SI
Si la raó em paralitza que
no em deixa ni pelar patates
me les fotré amb pell i tot
Follia, encén el foc
amor, agafa el càntir
vés a la font
que tenim gana
La lluna ens farà llum
les branques ombra i ens diran el què
I quan ja bulli
el muntanyam s’estremirà
s’escarrufarà el cel i
miolarà la pell
A la raó
Edicions 62, 2024
Més sobre l'autor, ací
(Imatge pròpia)
En una mar tancada
Som el que no som: por de fred
Tement la paraula més enllà dels estels
Enfonsades en amalgames planyívoles i delirants
Les angoixes palpen la plenitud versada
Mentre l’ànim bull com l’aigua al foc
En una mar tancada
Un estiu que fuig
Una llar enreixada
L’urpa del felí amb el penúltim recurs
El vent de la nit capgira el cel
Canta la gata els silencis de grills mariners
I la mar bull com l’aigua al foc
Soc el que no soc
Recorde els morts de ma casa
Partença sense ales, de nit plegades
De dia atentes amb ulls oberts que la llum rebutgen
Hieràtics mussols de col·lecció
Interrogants insurrectes
Amb ritme de tortuga ens repetim:
Ens falta temps. Ens sobren foscors. Ens falta temps. Ens sobren nits
Com un ocell a la branca restem temorosos
Precipici insondable de la follia
Gelosia, mal o estima
Estats d’excepció. Llibres pel rescabalament
El Pont Cooperativa de lletres, 2020
Més sobre l’autora, ací
TINC LA MAR
Tinc la carícia de la blava onada,
un massatge ple de bufs d'aigua,
un respirar de llum i pols de vidre,
una cançó que dibuixa una tornada plàcida.
Un tresor que escampa
el centelleig de les seves joies,
dissolt en el reflex del vaivé
que dansa a la riba,
a ritme d'escuma argentada.
Tinc la mar.
Tinc el cel.
Tinc la carícia
de la blava onada.
L'esclat de la llum furgant
al fil d'equlibri
de l'etern l'horitzó.
Singladures
Autoedició, 2020
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
