EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roselles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roselles. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de novembre del 2023

PRESTÀNCIA D'UNA ROSA

 (Rosa Navarro, titellaire, a qui va dedicat el poema)

Prestància d'una rosa

 

El mal i el temps cruel

ens van privar de tu,

però no de la teua mirada,

lluerna lluent de mots

que no calia dir,

del teu somriure viu

que tantes coses deia i a tots ens acollia

Com un riu lluminós

de corrent ferma ens atrapares.

 

No et vaig veure donar vida

a les vostres petites criatures,

teues i de Josep,

no vaig gaudir de la delícia

sinó en la imatge indeleble

d'un record.

Quanta màgia per a un nom:

talment una rosa que no es marceix

i assenyala constant el més arcaic

d'una memòria inesgotable.

 

Isabel Robles

Han tornat les roselles

Perifèric Edicions, 2023

Més sobre l'autora, ací   

dimecres, 31 d’agost del 2022

UNA MAR SENSE ARMES

(Imatge pròpia)


 ¡La musique souvent me prend comme une mer!

                                                                                 CHARLES BAUDELAIRE

 

Una mar sense armes.

Despert el crepuscle. 

La imatge de les roselles: pels marges de la respiració

                                         un pastor passeja els bous.

I un vell dins la plaça

em dona la plenitud de l’alba. 



Antoni Alomar

Una mar sense armes

Campos, 1979

Més sobre l'autor, ací


dimecres, 15 de juliol del 2020

EN LA SIEN / EN LA TEMPLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


EN LA SIEN
Papaver amapola
I

En el antiguo cementerio hay muertos que aguardan verdades.
A los fusilados se les olvidaba en una fosa,
                        —nadie sabe aún cómo su compañera lo consiguió
pero a él, su familia pudo rezarle
en aquel nicho de la quinta altura.
El cráneo trepanado en un lateral se deshacía en polvo.

En el antiguo cementerio hay muertos que aguardan verdades.
Aunque sean verdades piadosas,
como la del sepulturero
que limpiando el nicho de la quinta altura,
abrió el sudario y aseguraba a la anciana que preguntaba
por los huesos del padre,
que el tiro fue en el pecho.

II

Descifro las coordenadas del verano:
amarillo de los campos de trigo
y una carretera.
Las amapolas, condenadas a las cunetas,
reivindican su condición de dueñas del paisaje
y refulgen en pequeños grupos para no ser olvidadas.

Cualquier carretera en verano parece llevarte a la libertad.

Campos recién segados
y cunetas olvidadas
descifran las coordenadas de la muerte.

Quiere la amapola prestar su color
a una memoria teñida de rojo.

---
A LA TEMPLA
Papaver rosella
I

A l'antic cementeri hi ha morts que esperen veritats.
Als afusellats se'ls oblidava en una fossa,
                        -ningú sap encara com la seua companya ho va aconseguir-
però a ell, la seua família va poder resar-li
en aquell nínxol de la cinquena altura.
El crani trepanat en un lateral es desfeia en pols.

A l'antic cementeri hi ha morts que esperen veritats.
Encara que siguen veritats piadoses,
com la del fosser
que netejant el nínxol de la cinquena altura,
va obrir el sudari i assegurava a l'anciana que preguntava
pels ossos del pare,
que el tir va ser al pit.

II

Desxifre les coordenades de l'estiu:
groc dels camps de blat
i una carretera.
Les roselles, condemnades a les cunetes,
reivindiquen la seva condició de propietàries del paisatge
i refulgeixen en petits grups per a no ser oblidades.

Qualsevol carretera a l'estiu sembla portar-te a la llibertat.

Camps recentment segats
i cunetes oblidades
desxifren les coordenades de la mort.

Vol la rosella prestar el seu color
a una memòria tenyida de roig.

Elisa Rueda
Tentación botánica
Editorial Fundación Valparaiso, 2017
Més sobre l'autora, ací

[Traducció del castellà feta per mi]