EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

dilluns, 9 de gener del 2023

IL·LUMINACIÓ DE PEÒNIES I TRAMUSSOS

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

IL·LUMINACIÓ DE PEÒNIES I TRAMUSSOS

 

Mai no pensí que m'agradaria en l'edat gran el dringar del vent al reixat del llossar de fades, les faldilles de vellut de les quals agranarien la rosada de les peònies i els tramussos de la infantesa. Amb paràfrasi de Léonie Adams, el desig del meu cor és encara darrere del reixat d'una rosa de seda sobtada en la fulla erta de la meua vida no endevinada.

 


 

 

Pere Bessó

Post

Ed. EdictOràlia, 2021

Més sobre l’autor, ací i ací

divendres, 6 de gener del 2023

PETITES LLÀNTIES DE LA NIT

 

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Desafinen

les cordes del pensament

que polsen els dits

en tardes de pluja opaca.

 

Trempa-les sense descans

perquè l’harmonia del sentit

ofegue el clam de les andrones

i el xerric sord de les portes que es tanquen

amb la ranera insomne

de les rates.

 

Ajusta l’ull al paisatge, cerca la llum

que custodia el diamant

i alliberen les albes.

 

Enmig de la foscor no desespera

la humil victòria del demà,

es deixondeix la flor,

arriba el tacte

amb la tremolor dels arbres

i el silenci viatja en l’ala dels ocells

que alcen el teló

i apaguen les petites llànties de la nit.

 

Com la tremolor que agita els arbres.

 

 


 

 

Manel Rodríguez-Castelló

Passatge

Edicions del Buc, 2022

Més sobre l’autor, ací

 


dimarts, 3 de gener del 2023

[EL PRIMER NOI QUE EM VA BESAR...]

 
(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 el primer noi que em va besar

 em va agafar per les espatlles

 com el manillar de

 la primera bici

 en què devia pujar

 jo tenia cinc anys

 

 els llavis d’ell feien

 l’olor de la fam

 que se li havia enganxat del

 pare devorant la mare a les quatre de la matinada

 

 era el primer noi

 que m’ensenyava que el meu cos era

 per donar-lo a qui el volgués

 que jo no havia de sentir-me

 completa de cap manera

 

 i redeu

 si vaig sentir-me tan buida

com la seva mare a un quart i mig de cinc de la matinada

 

[Traducció al català feta per Biel Olid] 

----

 

le premier garçon qui m'a embrassée

tenait mes épaules

come le guidon

de la première bicyclette

qu'il jamais conduite

j'avais cinq ans

 

il avait l'odeur de

l'être affamé sur ses lèvres

une odeur rappelant son père

se repaissant de sa mère a 4 heures deu matin

 

il était le premier garçon

à m'apprendre que mon corps était

à donner à ceux qui le voulaient

et que je ne pouvais pas

ne pas me sentir pleine

 

et mon dieu

je me suis sentie

aussi vide que sa mère à 4 heures 25 du matin 

 

[Versió original en fracés]

 


 

 

 

Rapi Kaur

Llet i mel 

Edicions 62, 2022 

Més sobre l'autora, ací