LAMENTACIONS DE YĒ SŪ

 

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Només lamente que ja no siguem

el que érem a la nostra edat florida.

LIU GUO

 

Vells arbres al costat de la muralla

lamenten la tardor dia i nit.

LI BAI

 

Tots els anys he lamentat

no trobar la primavera que se n'ha anat.

BAI JUPY

 

蘇蘇的哀悼

LAMENTACIONS DE YĒ SŪ

 

Sé que amb el pas del temps he perdut capacitats.

Ja no sé calcular la velocitat del desgel

    perquè em solidifique amb la primavera.

Necessite transformar-me en pell

    per a veure la teua nuesa.

He de convertir-me en una paraula per a lluitar

    dins del poema contra la voracitat

    dels engranatges de l’exactitud

    dels exèrcits que s’amaguen rere la llum.

La certesa m’abandona.

Sobrevisc empassant-me les deixalles del temps.

De mar vaig passar a ser llac; de sol, a cuca de llum

    que sospira en les nits boiroses; de ferida, a pedra.

No reconec aquest palau de seixanta torres ennegrides.

Però sé que ja és temps de combatre els tigres

que hostilment intenten devorar el meu nom.

 

Jesús Giron Araque

El bosc de bambú

Viena Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

CANVIEN LES ESTACIONS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CANVIEN LES ESTACIONS

Vine a trepitjar raïm, tardor,

aire plaent de finals de setembre,

que a la delícia del camí et plegues.

En el niu de l’hivern, amb foc de palla, 

acuden blaus dins l’espessor del dia

que vencen un moment la contingència.

Amor grenyal, tornes amb les cireres,

les arracades de la primavera

que pinten de vermell vent i desig.

Conduït pel migjorn que empeny les veles,

l’estiu es reconeix en ell mateix

i els nous amants convenç de fugir en cercle.

 

 

 

Joan Manuel Homar

Ningú

Viena Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací i  ací 

 

[PER QUÈ, DONCS, ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

¿Per què, doncs, malgrat tanta suor damunt la terra

i tant d’esbraonament de primavera

sempre treu flor la mort com negra oronella?

 

¿Per què, doncs, veig, debades, una senalla d’estrelles

que em parla de tu, en l’ampla nit estesa?

 

Molt aviat, seràs, però,

les ales de l’ametller i les arrels de la cadernera.

[Fragment]

Pere Suau

Cors artesians

Pagès Editors, 2022

Més sobre l'autor, ací i ací

[AHIR LES PAPALLONES EREN TAQUES DE LLUM...]

 (Imatge pròpia)

A Isabel, morta als tres anys,

seduïda pel misteri de l’aigua

 

Ahir les Papallones eren taques de llum

fent equilibris

sobre els fils invisibles de la primavera.

 

Ahir els infants del meu món

eren com una lluna creixent

que tanca els ulls i somriu juganera.

 

Ahir en el prat del record

passejava, entre d'altres,

la seua tendra mirada riallera.

 

Tot era ahir. Tot era.

 

Rosa Serrano

Paraules de vides

Edicions Bromera, 2000

Més sobre l'autora, ací 

WILLOW WAND WILLOW WAND

(Imatge presa d'ací)

WILLOW WAND WILLOW WAND

 

No trigaré a tornar, no,
així van dir-m’ho les fulles
tintades.
Aniré pels camins,
omplerts els pulmons
per les guspires dels salzes.

A la primavera, amb l’arribada
dels ocells-tintorers
m’adonaré
que no hi haurà ningú esperant-me.

L’estiu tocarà el baix
envoltat d’estols d’insectes,
i el sol tot sol i jo dissolt
feliç sota l’estufa sagrada
sentiré alguna cosa com
una necessitat de jurar.

A l’hivern entraré a casa,

i besaré el teu cadàver
feliç d’haver fet tard.

Pere Vilanova

Lanyu

Adia Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací

POEMA AMB DATA (LXXXVIII): POBLAMENT DELS NÚVOLS

Poema amb data 17 d'abril que no vaig poder publicar al seu moment.

(Imatge pròpia)

POBLAMENT DELS NÚVOLS

Disset d’abril. 

Passa la tempesta, i el cel 

esdevé una ciutat de núvols: 

blau encerat, blanc subratllat,

gris apuntat, rosa en camí;

triomf de l'aigua

quan creix, s'eleva

i sedimenta en l’aire. 

Així madura aquesta primavera 

entre avingudes plenes 

de paradisos que no cessen d'arribar.

Jo m'hi passejo,

damunt versos de pluja jove

i arrels extraviades dins els ulls

que exclamen la correspondència

natural i directa

de cada forma amb el seu somni.

Disset d'abril,

passa la vida i la mirada llisca

com el silenci clos d'un núvol alt.

Vicenç Llorca

Cel subtil  dins Paraula del món. Antologia 1983-2003

Poesia 3i4, 2003

Més sobre l'autor, ací i  ací