Totes les extensions,
totes les immensitats
són recorregudes pel cant agre
-enyoradís misteri que solca vents i mars de raons.
Cant cansat que retruny sobre les ombres dels ulls cansats.
Embolcall de negror que vol despertar, d’amagat,
sentiments i passions.
Cant cansat que sona per última vegada
arrossegant-se per rajos de música solitària.
Pot ser totes les immensitats siguen un únic acord etern!
(El poema està inclòs en la publicació de l'Ajuntament de Picassent del XXXI premi Cristòfor Aguado i Medina. La fotografia és meua).
Entrades
