ARCHAEOPTERIS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Archaeopteris

 

Ara que has flairat lo cel

saps que cal afonar

—encara més—

les arrels al sorramoll.

Amb una ganyota t’alces

per sobre de l’incert espessorall:

sentinella i vident,

entre les teues fulles ja es beslluma

la barbolla confosa de bojos i reis.

Mireia Ibáñez Cid

Esta negra mala herba

Ed. Fonoll, 2024

Més sobre l'autora, ací i ací

[CORRE L'AIGUA]

(Imatge pròpia)

II

 

Corre l’aigua.

Ruixat ardent que arrela.

La canoca de blat de moro creix.

La tija de la userda. Creix.

La figuera obre els ulls

i veu com creixen les arrels.

Arbres d’aigua, les arrels.

 

Aigua.

Reixat d’aigua als teus dits,

a l’esquerda del cos.

Aigua.

Amara la terra i s’adorm.

És l’aigua que es desperta en el teu úter.

I creix.

Enfila’t a la branca!

Veus com plou?

Rosa Font Massot

Esquerda

Edicions Proa, 2022

Més sobre l'autora, ací

ARREL

(Imatge pròpia)

ARREL

Estic viu

i puc veure l'arrel dels rius,

l'arrel de l'herba,

l'arrel de cel,

l'arrel de les roques

l'arrel de la poesia.

Quan desaparega,

somiaré la poesia de l'arrel,

les roques de l'arrel

el cel de l'arrel,

l'herba de l'arrel

els rius de l'arrel.

Hadaa Sendoo

Come Back to Earth

Més sobre l'autor, ací

[Traducció feta per mi a partir de la traducció al castellà feta pel Festival Internacional de Poesia de Medellín]

[EL COR TÉ LES ARRELS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El cor té les arrels clavades a la terra de les petjades. El dia sempre es lleva amb curiositat d'observar..., contempla el soroll brut de motor que fa una moto, i tot seguit es concentra minuciosament en el batec continuat de les hores que marca el rellotge a la paret. Tot ho mira amb els seus ulls inquiets, plens d'impaciència. Talment és com si tot li arribés de nou..., com si tot això del dia, el soroll brut i les hores fos una descoberta científica històrica. El cor, que té les arrels clavades a la terra de les petjades, això ja ho sap i mai s'ha preocupat d'aquestes foteses. Perquè el cor treballa vint-i-quatre hores seguides, mai descansa, però no es queixa, treu la cara i creix per dins i mou els fils entortolligats de les artèries..., sovint mou els fils d'un laberint anomenat vida.

Marc Freixas

Damunt les passes

El Petit Editor, 2017

Més sobre l'autor, ací