[JO SÓC L'ALTRA]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Jo sóc l'altra. Tu ets jo mateixa:

aquella part de mi que se'm revolta,

que expulso lluny i em torna

feta desig, cant i paraula.

Feta desig, cant i paraula

et miro. Jo sóc tu mateixa.

No em reconec. Sóc l'altra.

Maria-Mercè Marçal

Desglaç

Edicions 62 - Empúries, 1997

Més sobre l'autora, ací i ací

MAI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

M'endinso pel paisatge del teu cos 
i em trobo quan l'amor et fa de plata. 
I, al punt on Mai comença a ser el teu nom, 
se'm menja viva el teu mirall voraç, 
i jo et menjo, i em menjo el teu desig 
i el meu, que em fiblen amb dents de tempesta. 

No vull tomar salva de la tempesta 
que trenca límits pel sud del teu cos, 
on horitzons extrems criden desig 
i estimben astres pel séc de la plata. 
Em sé malalta d'espera voraç 
emboscada en l'oratge del teu nom. 

Aquest amor em diu que no tinc nom 
fora del que em gravava la tempesta. 
Duc a la pell el teu senyal voraç 
a pit obert: cap escut no pren cos 
on fulgura el meu cos, a trenc de plata, 
amb l'aurora noctuma del desig. 

Mercè de sal a mercè del desig, 
per l'esglai sense platges del teu nom, 
duc el meu cor pres en xarxa de plata, 
com un gran peix, nàufrag de la tempesta. 
¿Trobarà mar, pels camins del teu cos 
o morirà dins del meu cos voraç? 

Em sento, ara més que mai, voraç, 
quan em faig amazona del desig. 
Herba i remeis de lluna perden cos 
contra l'ombra que m'enverina el nom. 
Sense triaga, a glops, bec la tempesta 
i t'ofereixo mars en una plata. 

Mai i mirall, vius en plata de plata, 
oferts al foc del meu desert voraç, 
trenquen als llavis i en molls de tempesta
i rodolen pel cingle del desig 
on el teu cos i el meu fan un sol nom, 
on el meu nom i el teu fan un sol cos. 

Diré el teu cos com un conjur de plata 
i reptaré el teu nom d'avenc voraç 
amb el desig hissat sota tempesta.

Maria-Mercè Marçal
Terra de Mai

Edicions El Cingle, 1982

Més sobre l'autora, ací i ací

DRAP DE LA POLS, ESCOMBRA, ESPOLSADORS

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

Maria-Mercè Marçal

Cau de llunes

Ed. Proa, 1998

POEMA AMB DATA (I): VINT-I-U DE DESEMBRE

Amb aquest epígraf inicie una nova secció al meu blog dedicat a la poesia. Inclouré ací poemes que continguen una data. El poeta o la poeta sap molt bé perquè l'ha inclòs, nosaltres simplement intentarem deduir-ho. Unes vegades estarà molt més clar que altres. Els publicaré coincidint amb la data del calendari. Comença la sèrie amb un poema de Maria-Mercè Marçal:



(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Avui, vint-i-u de desembre,

he sortit al balcó:

sota una pluja que ja amainava

he vist els testos, les olles, els pots

de conserva plantats d'atzavares,

de cintes, begònies, geranis i cactus,

de cabellera de la reina

i d'alegria de la casa.

I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.

Faia molts dies que no sortia al balcó

corrent darrere d'amors i d'altres coses...

Maria-Mercé Marçal

Bruixa de dol (dins Llengua abolida)

Poesia 3i4, 1989

ULLS DE FUSTA

(Fotomuntatge fet a partir d'imatges no identificades preses de la xarxa)

DESNÉIXER

Morir: potser només
perdre forma i contorns
desfer-se, ser
xuclada endins
de l’úter viu,
matriu de déu
mare: desnéixer.



Maria-Mercé Marçal
Raó del Cos

4t PUNT DE LLIBRE

El 4t punt de llibre que ofereix el cau als seus lectors conté un impactant poema de Maria-Mercè Marçal, a la vegada tendre i dur.

Ja sabeu: imprimiu la imatge, doblegueu per la línia de punts, plastifiqueu i feu servir molt el punt de llibre.

RECOMANACIONS

Sé que és difícil trobar llibres de poesia -més encara si estan escrits en valencià.
Malgrat tot, jo us recomane la lectura d’algun poema de dos dels meus autors preferits (dissortadament tots dos han mort). L’un és Manel Garcia Grau, l’altra Maria-Mercé Marçal.
Ací en teniu dues mostres:

La literatura existirà sempre
que hi haja algú que se n’adone del fang
que porta a les mans i de la llum
que, dèbil i imperceptible,
resta entre les pupil•les.

(Manel Garcia Grau, “La Mordassa”)

En tu quallava
el doll de les absències:
I era sang presa.

(Maria-Mercé Marçal, “Llengua abolida”)