(Imatge no identificada presa de la xarxa)
I vindrà un dia
vestida de negre setí
per donar-te a provar
el tast més amarg,
i amb llàgrimes de sofre
creuràs redolar els còdols,
els versos perduts,
la clau que obri tots els panys,
-sí, aquella, ja saps
la d’Estellés-
i allà, al llindar del camí,
on ja no és possible el retorn,
veuràs que l’esquinçat vel
de les hores vençudes
s’esfilagarsa sense remei,
i clouràs els ulls,
i discretament cridaràs
la dolça calma que encercla
el glop més blau.
Joana Navarro
L'espiral del crit
Babilonia Edicions, 2014
Entrades
