TRES DOLS I UN TIGRE

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tres dols i un tigre

es un tigre que me destroza, pero yo soy el tigre;
es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego
Jorge Luis Borges

Lluents s’apaguen les fulles, la llum
s’obre les venes, els pulmons puden.
Òrfenes de memòria, de vídues ales,
estora ataronjada d’àlbers per terra,
tardor sereu sempre, tigre que ronseja.

Passen, immòbils, trens i estacions.
Us quedàreu a viure a les catenàries
de l’autumne, a mig aire de l’enlloc.
Només la nit torna a mi, de vosaltres,
ulls com lluernes al fons de les andanes.

Quina habitada runa, l’esperança, l’alta
tija verda, ara encenall a la meua mà, or
forestal, duel felí dins la boira —blanc dol
de supervivents, aquesta mort de no morir
ara mateix i en algun altre lloc alhora.

 

Josep Porcar

Els focs ignífugs

Godall Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací i ací

NOVENA PREGUNTA

(Il·lustració amb citació que acompanya el poema.. Autor: Porcar Queral)

novena pregunta

 

Algú somriu a la nit

útil, cofoi se'n maura lentament

un bon somni i, braços en creu,

com una balança, a les mans

sospesa: flor o medusa?

De sobte una anguila

li travessa els ulls i no sap

amb quin ball de cintura

sostenir la por

on desitja, el goig

que hi sura.

 

Vola?

Josep Porcar

Preguntes

Edició d'autor, 2014

Més sobre l'autor, ací i ací

NOCTURN

(Imatge pròpia)

NOCTURN

Són tantes les nits abraçades

que tota l'abraçada se m'ha fet nit

i ara, per fi, ja puc dormir

molt de temps lluny de mi

i perdre'm pels anys llum de tu

en la catedral d'aquest cercle

fosc i estelat, cec i infinit,

que a mans plenes se m'obri

d'adeus curull per un somni

on vas saber ser, entre pou

i lluna, l'anell: espera precisa,

distància exacta i absència

a mida de cada hora.

Són ja tantes les nits abraçades

que totes les nits se m'han fet

l’abraçada on ara, en silenci,

em dissolc, m'esvanisc,

m'hi desguasse, i al primer son

ja puc morir.

                        I t'abrace.

Josep Porcar

Anys llum

Onada Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací i ací

Al següent vídeo, l'autor recita el poema NOCTURN durant la Presentació dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2018

PI YING

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Pi ying 

A penes pell, a penes rou, 
a penes deix sota el llençol, 
claror en tu, forats en mi, 
era xinesa cada ombra. 
A penes cor, puny de titella, 
quina obaga, contra els murs, 
els ulls de la paraula aigua! 
Per què no apagaven, de purs, 
cap ni un de tants silencis? 
Per què incendiaven el món? 
Eriçada responia la besllum 
poc perceptible, àgil, d'una mà: 
la gràcil manera de torcar-te, 
els destres dits entre les cames, 
el vol retràctil dels canells, 
l'empremta, al gest, del zel i l'hàbit. 
Raó empomàveu, Wittgenstein i tu:  
hi ha coses que no poden ser dites.  
Des del fum d'un bull ressonen  
—espurnes negres que s'envolen  
com un lent seguici de formigues  
amb les nines dilatades. Màscara  
és el foc que atzabeja tanta llum.

Josep Porcar

Nectari

Edicions del buc, 2016

Més sobre l'autor, ací i ací

FUTURA LLEGENDA URBANA

(Imatge pròpia)

A la Colla Rebombori

Avui no ho podem demostrar, fill meu,  
però conta la llegenda que fa milions d'anys  
el sol s'apagava i en deien crepuscle,  
que tornava a encendre's i en deien alba,  
i que entre el crepuscle i l'alba  
la temperatura dels cossos minvava, 
que udolaven els llops, uns animals prehistòrics, 
i passava una cosa al·lucinant i estranyíssima 
anomenada Nit, quan tot s'enfosquia. 
Conta la llegenda 
—i estic segur que això és pura llegenda— 
que, aleshores, des de la Terra, 
podíem contemplar la Lluna.

Josep Porcar

Els estius

Ed. Brosquil, 2008

Més sobre l'autor, ací i ací

POSTALS DE PLATJA

(Imatge seleccionada per l'autor per a la postal X)

[...]

IV. RELLOTGE DE SOL

Amb un llapis apunyales l'arena i veus
que l'ombra del temps també passa.

[...]

VIII. CANTILENA PER AL MEU FILL

Dos xiquets, a la vora, 
alcen castells d'arena.
A poalets buiden la mar
i els peixos moren de pena. 

[...]

X. SAVIESA

Ningú, excepte la mar, 
sap escriure tota la veritat 
sobre l'arena.

Josep Porcar

Els estius

Creative Commons, 2007

Més sobre l'autor, ací i ací

LLAMPEC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cançó d'encomanament

Quem pudera saber de que maneira

As palavras são rosas na roseira

JOSÉ SARAMAGO

No el llamp,

ni el tro que l'assevera,

sinó qui el sent

i l'empelta.

No és per una primavera

aquesta rosa en usdefruit;

no consentirà cap treva

aquest dolor antic

de córrer vent

per la cinglera

com una música ferida

que la paraula udola

i toca gairebé

el món.

Qui poguera saber

de quina manera les paraules són

roses al roser.

No el llamp,

ni el tro que l'assevera,

sinó qui l'empelta

i el sent.

Josep Porcar

Llambreig

TRIA Llibres, 2013

Més sobre l'autor, ací i ací.

POEMA AMB DATA (XXIII): NADAL (25 de desembre, 1993)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Restar ací, una nit de Nadal més,

foradat d'alcohol i en quarantena,

excitat com un bou, un semental,

en l’estat de la mar dolça i funerària

(i no sé, de tot açò, què és el que em recorda

aquell conte de Dickens —tota la usura, la llàstima—

o potser el relat més ambiciós de Verne);

sóc en una nit saquejada i dolorosa,

amb un dolor possiblement molt poc humà

que, gràcies a Déu i a Mi, res no diu al destí útil

de l'individu i de les seues circumstàncies.

Em sent,

ara que poc falta perquè l'any acabe,

o bé comence, com el mort de la sang més freda i aspra;

de bell nou em sent com la mort rescatada, nascuda

per a poder-la viure ben plena i solitària.

Restar ací, viscut, amb sang de brandi i nicotina,

una nit de Nadal més, assetjat, vedat, enlluernat

pel poema impotent, llums de gas, sols caiguts,

caceres de l'ull d'ambre i abrusat,

aqueixos versos tan roïns sobre estrelles consumides...

Mireu-la: la meua companyia és la nit, tan abstracta

a l'altura de les hores entusiasmades el xampany

de la pau, indumentada de mort i de tantes inversions

de capital..., quins senyals ara el temps m'amaga?

Josep Porcar

Dotze poetes joves valencians

Tàndem Edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací i ací.