(Foto de Manolo García, presa d'ací)
ALLEGRO DE TORNADA
Una tornada ressona
amb les rodes del tren en la via,
amb el sol enterbolit que mor,
i tombo i caic i tombo,
com els verds canyars del Besòs.
Sóc perdut
entre andanes abandonades
i pàrquings solitaris,
vaguejo, és el meu fat,
per damunt de ponts i viaductes,
més enllà de passeres i travessers.
No em reconeixeu,
no us plaureu de veure’m,
només cal que un gest
engegui de nou el trajecte,
dins a la fi, fins a la fi de tot això.
Jaume Carbó
Òrbites Planetàries
Edició de l'autor, 2019
Més sobre l'autor, ací
Entrades
