TIGRE GATITO / TIGRE GATET

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tigre gatito

 

Hay un tigre en casa que quiere comerme

y me hace llorar.

El tigre está siempre rugiendo

y siempre arañando.

Tiene los colmillos grandes como nunca se han visto,

las uñas afiladas como nunca se han visto,

los ojos locos como nunca se han visto.

Cuando el tigre me ataca y me muerde

yo sangro entera,

el cerebro me sangra,

el pecho me sangra,

los ojos me sangran,

las manos me sangran,

 

Y al verme casi muerta,

el tigre se pone triste y se hace gatito:

maulla,

me lame las heridas,

acerca su lomo para que ponga allí mis caricias.

 

----

Tigre gatet

 

Hi ha un tigre a casa que vol menjar-me

i em fa plorar.

El tigre està sempre rugint

i sempre esgarrapant.

Té els ullals grans com mai no s’han vist,

les ungles esmolades com mai no s’han vist,

els ulls bojos com mai no s’han vist.

Quan el tigre m’ataca i em mossega

jo sagne sencera,

el cervell em sagna,

el pit em sagna,

els ulls em sagnen,

les mans em sagnen,

 

I en veure’m quasi morta,

el tigre es posa trist i es fa gatet:

maula,

em llepa les ferides,

acosta el seu llom perquè hi pose les meues carícies.

 

Alba Flores Robla

Digan adiós a la muchacha

Ediciones Rialp, 2018

Més sobre l'autora, ací

[Traducció al valencià de Jesús Giron Araque]

TRES DOLS I UN TIGRE

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tres dols i un tigre

es un tigre que me destroza, pero yo soy el tigre;
es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego
Jorge Luis Borges

Lluents s’apaguen les fulles, la llum
s’obre les venes, els pulmons puden.
Òrfenes de memòria, de vídues ales,
estora ataronjada d’àlbers per terra,
tardor sereu sempre, tigre que ronseja.

Passen, immòbils, trens i estacions.
Us quedàreu a viure a les catenàries
de l’autumne, a mig aire de l’enlloc.
Només la nit torna a mi, de vosaltres,
ulls com lluernes al fons de les andanes.

Quina habitada runa, l’esperança, l’alta
tija verda, ara encenall a la meua mà, or
forestal, duel felí dins la boira —blanc dol
de supervivents, aquesta mort de no morir
ara mateix i en algun altre lloc alhora.

 

Josep Porcar

Els focs ignífugs

Godall Edicions, 2023

Més sobre l’autor, ací i ací

I DE SOBTE LA FOSCÚRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 I de sobte la foscúria

 

Qui il·lumina el ressò dels ulls enlluernats?

És que estic mort?

                                Potser, o així ho van decretar.

 

Qui crida llibertat? Jo escolte lluita

i amb un cos encongit impotent em rebel·le.

Una veu que és l'ofec del meu ofec,

 

una veu que vull creure i tanmateix,

aquesta persistent urpada al pit,

les agulles del plor en els dos braços.

 

Sota la pell les ungles que m'arrapen,

màquina que s'atura,

sota la pell el tigre que em devora,

 

dotze, deu, zero,

and suddenly the darkness,

la rigidesa del temps i el lament

 

que entre la gent s'escanya,

la rigidesa del temps que s'esmuny.

Qui trobarà consol en els carrers

 

i en les goles desertes?

Mormoleig i basarda, les hores manllevades.

La meravella oculta dels ulls esbatanats,

 

el perquè de les coses que amargament s'obliden,

tot el record antic,

tot el que no retorna.´

                                                   1 de maig de 2019

Jaume Pérez-Montaner

Abans del vers

Edicions del Buc, 2024

Més sobre l'autor, ací i ací 

MOSQUIT-TIGRE

(CDC Wikimedia)

MOSQUIT-TIGRE

És tan vanitós

com nosaltres,

les teves víctimes.

Desfàs

paradisos febles;

malmets moments

potser màgics.

Si et matem de set;

mors;

si et fumiguem,

desapareixes.

Ets un amistançat

de l’estiu,

i no sabem

qui és la teva família.

T’esperem, et temem,

no et volem,

i tu, per feblesa,

vens, t’obstines.

