EL DARRER GLOP

 

(Imatege no identificada presa de la xarxa)

El darrer glop

                                                      A A.M.F.

 

Avui que no som vells ni ho serem mai,

avui que no som joves com per creure

que un temps hem estat joves, avui veim

els dies consumits en un cendrer.

La pàgina marcida del quadern,

tot taques i cremades

ja no en vol ni una lletra de nosaltres

que fèiem comptes clars d’escriure-hi vida.

Les fletxes d’al·lotells, corquim d’albó

són osques al tasser d’un bar de poble

on hem libat l’edat de la innocència

al déu desconegut que era dels nostres.

Se’ns han tacat les pàgines cendroses

on hem admès que no hi sabrem escriure

els nostres noms de vell que s’ha mort jove.

Quan l’últim glop ens ha escampat la tinta

hem vist que claudicar de l’existència

tal volta és més honrós que ser-hi en blanc.

 

Miquel Àngel Adrover

Ara he vist passar una mèrlera

AdiA Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

PRINCIPI DE PETER

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Principi de Peter

Barcelona

Després de Peter ja no pots mossegar

ni closques d’ametlló ni, gairebé, una poma.

 

Després de Peter, quan reprens el trajecte

que et du a les oficines sols queda cansament

i quan hi entres, només veus taules exhaustes,

carcasses ennegrides de vells ordinadors,

plantes de plàstic i, potser, aquells objectes

inútils i grotescos que algú et va regalar

qui sap si per Cap d’Any o abans de les vacances.

 

Després de Peter, per més que t’hi escarrassis

ja saps del cert que sols queda l’espera

del moment en què et diran que ja no cals

i que has esdevingut ferralla del sistema

com l’antic engranatge del control horari

que ara han canviat per un circuit imprès.

 

Després de Peter saps que el teu ofici

és no fer nosa fins que siguis invisible

com l’arxivador de cartó botit de paperassa

que segella per sempre el lacre de la pols.

 

Després de Peter també saps que escriure

 ja no pot ser un somni de plenitud,

només un entreteniment tan meritori

com els quaderns de mots encreuats

o les receptes per fer coca ràpida.

 

Després de Peter no vols llet als cafès

(aquells cafès burocràtics: fem un cafè, parlem-ne)

perquè et fa coragre i, tanmateix, enyores

engolir a pleret el primigeni calostre

que antany et va fer créixer i et va enrobustir.

 

Després de Peter, només hi ha una llet

que et pot refer les dents: la llet de lloba.

 

Anton Ferret Baig

Turisme interior

Pagès Editors, 2024

Més sobre l’autor, ací

45.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 45.

 

M’ho posaré difícil.

Escriuré fàcil.

Ja no jugaré amb les paraules.

Llegiré diferent:

seré el meu únic subratllat.

 

[...]

 

Em moriré igual que hauré viscut:

dolçament amargat.

Un cop dins del buit,

estic segur que ningú no

n’anirà ple.

Josep Domènech Ponsatí

Rotija

Viena Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací

INTROSPECCIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 INTROSPECCIÓ

 

Retornem  als versos que hem escrit,

i ens són desconeguts. La causa

ara és només un somni que es marceix,

un motiu que ni hi és.

 

I ens commou com vam escriure allò

que no reconeixem i gairebé ens estranya.

No ajuda la memòria a escatir els engrames.

 

La inquietud

plana sobre nosaltres sense encertar respostes.

Un temps que hem oblidat.

 

Potser ens penedim d’un passat evitable,

alguna història que habita l’impossible

i ja no reprendrem.

 

I la vida s’atura en aquell vell poema

que no podem refer en la memòria.

L’arrel d’aquella història resta morta per sempre

I només la recança roman en el sentit.

I lentament ens acostem

per sentir palpitar altra vegada

aquella vida antiga com la vàrem deixar    

Però el temps, seguici de les hores,

només torna el misteri

d'aquell vell sentiment

ara només imaginari.

 

Emili Rodríguez-Bernabeu

Eternitat

LdF Editorial, 2023

Més sobre l'autor, ací  

 

TORNAR A LES FONTS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 TORNAR A LES FONTS

 

Gaudeix de les petites coses,

perquè pot ser que un dia giris la vista enrere

i t’adonis que eren les coses grans.

Robert Brault

 

 Considere necessari

tornar a les fonts,

trobar la poesia de les coses corrents,

comuns del dia.

Considere necessari

dir el que vull:

un got de vi,

un tros de pa,

l'ombra d'un arbre,

i els teus ulls.

Considere necessari

voler el que dic,

escriure el que vull,

voler el que escric:

no envelleix l'amor, estimada,

amb què t'estime.

 

Eusebi Morales

Tros de terra

Viena Edicions, 2014

Més sobre l'autor, ací

[QUAN ELLA OBSERVA EL MÓN...]

