EMPREMTES

La poesia és el diari d’un animal marí que viu en terra i anhela volar per l’aire. CARL SANDBURG
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Salvador. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Salvador. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 de novembre del 2015

CANÇÓ TENDRA D'HOSPITAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Enmig la pluja de bales
la rosa al pit et florí,
la rosa que et va encaixar
el fusell de l'enemic,
la rosa que es concretava
en estrela de cinc pics.
Tu pots lluir la ferida
que és una rosa d'abril.

La llibertat clamadissa
et vol robar l'enemic,
la llibertat ja madura
que a l'home dóna sentit,
la llibertat prenys de vida
com un somriure pueril.
Tu pots lluir la fecunda
llibertat que t'has collit.

Finarà la guerra innoble;
tu hauràs estat ferit.
Envejat pels camarades
seràs l'orgull dels teus fills.

La impura cendra enemiga
serà com un record gris,
i lluiràs la penyora
del teu i el nostre destí.



Carles Salvador
Elogi de la vagància i una cua, 1937

dilluns, 19 de gener del 2015

[FERM COM XIPRER...]

(Nit estrellada, Vincent Van Gogh, 1889)
Ferm com xiprer -oh bell símbol de Vida!-
és mon Amor enganxat a la terra, 
car les arrels són antigues i fortes 
i cara al cel puja i puja el seu vèrtex. 

Entre el brancam fan llur niu caderneres 
i altres ocells que refilen bells càntics 
i Lluna i Sol el guarnixen de festa. 
Sempre el seu verd té foscors, saba forta! 

Com el xiprer té la fusta olorosa, 
bona per caixes de roba d'estima, 
té el meu Amor els perfums que el conserven. 

Però la gent -i escaient és comptar-t'hi-
fan del xiprer no sé què funerari: 
signe de mort, remembrança d'absoltes.


Carles Salvador
Antologia poètica
Consell Valencià de Cultura, 1993
Més sobre l'autor, ací