EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesca Cricelli. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesca Cricelli. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 d’octubre del 2016

POEMA AMB DATA (LXXXV): 21 DE OUTUBRO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
21 DE OUTUBRO

Há um pássaro,
aqui trancado,
perdido, por acaso,
na sala de embarque.

Entre o branco absoluto
e o reflexo frio
dos vultos cinzentos,
é o meu canto
o mais entalado. 

Há espera e desejo 
na morte das horas, 
e uma inocência 
que afaga 
as idas e vindas 
da memória.

---

21 OTTOBRE

C'è un passero,  
qui chiuso,  
perso, per caso,  
nella sala d'imbarco.

Tra il bianco assoluto  
e il riflesso freddo 
dei volti grigi, 
è il mio canto 
il più strozzato. 

C’è attesa e desiderio 
nella morte delle ore, 
un’innocenza
che accarezza
l’andata e il ritorno
della memoria.

Francesca Cricelli
Repátria
Selo Demônio Negro, São Paulo, 2015
Més sobre l'autora, ací i ací

[Poema facilitat per Joan Navarro]

divendres, 23 de setembre del 2016

POEMA AMB DATA (LXXXIII): 23 DE SETEMBRO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
23 DE SETEMBRO

Um olhar
tira o peito do abismo,
dá espaço ao canto,
levanta o vento –
é a música dos pássaros,
nos silêncios,
o romper de asas no firmamento.

---

23 SETTEMBRE

Umo sguardo
distoglie dal petto l’abisso,
dà spacio al canto,
s’alza il vento –
è la musica degli uccelli
nei silenzi,
l’irrompere delle ali nel firmamento.

Francesca Cricelli
Repátria
Selo Demônio Negro, São Paulo, 2015
Més sobre l'autora, ací i ací


[Facilitat per Joan Navarro]

dimecres, 21 de setembre del 2016

POEMA AMB DATA (LXXXII): 21 DE SETEMBRO

(Ipê, arbre nacional de Brasil)
Lá onde ninguém pode conter meu sonho





Francesca Cricelli
Repátria
Selo Demônio Negro, São Paulo, 2015
Més sobre l'autora, ací i ací

[Poema facilitat per Joan Navarro]

| 21 DE SETEMBRE //  Allí on ningú pot contenir el meu somni / aniré a gaudir-lo en un verger o en una cambra. Arnaut Daniel, per Augusto de Campos // Mantenir en l‘espera l‘esperança / de les últimes flors de la tabebuia, el goc / colorant les extremitats de l’arbre; les seves palmes negres en ventalls de llum.
[Traducció de Joan Navarro]



dimarts, 12 d’abril del 2016

NOU POEMA AMB DATA (LXXVI): 11 D'ABRIL

(Imatge de l'autora retocada per mi) 
Mentre òbric els ulls en la fosca
atura’m les mans darrere del cos,
però sobre el rostre i vora el pit, respira’m.
Toquem-nos sense a penes tocar-nos.
Abisma’m.

Francesca Cricelli
Repátria 
Selo Demônio Negro, São Paulo, 2015
Més sobre l'autora ací i ací

[Traducció de Joan Navarro]

11 APRILE // Mentre spalanco gli occhi nel buio / arrestami le mani dietro al corpo, / ma sul viso e vicino al petto, respirami. / Tocchiamoci senza sfiorarci. / Inabissami.