(Fotografia de l'autor)

Quan ella observa el món des de la finestra, l'àlgebra de l'obscuritat no hi té res a fer. Els ocells piulen i per la passió les mores maduren amb o sense accent.

 

Jo li narre com engreixen les olives i com encara, al ball dels núvols, ─aquests─ escruten ametlles obstinades en no ser presa de la gravetat.

 

Aquest és un amor arran de terra, que s'allunya de misteris i accepta boires, ventijols i la tendresa de les galtes roges de l'arenita, alhora pedra eixuta i cor.

 

Estrafolàries paraules de sang, mentre apunten els xiprers els llavis del silenci d'on seré foc roent i part. També aleshores, assegut a la cambra dels estels, t'escriuré.

 

14-09-2021

Josep Lluís Abad i Bueno

Flors d'aniversari

Edició electrònica de l'autor, 2021

Més sobre l'autor, ací

[El llibre és al vostre abast en:

https://drive.google.com/file/d/19wsywANZoKiyn6hOcfO3CizOy0zezUIg/view?usp=sharing]

CORAL ROMPUT [FRAGMENT]

La meua contribució a la I Festa Estellés organitzada per Guaix, Horta Sud, coordinadora pel valencià.
[...]

Un dia escriuré un llibre, un llibre amb el teu nom:
ha d'arribar un dia que diré el teu nom secret,
un nom com una pedra de riu, assuavida,
un nom com una flor impensada en un marge,
un nom festiu de vinyes i el crepuscle en la mar,
un nom com un riu-rau amb les vocals obertes
i l'airet de la mar per la cal·ligrafia.
Dans l'ombre, dans les yeux, dans l'incendie du boix.
Recorde Dominique. I recorde la molsa
que creix entre les lloses del pati de Sant Roc.
Són unes lloses blaves, quasi blaves més bé.
Per l'un costat es veu la mar damunt els pins.
El tic-tac del rellotge, els papers del diari,
les inundacions en el delta de Po,
unes ganes amargues de tornar tenaçment
al meu Coral romput, i aquest dolor de cap
que no em puc llevar mai. Porte no sé quants dies,
porte no sé quants mesos sense escriure ni un vers.
M'han passat massa coses. Potser tot siga això.

[...]

Vicent Andrés Estellés

Les Homilies dÒrganyà (obra completa, vol. 6)
Tres i Quatre, 1982

Més sobre l'autor, ací i ací

FEM VIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FEM VIDA

Calla, no cal que diguis res,

només escolta, observa, sent.

Surt al carrer, fes vida,

escapa't de la presó de tu mateix.

I entre escriure o no escriure,

mira de viure poèticament.

Manel Vallés i Arín

Sal negra

Edicions del Sud, 2019

Més sobre l'autor, ací

FOGUERA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FOGUERA

Mentre s’escampa la música

per la solitud de la cambra,

encens la foguera dels records,

on cremen les màscares

lluminoses de la joventut.

Però saps que no pots caure

en les xarxes de la nostàlgia,

perquè els records no són la vida

ni deturen el treball perenne de la mort.

I així insisteixes en els mots,

en dibuixar flors nòmades

sobre l’esquena nua

de la pell de qui estimes,

per transformar la vida

en un concert de llavis

i de somnis contra el dolor.

Quan escriure és el refilar nocturn

d’un ocell enxampat

en el parany de la nit esquerpa.

Francesc Rodrigo

Alfabet de desig

Editorial Bromera, 2015

Més sobre l'autor, ací

PENSAMENTS PINTATS (XXXIII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mai escriurà pensaments profunds aquell que sempre es mou per la superfície del paper.

[JARDINS QUE EL TEMPS EM FÉU...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Jardins que el temps em féu, jardins que celebrava 
en sonets clars i amables, el temps dictant-me imatges. 
Recordava de sobte paraules oblidades 
que al meu frec renaixien i esdevenien cant. 

I quan siguen passat unes mans que ara escriuen 
uns versos i una gola que ara els diu en veu baixa 
i la rosa que olore en vas de vidre amb aigua 
i aquest so de Beethoven que em du el baf de l'estiu,

¿cremarà el mateix sol les mateixes hortènsies? 
¿hi haurà sense els meus ulls un sol i unes hortènsies? 
¿mai no tornaré a veure les palmeres que esguarde? 

¿han de morir amb mi? Qui sap. Contemple l'hort, 
vigorós, amb sossec. I res més no m'importa. 
Nord enllà hi ha una casa on amara la pluja 

la gran heura del pati i on un poeta escriu.

Gaspar Jaén i Urban

Nou poemes al voltant d'un jardí

Aula de poesia de la Facultat de Filologia, Universitat de València, 2006

Més sobre l'autor, ací i ací

14

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

quan la marea s'allunya

és possible escriure-ho tot

de nou

---

quando a maré se afasta

é possível escrever tudo

outra vez

Gil t. sousa

Água forte, 2005

Més sobre l'autor, ací.