La cullera de fusta
Mon pare té justament l’edat del dimitit Papa Ratzinger. Aquesta passada setmana va tenir un xicotet incident amb el seu cotxe en colpejar en una rotonda a un vehicle en una d’aqueixes frenades brusques que t’atrapen en una cadena de colps a menys que guardes la distància, estigues atent i tingues reflexos. Va tardar quasi una setmana a contar-m’ho per pura vergonya. És que els papers han canviat i que els fills som ara els que tenim que exercim una mena de pàtria potestat. Físicament mon pare segueix prou sencer, mentalment inclús millor, encara que estiga suportant una pressió terrible donades les circumstàncies de ma mare. Amb l’enteresa del vell lleó terrible, amo i senyor de la sabana, es resisteix a resignar-se i a dimitir de la vida. Ratzinger, el Papa que va arribar d’Alemanya. L’ancià de setanta-huit anys que va ser triat un dia d’abril de 2005, quan estàvem a punt d’estrenar la nostra nova casa, acaba de dimitir. Sembla que ha sigut poc de temps d’una banda, moltíssi...