[ENS SABÍEM ELS NOMS,...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

11

 

Ens sabíem els noms, i, de la vida,

tot just allò que n’havíem volgut

explicar o inventar. De bon matí

el tracatrac d'un tren va passar ratlla.

Si dorms damunt d'un vidre els somnis es mirallen

i quan et desperta el sotrac de l'arribada

no saps ben bé si hi entres o si en surts.

I després passa el temps, neguits que empenyen dies,

alegries tan breus que requereixen

disciplinats exercicis de memòria,

l’escombra de la mort i la seva rialla

fins que un bon dia et trobes,

el front damunt del vidre,

d'anada o de retorn, no ho saps ben bé.

I aleshores voldries

perquè

i no pot ser.

 

Joan Casas 

Tres quaderns més

Ed. Bromera, 1995

Més sobre l'autor, ací  

[TALLEU EL FIL DELS ALTAVEUS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Talleu el fil dels altaveus dels minarets,

emmordasseu la murga tossuda dels rabins,

defenestreu campanes, suggeriu als patriotes

que no diguin que ho són per una temporada,

despengeu les banderes, plegueu-les com llençols.

Tindrem un gran silenci de pàtries i déus

com una plaça oberta que convida a la festa,

serà l'hora de veure allò que sabem dir

mentre esclata la música.

Jaume Casas

Quadern número 7

Arola, 2003

Més sobre l'autor, ací

ALTRE POEMA AMB TIGRE

He trobat un altre poema amb tigre que he enviat al poeta Joan Navarro (col·leccionista d'ells a la seua revista electrònica sèrieAlfa). Us invite a enviar-li els poemes amb tigre que trobeu en les vostres lectures.

Aquest poema és d'autoria compartida: Joan Casas i Feliu Formosa. M'ha atacat des del llibre Pols al retrovisor, editat per 3 i 4 el 1989. Està a la pàgina 30 i és el poema 22

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

22

Els ulls del tigre i algunes paraules
llencen a la paret clapes de llum
que fascinen les nimfes, les sirenes
i tot el bestiar de la peixera.
Jeus al sofà, sotges el far, la llum
intermitent; sonen les notes tèbies
de la cançó que cantes a la dutxa
mentre et devoren qui sap si les piranyes
simbòliques d'un Riba transformat
en pixarada exòtica. El tam-tam
diu que tampoc vindrà, que ets condemnat
(mentre a la selva riuen guacamais)
a repetir aquest gest i a no gaudir-ne.

Més sobre Joan Casas, ací.

Més sobre Feliu Formosa, ací.