ET IN ATARAXIA EGO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ET IN ATARAXIA EGO

 

Considérate vivo,

fruto de la repetición genética,

hecho de trozos ajenos, criatura,

asentado en este presente anodino,

vestido de esta cobardía moral,

escondido tras esta capitulación ideológica de banda ancha.

 

Mapas de bytes,

recintos pixelados,

circuitos de memoria.

 

Divertimento formalista.

 

Cuanto selfie acumulado para morirse uno.

 

---

 

ET IN ATARAXIA EGO

 

Considera't viu,

fruit de la repetició genètica,

fet de trossos aliens, criatura,

assentat en aquest present anodí,

vestit d'aquesta covardia moral,

amagat rere aquesta capitulació ideològica de banda ampla.

 

Mapes de bytes,

recintes pixelats,

circuits de memòria.

 

Divertiment formalista.

 

Quant de selfie acumulat per a morir-se'n u.

Rafa García Jover

Introducción y notas

Boria Ediciones, 2020

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà al català feta per mi]

ÍTACA, VESTIDA D'ETERNITAT

(Collage: Pere Salinas)

ÍTACA, VESTIDA D'ETERNITAT

 

Vaig navegant

cap al meu far daurat,

l'illa albire

i a la badia el jardí.

 

S'obrin les portes de llum:

Atena m'acull,

Argos em mira i mor,

m'abracen els meus.

 

Brolla i corre la font,

perfum de tots els perfums.

Taste el pa i el vi,

m'embriague de pur present.

 

Cauen les Hores

mil gràcies escampant,

deixaven l'illa

vestida d'eternitat.

 

Entre a l'Hort de mon pare,

plorant li parle de tanta llum

i de la mare, que ja ens espera

enllà del sol i els altres estels.

Elies Monxolí

Odissea, el viatge de Ningú

Edicions 96, 2017

Més sobre l'autor, ací

[Collages: Pere Salinas. Més informació, ací]

PREGÀRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PREGÀRIA

La voluntat s’ajorna en el present,

es confia a la guarda del penyal

i s’abandona a les parets de pedra

amb els sons inquiets d’una pregària.

Hem contemplat els grocs, els vermells ferro

del sòl tancat als boscos de pinedes;

aturem l’esperit i el pensament,

al compàs de la pausa de l’espera.

Reconeixem el tall de la fractura,

el rastre que ha deixat entre les roques

el pas del temps, la fuga inesborrable.

Deixem sentir el cos dins de l’espai,

ara i ací en l’instant d’aquest moment,

porta en suspens al fons de la certesa.

Teresa Pascual

Vertical

Edicions 62, 2019

Més sobre l'autora, ací

[CONEC DE MOLT A PROP...]

(Rellotge astronòmic de Praga)

Conec de molt a prop bastants persones,

en aparença lliures,

que tracen cercles monòtons cada dia,

esperant, esperant, esperant...

que els rellotges avancen impassibles

cap un futur idèntic predictible

a través d’un present pertinaç,

sense tastar l’agradable regust de l’esperança,

ni l’alegria borda de la vida.

Gràcia Jiménez

Encara que la nit es faça forta

Aiguaclara Editorial, 2016

Més sobre l'autora, ací

L’ESTRATÈGIA DELS RECORDS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’ESTRATÈGIA DELS RECORDS

Senzilla és l’estratègia dels records;

senzilla, tan senzilla, que no és visible.

Els records viuen en un limbe allarats per la màgia del passat.

Per arribar-hi cal desmuntar tot un passat atrotinat,

trossejar-lo i entortolligar-lo en el present.

Cal fer-lo cabre en una caixa plena de fotografies.

Cal caminar com acròbates pel fil de la teranyina

dels somnis oblidats, mal somiats o mai somiats.

Pulcrament i pacientment cal desmuntar

l’estructura dels seus bastiments.

Finalment caldrà fer-los esclatar al moment més inoportú.

Encara així només podrem imaginar la seua nímia existència.

Del meu "Llibre de contemplació"

Ed. Germania, 2013

POEMA D'INVENTARI DE FRAGILITATS

Al següent vídeo recite un poema del meu "Inventari de fragilitats". El vaig gravar el dia 21 d'abril de 2017, a l'hotel Marriott del Caire, antic hotel Omar Khayyan.

Oman Khayyam, gran defensor del vi

i de la seua libació,

opinava amb vehemència

que per a ell hi havia dos dies

que el deixaven indiferent:

el ja passat i el que ha d’arribar.

Jo,

que sóc un imperfecte rellotge d’aigua i vent,

      m’endarrerisc i m’avance

en els teus rius i deserts,

en el refugi de tot allò que hem viscut,

en la fugida de tot allò que ha de venir.

   No entenc Khayyam ni bec el seu vi.

Jesús Giron Araque

Inventari de fragilitats

Onada Edicions, 2016