Casa despentinada
El sol que entre esglai
i esglai entra
fereix la nostra intimitat
preservada no sé per què.
Despertar-me i passejar
pel teu cos; res més.
Que les meves hores
sempre s’esllavissin per cossos estimats.
Que els meus poemes
—escrits mentre descanso—
tinguin la llum i l’aire tebi d’una cambra
havent dinat, quan el sol de biaix l’enfoca
i el llit és desplegat.
Memòria del cos dins de Dits Tacats (Antologia 1978-2018)
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autor, ací
El sol que entre esglai
i esglai entra
fereix la nostra intimitat
preservada no sé per què.
Despertar-me i passejar
pel teu cos; res més.
Que les meves hores
sempre s’esllavissin per cossos estimats.
Que els meus poemes
—escrits mentre descanso—
tinguin la llum i l’aire tebi d’una cambra
havent dinat, quan el sol de biaix l’enfoca
i el llit és desplegat.
Dits tancats. Antologia 1978-2018
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autor, ací
la por
d’obrir la porta
als
somnis arraconats
o la
por de tancar-la
per
sempre més
Consol Martínez Bella
Pagès Editors, 2021
Més sobre l'autora, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
