Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono que tan sols
hi faltes tu ...

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai ...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

                        Jaume Sisa

Videoclip amateur de la cançó de Jaume Sisa fet per Sergi Esgleas.
www.myspace.com/serchbcn

DEDICATÒRIES

Què escriuen els autors quan dediquen les seues obres? Pense que alguns es limitaran a escriure una curta frase sense cap compromís, de l’estil de “Amb afecte”; altres vegades faran al•lusió al nom del lector o lectora, “A Joana amb…”; altres intentaran escriure quelcom més concret, “Que la lectura d’aquest llibre siga…”.

He buscat entre els meus llibres i he trobat aquestes dos dedicatòries ben distintes. Una d’un narrador: Fernando Sánchez Dragó i altra d’un poeta: Lluís Meseguer.

F.S. Dragó, novel•lista conegut, em va signar un exemplar de la seua obra “Las fuentes del Nilo” en 1986. Vaig demanar-li que escriguera quelcom sobre ell mateix: em va escriure el següent:

(Dedicatòria de Fernando Sánchez Dragó)

“ ¿Una definición? Bueno... Soy (o me creo) un guerrero, es decir, un hombre que nunca teme abandonar una posición conquistada porque está convencido de que pronto conquistará otra mejor”.

Lluís Meseguer no és un poeta molt conegut (només ha escrit dos llibres de poemes), és catedràtic d’universitat i acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Amb motiu de la publicació del seu primer llibre de poesia, “Les veus del vent”, en 1986, va escriure aquesta dedicatòria a la meua dona:

(Dedicatòria de Lluís Meseguer)

“Per a tu, Pepa, en nom de belles hores, pel llibre-vida que escrius com una dansa de tenebres. Perquè al teu camí les pedres es facen esperances, la pols, horitzons i les flors, aventures del desig”.

Sens dubte prefereix la segona dedicatòria plena de generositat en els sentiments, proximitat i poesia front la primera plena d’egolatria i de prepotència.

I vosaltres?