Marta Pessarrodona

Animals i plantes

Editorial Meteora, 2010

Més sobre l'autora, ací i ací

MALARIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MALARIA

(Belém do Para, 2002)

Si yo digo Amazonas,

yo digo incendio y frío,

pechos de nardo enfermo y pubis infectado,

aguayerba veneno, carnejungla podrida,

bronco rumor de fiebre de cerebro perdido

en los mares de urea,

y frutos desangrados entre hematíes muertos

y fieras que succionan las venas disecadas

como insectos con labios de pantera,

mascarones de anófeles en la proa de un barco

a la deriva,

repleto de marinos que guardan cuarentena

y de niños que lloran como ancianos perdidos

en la niebla,

la Creación aullando, alaridos de tigre,

sudor y fiebre y llanto,

oso blanco asesino bajado de los hielos

a selva de culebras,

y puñales blasfemos seccionando neuronas,

corazón de tinieblas

y la bruma preñada con la leche de un saurio,

y un semen sideral de cosmos dislocado,

y ese tritón parásito que es ciego, sordo y mudo,

que mata masturbando tu cerebro indefenso.

Río de verdepús, de bilis cuajinegra, 

río de loco fuego y de nieve emboscada, 

de sístole y diástole con berreos de jazz, 

de sangre sobre el barro, 

de corazón ahogado por turbiones de arena, 

de hígado cegado bajo un río de lodo, 

y riñones que crujen con la voz de la piedra 

en un norte de tundras.

Si yo digo Amazonas,

tiemblo y tiemblo y por cien veces tiemblo,

lejos de aquel demonio que me arrimó a la muerte,

del cíclope invisible que me enseñó a dormir

en el pavor del sueño.

Que me enseñó a morir

en la pausa feroz de la batalla.

Javier Reverte

Trazas de polizón. Poesía: 1979-2004

Ed. Plaza y Janés, 2005

Més sobre l'autor, ací

CANÍBAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CANÍBAL

devorar-te merescudament, i sense contemplacions ni destorbs. abocar-me salvatgement a l'àpat de l'Amor. si et bellugaves, motor de l'instint, com la serp, d'una sola queixalada et tombaré. d'una de sola. devorar-te religiosament, obseqüentment, com animal afamat aplicat al convit. i no hi ha res més. sencerament menjar-te la seda del clatell, el tou dels teus vint dits, les nines dels tres ulls. llescar-te la carn de l'espatla amb les navalles de les xarpes. mossegar la carn rogenca i jove del pit: amb ullals de hiena l'esgarre i l'esbocine en mil fils de seda clara. i esberle els ossos que faran sa música petita, deliciosa, primitiva, com la crepitació de la llenya. obrir-te les venes com qui descorre les cortines de la sang. beure tots els sutzes sanadors. assecar-te. escurar la carn de les clavícules com flautes i rosegar-les i asclar-les i tastar-ne devotament les miques. i així, amb cada costella. xuclar victoriosament i calmosament el mollet de cada vèrtebra, el suc del teu ésser. som el que mengem, em dic amb esperança, per acabar l'àpat amorós del teu cos i no deixar de tu ni una engruna de record sense pair. però fer-ho tot tan tendrament i càlidament com ho faria un bebé de tigre que després somnia sobre parpelles de gespa de llet.

Pau Gratacòs

El radical descrèdit de les cendres

Edicions Brosquil, 2006

LA VISITA DEL DISFRAZ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Han venido a la casa libélulas y trasgos,

mariposas nocturnas a sapos adheridas,

tigrecitos con hambre de inocente gacela,

capitanes piratas irascibles y fieros,

feas brujas que ocultan a tímida muchacha

y al revés, damiselas que el súcubo sostiene.

Me dan besos, me atacan, pellizcan mis flaquezas,

me recuerdan perdida, casi ciega y silente

en las inmensidades de donde me sustraen,

pero nunca me escuchan si les hablo del agua,

ni entienden, si traduzco el viento a sus oídos.

Del hielo sacan trozos de mi antiguo cadáver

y me muestran los ojos, los dientes que tenía,

sin dejar de mentirme inefables recuerdos

que, aseguran, desnacen a posible presente:

Amores ya perdidos, ausentes y olvidados,

que buscan encarnarse en ahoras, en lunas,

en música, en jardines, en caricias prescritas,

en góndolas que pasan bajo el arco de triunfo...

(Mis trágicos lisiados, mis mendigos, mis locos,

mis gatos, sor Cecilia, mis payasos, mis muertos,

se ríen al mirarnos.)

Maria Beneyto

(Poema inclós al CD Diàfora produït pel grup poètic "Argila de l'Aire")

Més sobre l'autora, ací.

Ací es pot gaudir del poema recitat magistralment per M. Carmen Sáez, poeta i membre del grup Argila de l'Aire.

Poema enviat al poeta Joan Navarro per al seu Llibre del Tigre.

POEMA AMB TIGRE

Publique hui un poema de V. A. Estellés que conté la paraula tigre. El poeta Joan Navarro en té compilats 2164 poemes d'aquest tipus en la secció Llibre del tigre de la seua revista electrònica de poesia serieAlfa la qual us invite a conéixer en aquest enllaç. Com veureu la temàtica del poema és molt actual.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Societats anònimes de llops

on hi ha un avís incipient de carn,

on hi ha un anyell de sang rosada i tendra.

