EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Soroll. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Soroll. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 d’agost del 2022

POEMA AMB DATA (CXIX): ZONA INDUSTRIAL

 (Imatge no identificada presa d ela xarxa)

Zona industrial

La luz blanca encendida, el edificio encendido, la máquina encendida,
mi fatiga encendida, los planos encendidos…
Es la noche del domingo, la noche del 15 de agosto,
la luna con su luz enciende un aro hueco, en el bosque de árboles de lichis
una brisa acaricia el claro de su cuerpo vacío, reina el silencio
acumulado, año tras año, sólo los insectos cantan en los arbustos,
mientras, la ciudad se yergue con todas sus luces encendidas.
Tantos dialectos en la zona industrial, tanta nostalgia
depositada en tantos cuerpos de tanta gente humilde y frágil.
Cuántas lunas crecientes iluminaron
las máquinas y los planos de cada domingo, y ahora, la luna
creciente ilumina mi rostro, y mi alma que se desliza cuesta
abajo, lentamente.

Cuántas luces encendidas, cuánta gente transita
bajo la luz y a través de los recuerdos y las máquinas de la zona industrial.
Aquella luz de luna impronunciable, aquella luz
y mis múltiples insignificancias, insignificantes como las herramientas.
Un hilo de luz
arropa mi cuerpo en medio del ruido afanoso de la zona industrial.
Luz de luna que ilumina y colecciona
nuestras lágrimas, nuestras alegrías, nuestras penas,
nuestros gloriosos y humildes sueños, y también
nuestras almas,
y se las lleva a un lugar lejano donde
desaparecen entre la luz, sin que nadie se dé cuenta.

 


 

 

Zheng Xiaoqiong 

Més sobre l'autora, ací

 

[Traducció d'ISolda Morillo]

dilluns, 8 de novembre del 2021

CRUÏLLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CRUÏLLA


En un costat, la porta de les hores;

en l’altre, un innavegable silenci.

Fora, la nit negra de les estr-

elles

o els sorolls on ningú no pregunta per tu,

el mur enderrocat

o l’arena grossa del fons.

Dins, la mirada quieta dels mussols,

un temple on els cofrares

mai no encenen les ninetes dels ulls.


Francesc Mompó

Llegint Celan

Perifèric Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 28 de gener del 2019

SET

(Set. Imatge de Paula Bonet presa d'ací)
SET

No sé si m’ha fet més mal
el mal o potser
el silenci aquest
de no dir tot aquest soroll
que ho embolica tot.
El que és ara, però,
la set més gran
la set més dura
que em fa de guia
i que no aturo
mata el mal
i el mata bé.
P’rò deixa el dol
i el seu record,
garbuix suat,
mai fuig del tot.

Gerard Cisneros
D'epitalami, res
Editorial Meteora, 2017
Més sobre l'autor, ací


dilluns, 27 d’agost del 2012

TOT


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Tot soroll es perd en un silenci
necessari per a iniciar el renou
del batec que reverbera
als fràgils indrets indeclinables.

Tot esguard es perd en una oportuna
mirada perquè ressonen
els laments de les oportunitats
perdudes en onsevulla vacil·lació.

Tot paisatge es perd en un horitzó
tremolós de sofriment de passos
nonats que tristos enyoren
caminants que hi haurien d’haver estat.

Tota llum es perd en la foscor
desesperada de la magolada
inconsistència del dolor que travessa
el temps i les seues perennes ombres.

Al cap i a la fi sempre s’albiren
sorolls, esguards, paisatges i llums
empresonats en malaltissos paràgrafs
                                   de color sípia. 


Ací teniu un excel·lent comentari del meu poema al blog d'Helena Bornals.