 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
SANTEDAT
No són només els pecats comesos
i els mals infligits
que s’han d’expiar per viure en pau
i aspirar a la santedat.
També els elogis
dispensats amb desmesura
i les alegries infundades
s’han d’expiar.
I els amors desesperats
mai no correspostos.
I les il·lusions basades
en la ingenuïtat, la mentida,
la niciesa.
També la confiança dipositada
en qui no n’era mereixedor
convindria que fos expiada.
I el temps perdut en causes injustes.
Els esforços dedicats
a tasques fútils
i les passions consagrades
a obtenir guanys indecents
és obvi que s’hauran d’expiar
tard o d’hora.
I, ja que hi som, expiem
la tendresa sense fonament
i les ambicions
que no condueixen enlloc
ni reporten cap recompensa.
El fervor –qualsevol tipus
de fervor–, expia’l també.
I els errors, i els afectes inconstants,
i les esperances vanes,
i l’entusiasme indegut,
i els perdons impostats.
Tot això, naturalment, cal
que també ho expiïs
–excepte si estàs d’acord que viure en pau
és la forma més embrutidora
de corrupció: faràs bé, aleshores,
de mirar d’expiar
aquest afany –pervers– de santedat.
Pere Antoni Pons
Aquí, on passa tot
Edicions Bromera, 2017
Més sobre l'autor, ací
Entrades
