(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Crida als balcons nus o ornats d’oratge,
al caliu sempre encès o encara esfèric,
crida a l’embat sobre les alzines,
criden a l’ull de l’alicorn i als éssers pastats
d’estius plens, crida als gerds i al temps
de figues. La nit està feta d’això i el vel
que cobreix com una segona veritat,
com una segona o enèsima pell, fa brollar
dels espills tantes incerteses veres;
vosaltres, jo quan us cerc, quan em defugiu,
tots esdevenim una esponja xopa,
què importa un cos concret?
Què importa una veu precisa i clara?
La nit és la nit i és inexplicable.
Hilari de Cara
Quaderns del port
Edicions Proa, 2018
Entrades
