[AHIR LES PAPALLONES EREN TAQUES DE LLUM...]

 (Imatge pròpia)

A Isabel, morta als tres anys,

seduïda pel misteri de l’aigua

 

Ahir les Papallones eren taques de llum

fent equilibris

sobre els fils invisibles de la primavera.

 

Ahir els infants del meu món

eren com una lluna creixent

que tanca els ulls i somriu juganera.

 

Ahir en el prat del record

passejava, entre d'altres,

la seua tendra mirada riallera.

 

Tot era ahir. Tot era.

 

Rosa Serrano

Paraules de vides

Edicions Bromera, 2000

Més sobre l'autora, ací 

L'INFANT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’INFANT

Abans de tenir pressa, abans d’inventar l’hora,

abans dels dinosaures, de Tarzan, dels darwinistes,

abans dels metros, dels llaguts i dels trineus,

abans del mar, conqueridor sense cronistes,

i dels estels parant la taula dels desficis,

abans dels savis, les presons i els coliseus

i tota terra d’artificis,

quan tot era un mantell de buit molt fi

i el negre un sol color sense cap vora

aquest dolor d’infant que plora

ja era aquí.

Carles Torner

Vint-i-set Nadals i un rei

Edicions 62, 2019

Més sobre l'autor, ací