GUARIR EL PA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

GUARIR EL PA

 

Guarir el pa. Entaular el vi.

René Char

 

Apropiar-me d’aquesta claredat,

d’aquest dolor:

que ningú no rebregui papers de colors

sobre el xiulet agut de la memòria:

si no vam saber guarir el pa, si el vam pastar

amb la farina blanca de la mort:

mirar-me les mans d’avui

i no falsejar-ne les relles.

Glòria Coll Domingo

A través

Labreu Edicions, 2022

Més sobre l'autora, ací

EL PA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El pa

 

Quan jo era vailet, fa una garbera d’anys,

i passava les vacances a pagès,

anava a buscar el pa, al toc de migdia,

amb la senalla i el perdiguer de l’avi:

el gos es deia Krim, i els meus estius

eren plens de la nostra vibrant amistat.

De retorn de cal Pastisser Nou,

el Krim portava per les anses la senalla,

d’on sobreeixia un enorme pa

en forma de barret de tres puntes,

tres, com els Mags d’Orient.

Aquell pa feia olor de cosa bona.

Les coses bones, avui, on són?

On és el Krim? Massa aviat el perdria,

sacrificat després d’enverinar-se:

un amic de debò, el primer que se’m moria.

Després n’he enterrat tants com molles hauria

aquell pa de tres bonys que el gos portava.

Josep Vallverdú Aixalà

Pa de forment

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autor, ací

VENEDOR DE PA

(Venedor de pa. Mosaic del paviment de la Basílica de Teodor. Aquileia.)

El pa que ara tireu en l'abundància,

jo l’arreplegue perquè no us en falte.

Que van a venir dies de fretura

i haurà d'anar captant-ne qui en comprava.

Ací el teniu. Que cap bocí no es perda.

Si no en tinguéreu prou, multipliqueu-lo.

Repartiu-lo entre els vius. I al cap del dia,

deixeu-ne per als morts que no en tingueren.

Antoni Ferrer

Pietà

Amós  Belinchón, editor, 1993

Més sobre l'autor, ací.

L'OFICI - VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Lo jorn sencer tostemps sospir.
Joan Timoneda

Venies d'una llarga família de forners
i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li el foc al forn,
ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garbí,
pujar a l'alcavor, aquell calor humit.
I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu series forner, com ho foren els teus.
I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens enyorança.
una amarga enyorança per a tota la vida
et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.
Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves el feixos de pinassa en el forn.

Vicent Andrés Estellés

Llibre de meravelles

Tres i quatre, poesia 

I va ser forner... 

...forner de paraules i creador de pa per a alimentar les ànimes.