Pic de la Blasca. Prop de la frontera.
fotos La primera vegada que vaig arribar a aquestes terres de frontera va ser allà als finals dels anys huitanta quan, com a professor de dibuix a Villena, havia de pujar el costerut i aleshores estret port de Bocairent, passar per l’amalgama de cases de Bocairent i, ja en la província d’Alacant, ataüllar el tossal cobert d’edificacions que es culmina amb la vertical torre del Castell de Banyeres de Mariola. Jo continuava per la canal de Beneixama fins a passar Camp de Mirra i arribar a l’altre costat de la frontera lingüística. Villena ja era un lloc on al valencià sols el parlaven els alumnes que arribaven de Biar. Tan a prop era el Castell del poble vehí que es veia a poca distància des dels finestrals de la meua aula de dibuix. Si parlava valencià amb els de Biar, sempre tenia el comentari desdenyós d’algun alumne del poble que no li agradava no entendre bé el que déiem i remugava ofés. No obstant la relació amb villeners i biaruts era més que bona. No cal dir que aquests petits co...