EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Deliri. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Deliri. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 de febrer del 2025

COBLA

 


(Imatge pròpia)

Cobla

 

Tota paraula neix d’un llarg anhel

que s’afina en el torb i empeny l’allau,

i en fondre’s busca el riu i n’és l’esclau,

fins que s’hi espilla, infús, el blau del cel.

Gran risc és barbollar, prop del parany,

perquè enllà del parlar foscant i estrany

llengua evident es gira en desengany.

 

La llum volàtil fuig, en l’airecel,

mes si l’escrius, el somni es torna brau

i t’és diví l’atzar que tira el dau

i en lloc del sis concita un bell estel.

Si vols remoure el rastre de l’engany

tot serà absurd, privat de foc i afany,

i trist viuràs, com qui s’aboca al plany.

 

La parla és la masia del rebel

que baixa al gorg, pels balços de l’afrau,

i del casull ronyós en fa palau

i del deliri acerb raó de mel.

El cant deleja el gorg que ve d’antany.

No en veus les clares aigües? Fes-t’hi un bany.

Poua’n el fons. I crea, amb mots, l’estany.



Lluís Calvo

Vitralls

Edicions Proa, 2025

Més sobre l'autor, ací 

divendres, 7 d’octubre del 2022

ARQUEOLOGIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ARQUEOLOGIA

 

Hi ha una memòria

que no és arqueologia:

la de la corfa de la pell

amb els patiments escrits

a les palpentes dels límits,

amb la duresa de la seua corfa

per tota nuesa de supervivència.

La memòria que no és arqueologia

sap encara el codi encriptat

de la vida per vèncer,

les nits d’amagat imaginant

que no eren res,

taral·lejar les cançons d’infantesa

en el bressol de la superació impúdica

de caminar per llocs distints,

per indrets on hem pactat

l’acord de no ser nosaltres mateixos.

Ja no hi ha deliri ni ahir.

Tota memòria és ara

agafar-te de la mà.

 


José Manuel Prieto

L'aire absent

Onada Edicions, 2015

Més sobre l'autor, ací

   

dissabte, 29 de maig del 2021

[COM UN DELIRI,...]

(Imatge pròpia)


 Sóc un home sol,

un sol infern.

SALVATORE QUASIMODO

Com un deliri,

com una estranya contorsió,

com un tràgic pantaix

ens creix l'infern a dintre

massa vegades.


Em llançaria llavors

per finestrals enormes,

els cabells esbandits,

la mà segura,

i correria per camps inconeguts,

i entorn de l'illa,

i en amagats racons

dansaria tot sol,

i cantaria alegre

en les coves antigues.


Pere Gomila

Regió afòtica

Ed. Moll, 1978

Més sobre l'autor, ací i ací

diumenge, 27 de juliol del 2014

AL CAIRE DE LA NIT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Al caire de la nit
hi ha silencis greus
que comporten crits
apagats dins gorges
eixutes.

Cap deliri no hi és
present. No res sinó
la fosca

Montserrat Abelló
L'arrel de l'aigua
Edicions de la Guerra, 1995
Més sobre l'autora, ací.