POÈTICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POÈTICA

Cercaràs el goig de la bresquilla
a través de les pells perfumades.
Faràs justícia a la bellesa dels colors
i l'estilització de les formes.
Destacaràs fins i tot
la subtil delícia de la sentor.
I després hi diràs la teua,
aquella irresistible passió pel pinyol:
despullament agosarat i suïcida de la paraula,
seducció del teu abisme pel jo més nu i misteriós.

 

Lluís Alpera

Tempesta d’argent

Edicions 62, 1986

Més sobre l’autor, ací i ací

[COM UN PEIX MALFERIT...]

(Il·lustració de Manuel Boix, inclosa al llibre )

Com un peix malferit tret de l'aigua amb 
ulls d'una tremolor tèrbola i letal, i 
narius aletejant febrosament la teua figura de jonc, 
ufanosa esquinçares amb les ungles 
del deliri el meu donyet color d'aram i selvàtic. 
«Al bell donyet li ha nascut una rosa: la rosa 
és gran, sensual, graciosa...» 
I amb un encès clamor de mite renovat,
tots dos, rabent i furiosament, us besàreu
sense afilar massa les espases, 
a glops de foc i saliva, sense cap treva, 
car el temps us declarava la guerra, 
en retallar-vos cruel la collita de les
llunes esvaroses i la màgia d'aquella magrana 
carnosa, que esclatava ja, tan impúdicament 
i exquisida, al bell mig del teu cos.

Lluís Alpera

Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus

Llibres del Mall, 1985

Més sobre l'autor, ací i ací

UNA IMMOBILITAT INEXTINGIBLE

(Fageda d'En Jordà. Imatge pròpia)

Arrere va quedar l'arbreda murmurant, 
el somni entre la llum i els ocells, 
el viu amor i l'amistat frondosa. 
I va passar l'auri carro cridaner 
de l'ambició i el triomf, 
l'altiva febre de la vanitat 
i la jornada inútil
dins la grisa galera de la rutina. 
Fins i tot aquell immens afany 
d'harmonitzar la vida en la paraula 
també va quedar-se arrere, 
I la memòria i el desig extint 
tornaren a les seues aigües cambrianes. 

La boira va envoltar un temps sord. 

A penes sent ara
la feble persistència de la llum, 
i un estrany cansament, 
i un poderós pes,
i una immobilitat inextingible  
em diuen més que totes les paraules:
ja sóc un mineral.

Justo Jorge Padrón

Les cercles de l'infern

Ed. Aguaclara, 1996

Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Lluís Alpera i Leiva]

[ESDEVINDRÀS ALGUN DIA UN HOME VELL I COVARD,...]

(Imatge no identificada resa de la xarxa)

Esdevindràs algun dia un home vell i covard,  
ben socarrat per la teua pròpia solitud.  
Tan sols el fulgor d'algun altre vers,  
amagat dins la butxaca del teu posat més digne,  
podrà incendiar de nou els ulls adolescents  
dels qui no voldran contemplar la teua misèria:  
enceses gavines d'ulls clucs, llençols  
il·luminats: platja d'enveges. Teua.  

Envelliràs sense voler la saviesa del teu món,  
les selves oloroses per tanta experiència acumulada, 
les flors dels til·lers que plantares a la vora 
de tants llavis amb passions arravatades. 
Ja no podràs quedar-te a l'expectativa 
de cap somni més clar i redó. 

I aleshores, sense cap equipatge, 
hauràs de llançar, ben lluny i sol, 
les últimes xàrcies a la mar.

Lluís Alpera

Cavalls a l'alba

Poesia 3 i 4, 1998

Més sobre l'autor, ací i ací

(Dins de Vosaltres, paraules. 25 anys de poesia al País Valencià

Lluïsa Julià / Teresa Pasqual

Bromera poesia, 2003)

CAVALLER DE LA MAR

(matge presa d'ací)

Creuré que la nit és teua 

i trauré les estrelles a ballar.

Ben de puntetes m'endinsaré

al bosc de les teues harmonies.

Dins els teus ulls em creuré

que la vida és més bella que mai.

Lluís Alpera

L'emperadriu de l'Orient

Edicions 62, 1992

Més sobre l'autor, ací i ací