Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

FOTOS Només eixir al carrer l’oratge t’empentava cap a dins. El pati estava humit, l’atmosfera, amb núvols molt baixos semblava una esponja i Juan, que estava constipat, volia anar per tot i per totes. Em va dir pel whatsapp que fins i tot portava el gosset i jo ja havia decidit no portar a les meues. Aquestes, ignorants de les condicions climàtiques, no feien més que botar i botar al meu voltant indicant a les clares que també volien vindre. Quatre contra u, gàbia al cotxe i viatge curt a Ròtova on Juan, amb la mascareta posada, esperava el transbordament de cotxe a cotxe. El plugim microscòpic omplia de gotetes els cristalls del cotxe, els núvols esponjosos envoltaven els bancals de la Vall d’Albaida. A Salem la cosa no millorava: estava fosc, gris, molt tancat i plovia lleugerament. En una ràpida conversa vam decidir avortar la ruta i tornar cap a la Safor. Afortunadament per la banda de Llevant el mantell de núvols anava obrint-se i espontàniament vam decidir anar cap a Pinet a puj...

fotos Recorde aquella vesprada fa cinc anys en la qual una immensa columna de fum es va alçar per ponent. Va ser el principi del paorós incendi de Llutxent que va cremar la "Serra Grossa de Marxuquera". Tots vam témer per la sort del bosc únic de sureres anomenat "El Surar". Estiu de 2023. Pugem per la senda per a gaudir de la posta de sol i sopar en la foscor de la muntanya. La vegetació baixa s'ha recuperat i només les branques pelades i els troncs morts dels pins recorden el foc de 2018. La surera, en canvi, ha resistit bé i el xicotet bosc ha renascut de les seues cendres. Només en els troncs, encara carbonitzats, s'aprecien les petjades del foc. Els pins que es van plantar en el passat van morir, però una nova generació dels seus descendents creix amb força. Arribem per fi als miradors. Una plataforma de pedra s'obri al "Barranc de Borrell" i mostra un paisatge de parets de pedra vertical i el curs fluvial que l'aigua ha excavat al lla...