EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Veus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Veus. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 de novembre del 2022

FÈNIX

(Imatge de Francisco Agraz)

Fènix

Anireu a buscar un altre incendi fenici per adaptar el solipsisme dels morts que s’agiten a l’àgora sorda del pou. Només així, del foc, les ales vives d’aquests plagis de cadàver tornaran a deglutir la cendra d’aigua que ennuegui amb nova veu les parets pedra del forat. Només no-res, a queixalades, pot obrir l’àmbit d’un nou tot on l’aire absenti la incansable persistència de la mandra neuronal.

 


Marc Romera

La nosa

Pro Edicions, 2014

Més sobre l'autor, ací

dilluns, 13 de desembre del 2021

VEUS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Veus

 

Endevine tristor rere del teu somriure

pluges desconegudes.

                                       Sé que no tinc dret

a ser on tu ets però no t’atures al llindar

fes per entrar-hi, escata la pell

amb ànsia i copsaràs el que costa

d’arribar al moll on la veritat

és més veritat i més eloqüent

la renúncia.

                     Assajaré de prendre

el teu lloc, hi faré de tu, que et sé poeta

en cerca entre els humans del més humà.

 

Mire les teulades que ha netejat

la tempesta, d'un ocre lluent, viu.

També les oronetes les observen

des del fil que els serveix d'observatori.

Mouen el cap amunt i avall, afirmen

també el meu goig en observar com l’ànim

pot espolsar-se el més amarg i ranci.

 

Sé més de mi com més de tu m’arriba

i em trobe sol quan no hi veig misteris.


Vicent Alonso

Han fugit les merles de març

Café Central / Llibres del segle, 2021

Més sobre l'autor, ací i ací

diumenge, 20 de desembre del 2020

[UN MARROC PUNYIA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 A Toni Matutano

 

Un marroc punyia, diversa carn

trasbalsant la complexió del temps,

un sentit espars recomptava flors

que el més atent feria d'esbarzers.

 

Quina argila les dues mans, les quatre,

els genolls, ja fosa l’aigua amb la idea,

a l’areny el psaltiri de les veus,

ardent, parusia del pensament.

 

Alt, sorprenem el setge de l'albir

i just és una serena tensó

un mester consumat que agreuja el mot

 

i l’artifici augura, el fingiment.

Esvento l'estol, consumo el retorn

a l’indòcil lloc bessó de l'entesa.


Joan Gregori i Albiol

dins Dotze poetes joves valencians

Tàndem Edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací