EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Raó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Raó. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 de juny del 2024

SI

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SI

 

Si la raó em paralitza que

no em deixa ni pelar patates

me les fotré amb pell i tot

 

Follia, encén el foc

amor, agafa el càntir

vés a la font

                      que tenim gana

 

La lluna ens farà llum

les branques ombra i ens diran el què

 

I quan ja bulli

el muntanyam s’estremirà

s’escarrufarà el cel i

miolarà la pell


Enric Casasses

A la raó

Edicions 62, 2024

Més sobre l'autor, ací


dijous, 5 d’octubre del 2023

[NOBLE PELL DE BLAT...]

(Imatge pròpia)

Daurades, immenses copules.

Jim Monison

 

Noble pell de blat mòlt i de sargantanes dòcils,

senyora dels epitelis i la sensualitat:

vine a informar-te amb diligència

que encara no ben bé si saber-te

dona o sal bípeda.

És demanar massa un poc de la glòria

del teu temps?

Vull edificar-te tota càlida per dins

i fer-te de fulles noves i de pètals,

arrecerat dins la malenconia verda

de la natura santa.

Gran Dama en Pèl, vestida

amb els humors de l'aire,

gastes el gruix tendre d'una orquídia

i la delicades d'una gran muntanya

on sóc el bus en cerca

dels límits de la tipografia.

Ara escric el teu nom sense lletres

mentre em bec

un te de tinta simpàtica.

Tens raó tu.

 

Joan Garí

Poema d'amor en dos temps

Ed. 7 i mig, 1999

Més sobre l'autor, ací   

dimecres, 20 de setembre del 2023

[MANTINC...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mantinc

un sord diàleg

amb el silenci

com perfum

de mimosa

tofuda.

La meva raó

no coneix

resposta,

però cada cor

té deu formes

de bategar

i no hi ha

cap veritat

que no tingui

set cares.



Maria Oleart

M'empasso pols quan beso la terra. 

Ed.  Moll, 1983

Més sobre l’autora, ací

diumenge, 25 d’agost del 2019

PRÈCLUM


(Carles Hac Mor)
Prèclum*

Si la mort l’ésser arrabassa,
roman la pensa, vida dels seus escrits,
l’aura batega, ell generós preval
en el record de tots els influïts.

Semideu que mort ultrapassa,
el seny subvertit,
deessa raó ha transgredit,
en una aposta existencial.

Intel·ligent és l’home amb un no decidit.
Pregona riallada, d’ampit universal,
d’un mestre del contrasentit.
Carles Hac Mor en estança i esperit.

Ester Xargay
Desintegrar-se
Editorial Meteora, 2019
Més sobre l'autora, ací

* «Un prèclum consisteix a redactar un text que és un plagi d’un original encara no escrit.» Carles Hac Mor, Escriptures alçurades.