Societats anònimes de corbs

corporatius, corporativitzats,

xuclant la sang honorable del poble

alegrement i sense fer-ne cas,

de plors, de precs, d'intimitats inermes,

fins a esgotar l'humil pètal darrer!

Societats anònimes de tigres 

sempre guaitant la coloma innocent! 

Societats anònimes, voltors 

tots congregats o congregació 

seguint el vol de l'humit colomí! 

Societats anònimes, tenebres,

horror només i vergonya i tristesa! 

Pares i fills i germans i cunyats 

tots al voltant del dividend, mesquins!

Vicent Andrés Estellés

Mural del País Valencià, llibre XXI, Cants temporals

Edicions 3 i 4 , 2002

PUNT DE LLIBRE (XII)

El punt de llibre que us ofereix El cau de Capurni conté un haiku del poeta contemporani japonés Kaneko Tôta. Tota una reflexió sobre els nostres mons interiors.

Més informació sobre Kaneko Tôta, ací

ALTRE POEMA AMB TIGRE

He trobat un altre poema amb tigre que he enviat al poeta Joan Navarro (col·leccionista d'ells a la seua revista electrònica sèrieAlfa). Us invite a enviar-li els poemes amb tigre que trobeu en les vostres lectures.

Aquest poema és d'autoria compartida: Joan Casas i Feliu Formosa. M'ha atacat des del llibre Pols al retrovisor, editat per 3 i 4 el 1989. Està a la pàgina 30 i és el poema 22

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

22

Els ulls del tigre i algunes paraules
llencen a la paret clapes de llum
que fascinen les nimfes, les sirenes
i tot el bestiar de la peixera.
Jeus al sofà, sotges el far, la llum
intermitent; sonen les notes tèbies
de la cançó que cantes a la dutxa
mentre et devoren qui sap si les piranyes
simbòliques d'un Riba transformat
en pixarada exòtica. El tam-tam
diu que tampoc vindrà, que ets condemnat
(mentre a la selva riuen guacamais)
a repetir aquest gest i a no gaudir-ne.

Més sobre Joan Casas, ací.

Més sobre Feliu Formosa, ací.

LLIBRE DEL TIGRE

Té el poeta valencià Joan Navarro en la seua revista electrònica sèrieAlfa.art i literatura una secció titulada "Llibre del tigre". Hi conté un recull de poemes que d'alguna manera tracten sobre el tigre o aparega aquesta paraula endins.

A la darrera actualització (30-8-2010) hi ha recollits 1818 poemes en diversos idiomes. Qualsevol persona li pot remetre un poema que no conste en aquesta relació.

Recentment jo l'he enviat un poema del poeta canadenc surrealista Paul-Marie Lapointe i un altre meu.

Aquest és el poema de Paul-Marie Lapointe:

Un tigre a mille courtisanes

dans les griffes mille langues

mille ventres de jardins

dans la nuque

Pavots des cheveux
dans le jour des mains croisées
dans la nuit blanche
des paumes ouvertes

Trembler de tout son corps
Les aubes de neiges sans poitrine
point d'amour point de cheminée
point d'interrogation de bouche plaquée
sur le désir plat

Filles de laine filles de lit
de lys de lit
Tout lie des corps rêches
aux pêches de luxure dans le cou
zébré des veines

Hommes à sabots de fauves —
ce qu'il reste de la sieste
troncs de dattiers —
cachés pour les repas de fourrure
cachés pour dormir dans les plumes
Cœur de chair de poules

(Le Vierge incendié, 1948, p. 11)

Aquest és el meu poema. Està inspirat en quatre quadres del pintor naïf Rousseau "le douanier":

EL TIGRE DE ROUSSEAU “LE DOUANIER”

Contemples inquietant, envoltat pel so d'una flauta,

el somni nu de l’eterna bellesa nua.

La teua mirada infestada alhora d'estranyesa i decisió

s'escapa entre fulles inconegudes.

Arremets contra un explorador d'estels

i fas d'ell cegues estelles de silenci.

La teua indomable ansietat borbolleja

com la sang agra i dolça que tastes.

T'aboques delerosament sobre el búfal

i atures el seu camí cap la prada dels somnis.

La teua força traspua glòria i temor

quan fractura els ossos de la innocència.

I un dia sota un arbre qualsevol et preguntaràs,

tigre, sobre la teua essència i sentiràs que

cal morir de por en una tempesta tropical

per a eternitzar-se en una pintura naïf!