ESPURNA
Encara sent i em trobe escalf a dins
després de despenjar vestits antics
i d'embolcallar els peus amb parracs
quan les botes calia abandonar.
Em tremolen els ossos de vertigen
davant la mort i el buit que ens fa sonar
travessats d'intempèrie amb esplín,
però encara som més que fulla a l'aire
arrossegats, perduts d'indiferència...
Voldrem ser suc de fruita i tast de mel,
amb voracitat pels dies i sols,
com lluna en la foscor, mos delitós.
I per mi poden caure les cuirasses,
les seguretats de cada antifaç,
que caiguen totes les corfes dal foc,
ni estrellats ni esquelet davant fervors.
Tant de bo el brill encés dels ulls s'escole
només després de fer del teu cos flama,
per gravar-te la pell amb pigues noves,
ser espurna i delit, ser-te company.
dins de Mostra de poesia Alfara del Patriarca
Ajuntament d'Alfara del Patriarca, 2022
Més sobre l'autor, ací
Entrades
