 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Avui he rodat la clau per últim cop:
disset del mes de març, i en van quaranta.
Refà el carter trajecte amb cartes noves,
carrer de Vega amunt: cap per a mi.
Una palput repunta amb vol distret
la primavera. Immòbil, la garriga
rebutja assedegada tanta llum
del març polsós. Reflectits als cristalls
he vist salpar vaixells cap a les Illes,
ells endavant i jo sense mirar
enrere (“a voltes sóc un nàufrag més…”),
i sort del te, que encara em reconforta.
Avui he rodat la clau per últim cop,
i han alenat balcons de bat a bat.
Als pins, les merles guardaven silenci,
quiet, irreparable, d’elegia.
Maria Josep Escrivà
Inèdit
Entrades
