LA SET

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

La set

 

Tots els mobles ordenats en la set,
el pes malvat dels espectres
escorcollant els calaixos de la casa.

Abismat en el neguit de la tempesta,
engarjolat en l'espera feixuga,
provant d'esgallar mots amb els mots,
ordenant les meves morts en I'aire net.

Tots els signes flotant en la taula,
el peix argentat del dia nou que
s'esmuny de les mans del temps,
la set, els mobles famolencs, presagiant
la tempesta d'espectres, enfollits,
que escorcollen les butxaques de I'ànima,
resseca, amagada pels calaixos de la casa.

 

Josep Igual

Lector d'esperes

Ed. Columna, 1990

Més sobre l’autor, ací i ací

CASA DESPENTINADA

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Casa despentinada

El sol que entre esglai

i esglai entra

fereix la nostra intimitat

preservada no sé per què.

Despertar-me i passejar

 pel teu cos; res més.

 Que les meves hores

 sempre s’esllavissin per cossos estimats.

 Que els meus poemes

 —escrits mentre descanso—

 tinguin la llum i l’aire tebi d’una cambra

 havent dinat, quan el sol de biaix l’enfoca

 i el llit és desplegat.

 

Àlex Susanna

Memòria del cos dins de Dits Tacats (Antologia 1978-2018)

Pagès Editors, 2019

Més sobre l'autor, ací

 

[COM UN DEUTE...]

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Com un deute encara no pagat

torne a emblanquinar les parets de la casa,

a tapar cada marca que han deixat

els canvis de lloc dels mobles amb els anys;

a arreglar el soroll dels panys que obrien cada porta,

a amagar-me, o a buscar darrere la persiana

el nuc de la corda que matisa les hores.

A entendre que la lletra menuda d'una herència

també exigia repetir el to d'una paraula,

imitar una forma d'agafar el ganivet

i fer el mateix recorregut de sempre

per tallar la pell d’una taronja.

 

Qui ens ensenya a buidar una casa?

 

 

 

Àngels Gregori / Teresa Pascual

Herències

Perifèric Edicions, 2011

Més sobre les autores, ací i ací

   

 

TORNAR A CASA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TORNAR A CASA

 

Hui tornen ells,

els nostres morts.

 

Fan senyals amb les mans,

passen d’un Grau a l’altre;

fan més dura la falta,

molt més fonda, més trista.

 

Ací va ser, la mostren:

els senyals des del pont

fan molt més vius, més certs,

tots els llocs de la falta.

 

Ací va ser, la diuen:

el cansament de l’era,

el pa d’ahir, la malta

amb pa, taronja amb pa.

 

Ací va ser, l’escolten:

me n'he d’anar, les presses,

Carmen, toquen a bolo,

tot el dinar a taula,

 

deixar-ho tot, l’estiba,

el vaixell dins del moll,

homes a bord, de terra,

tots els seus fills a taula.

 

Més pròxima, més forta:

la falta sota l’ombra

negra del garrofer,

sota el fum d'una cuina,

 

el rebost i l’olor

de tancat i vi negre,

el taulell de la barra,

l'espill de la paret.

 

Ací va ser, la inscriuen:

la falta i les memòries;

ací va ser, nosaltres,

els dos costats del pont.

 

Teresa Pascual

Tot passa baix

LaBreu Edicions, 2022

Més sobre l'autora, ací

 

CASA DESPENTINADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Casa despentinada

 

El sol que entre esglai

i esglai entra

fereix la nostra intimitat

preservada no sé per què.

 

Despertar-me i passejar

pel teu cos; res més.

 

Que les meves hores

sempre s’esllavissin per cossos estimats.

 

Que els meus poemes

—escrits mentre descanso—

tinguin la llum i l’aire tebi d’una cambra

havent dinat, quan el sol de biaix l’enfoca

i el llit és desplegat.

Àlex Susanna

Dits tancats. Antologia 1978-2018

Pagès Editors, 2019

Més sobre l'autor, ací 

ÀMBIT DE L'ANTIGA CASA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ÀMBIT DE L'ANTIGA CASA

 

Per la casa solitària, ja fum,

retall d'or enfosquint-se en la memòria,

vagarà el perfum d'un altre hivern.

 

No quedarà gespa als racons on vas nàixer

ensangonant la pell de primavera,

ni cap esguard s'obrirà a la tardor

devers uns cels fets de la llum de l'aigua.

 

Fantasmes orbs, guardians de l'oblit,

emmudint les mans humides dels lliris

colliran gessamí d'interiors deshabitats,

calaixos blancs on mai no cloguérem ones.

 

La cambra delimitarà ombres en l'aire,

allà on retrats teus ompliren calzes de por i misteri.

Ja les aus hauran emigrat a la mar

des de murs i finestres que la nit ennegreix.

 

Les vesprades seguiran rebent les estacions

damunt l'espai del cel i els arbres

mentre una pluja blanca s'emmiralla,

lluita entre la mar i la tristesa,

en la pàl·lida melangia dels teulats.

Gaspar Jaén Urban

Cabdells de la fosca trancada

Tres i quatre, 1976

Més sobre l'autor, ací

EPITAFI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 EPITAFI

 

Arrapà guitarres i músiques

en la foscor d'uns anys obscurs.

Alegrà el temps de les teranyines.

Era mig orb, però reconeixia

els versos en créixer dins l'ombra.

Morí fa anys, però la seua veu

encara passeja la calç d'un poble,

les fonts d'un país. El Blanc

Ii deien. I en enderrocar

la que fou sa casa, alguns veïns

afirmaren convençuts

que havien escoltat cançons

entre les parets melangioses

del moment.

Alexandre Navarro

Dotze poetes joves valencians

Tàndem Edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací i ací