BLUE MONDAY

 

(Imatge noidentificada presa de la xara)

BLUE MONDAY

 

Jesús no va nàixer el 25 de desembre

[fum, fum, fum] però està bé celebrar el Nadal

al final de l’any; és la millor forma d’acabar

de rebentar; t’haja anat malament, t’haja anat

normal. Se sol estar fart de tant de menjar, beure,

fumar, falsedat, família [qui no ha tingut

problemes amb ella és perquè no en té o passa d’ella]

i et proposes aprimar, renunciar a les drogues

i sembres així els primer dies de l’any de nobles

frustracions i l’estrenes, de nou, fracassant,

però sense perdre la innocència de creure

en els Reis i en la reinserció i fa llàstima

i fa nosa perquè ja no és ingenuïtat.

Conscient de la cadena d’errades repetides

t’entra el baixó, ploraries, però ja eres gran

i recordes on guardes els cigarrets, l’encens,

traus una botella qualsevol de la cistella,

la beus. Enguany serà un altre any. Un altre any nou més.

 

Marc Gomar

La pedra i el foc

Viena Edicions, 2017

Més sobre l'autor, ací   

 

 

[LA CABRA ANCESTRAL...]

(Imatge pròpia)

LA CABRA ANCESTRAL

MASCLE PRESENT AL CAU DE LA FOSCA

S'ATURA,

FREGA EL SEU COS AL MATEIX PUNT

QUE HO FEREN

BANYUTS AVANTPASSATS,

PER L'INSTINT I LA MÀGIA,

LA ROCA LLUEIX MARBRE POLIT

AL LLINDAR DE LA NATURA.

 

LA SANG, LA CABRA, LA LLUNA

I SOBRE LES ROQUES

S'OBRE L'ESPERANÇA HUMIDA

ALS PENYALS, DESPRÉS DE LA PLUJA.

 

LA LLUNA ALS COCONS DE LA NIT,

I EL TROT D'UN BOC QUE CERCA

LA FEMELLA MÉS CALENTA EN LA FOSCA

SENSE SABER RES, NI QUE DEMÀ AL MATÍ ÉS NADAL. 

Àlex Volney

La frontera dels dies

Editorial Moll, 2000

Més sobre l'autora, ací

POEMA AMB DATA (XXIII): NADAL (25 de desembre, 1993)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Restar ací, una nit de Nadal més,

foradat d'alcohol i en quarantena,

excitat com un bou, un semental,

en l’estat de la mar dolça i funerària

(i no sé, de tot açò, què és el que em recorda

aquell conte de Dickens —tota la usura, la llàstima—

o potser el relat més ambiciós de Verne);

sóc en una nit saquejada i dolorosa,

amb un dolor possiblement molt poc humà

que, gràcies a Déu i a Mi, res no diu al destí útil

de l'individu i de les seues circumstàncies.

Em sent,

ara que poc falta perquè l'any acabe,

o bé comence, com el mort de la sang més freda i aspra;

de bell nou em sent com la mort rescatada, nascuda

per a poder-la viure ben plena i solitària.

Restar ací, viscut, amb sang de brandi i nicotina,

una nit de Nadal més, assetjat, vedat, enlluernat

pel poema impotent, llums de gas, sols caiguts,

caceres de l'ull d'ambre i abrusat,

aqueixos versos tan roïns sobre estrelles consumides...

Mireu-la: la meua companyia és la nit, tan abstracta

a l'altura de les hores entusiasmades el xampany

de la pau, indumentada de mort i de tantes inversions

de capital..., quins senyals ara el temps m'amaga?

Josep Porcar

Dotze poetes joves valencians

Tàndem Edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací i ací.

NADAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

                                        A Emili Badiella
Sento el fred de la nit

i la simbomba fosca

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis

que l'empedrat recolza

i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat

Els de casa a la cuina

prop del braser que crema

amb el gas tot encès han enllestit el gall

Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes

i ja enyoren demà

Demà posats a taula oblidarem els pobres

-i tan pobres com som-

Jesús ja serà nat

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar

Joan Salvat-Papasseit

L'irradiador del port i les gavines