Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

Vaig eixir de la sala commocionat no tan sols pel final abrupte. Un xiquet ix de l’escola portat en l’aire com un rei per dos policies. Al menor no se’l pot tocar. És inimputable, està protegit per tots i pot dir el que vulga i fer el que siga que finalment traurà el cap per dalt de tots els adults. Què estem fent amb l’escola? Com a professor durant trenta-quatre anys, he tingut l'oportunitat de veure l'evolució de l’escola des d’un plantejament de l’ensenyament que ja no era tan tradicional fins al desgavell que es viu actualment a les aules. Jo vaig fregar a penes el sistema més autoritari on el castic físic, o el castic simplement eren la norma. No era inhabitual que algun company acabara d’esquena a la resta de companys amb els braços en creu. Escriure centenars de vegades una frase o una paraula eren una pràctica comuna i per als casos més difícils estava l'expulsió del centre. Els suspesos o la repetició eren vists com un gran problema per alumnes i família. Ara és t...

Són dies d’exàmens. Quasi tots els estudiants es preocupen en absorbir els últims retalls dels temes. Nerviosos i cansats, armats amb els seus bolígrafs, ataquen el paper subratllant, escrivint o dibuixant esquemes. Febrer finalitza amb un matí amb un sol que li costa calfar els quatre graus amb què ens hem alçat. La maquinària d’un institut de segona ensenyança s’ha posat en marxa fa ja una estona. Embalbits de fred cadascú dels membres d’aquesta comunitat s’ha alçat entre els últims negres de la nit i els blaus de l’alba. Alguns vénen de llars acollidores amb pares implicats. Altres deixen arrere l’infern d’una llar sense ànima. Com impel·lits per un magnetisme han anat replicant trajectes, formant grups i pujant als vehicles. Van carregats de motxilles unes vegades plenes de somnis de futur i altres buides d’inquietud intel·lectual. Els professors repeteixen rutines mentre esgoten els seus últims minuts abans d’enfrontar-se al treball de Sísif. En el jardí posteri...