EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Temor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Temor. Mostrar tots els missatges

divendres, 23 d’octubre del 2020

GIRASOL / GIRA-SOL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

GIRASOL

He soportado amargura,
tragado sapos y culebras para vivir sin temor.
Huyendo de la quimera,
de cielos y falsos dioses dormidos en un crisol.
Soñando una vida nueva,
volando entre altas nubes, apreciando un rayo de sol.
Sintiendo de esa manera,
disfrutando los colores… y en la mano, un girasol.

GIRA-SOL

He suportat amargura,
engolit gripaus i serps per a viure sense temor.
Fugint de la quimera,
de cels i falsos deus dormits en un gresol.
Somiant una vida nova,
volant entre alts núvols, gaudint d’un raig de sol.
Delectant-me així,
fruint dels colors ... i a la mà, un gira-sol.

Arantza Guinea
Zapatos de tacón de aguja
Tarqus editorial, 2017
Més sobre l'autora, ací
[Traducció pròpia]

dissabte, 26 d’octubre del 2019

MOSQUIT-TIGRE

(CDC Wikimedia)
MOSQUIT-TIGRE

És tan vanitós
com nosaltres,
les teves víctimes.

Desfàs
paradisos febles;
malmets moments
potser màgics.

Si et matem de set;
mors;
si et fumiguem,
desapareixes.

Ets un amistançat
de l’estiu,
i no sabem
qui és la teva família.

T’esperem, et temem,
no et volem,
i tu, per feblesa,
vens, t’obstines.

Marta Pessarrodona
Animals i plantes
Editorial Meteora, 2010
Més sobre l'autora, ací i ací

divendres, 13 de setembre del 2019

XIPRERS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
XIPRERS

Aquells que guien el perdut,
que acullen les penes solitàries.
Són els reis dels camins,
el bressol dels pelegrins.

De branques altes i fortes.
De fosques fulles perennes.
Sols el cel els resguarda.

Impregnen temor als que els miren.
Tan sols els ocells hi nien.

Seguiré, agosaradament, el camí marcat.

Bàrbara Torres
Dins El vers als llavis: homenatge a Carles Salvador
Ed. Enkuadres, 2019
Més sobre l'autora, ací

dimarts, 13 de març del 2018

LA CORRUPCIÓ

(Pintures rupestres de Tirig)
LA CORRUPCIÓ

  La poesia és un sistema de vida. Un home de valor no rebaixa els seus límits ni un cavaller honest ofèn la seua dama.
  M'heu deixat sol i abandonat, però jo sóc salvatge, un caçador salvatge, i tots els meus trofeus són un joc de tristesa.
   Si no som diàfans es corromp l'espai buit, corrompem l'alegria que ens ajunta al misteri. El temor és pecat i dubtar és obscè.
  Hem deixat que l'amor es podrís en el fang i no tindrem accés al foc secret. Som fills de corrupció. Ens fan ser ninots d'infern perquè així ens destruïm. No ens deixen ser feliços, contemplar-nos els ulls des del fons de la calma. Ens volen per ser esclaus, ens porten al suïcidi. No ens deixen ser feliços.
   Millor estarem junts que no sols amb la por.

Salvador Jàfer
Els caçadors salvatges
Eliseu Climent, editor, 1984
Més sobre l'autor, ací i ací