Las maletas del caracol / Les maletes del caragol

fotos La llera del Riuet d’Agres és com un secret passadís que sota la corfa de formigó i asfalt fa de bressol d’una vegetació que creix verda i frondosa. A primera hora del dia els rajos d’un sol, ara per ara ben matiner, acaronen l’ombrívola trinxera ballant entre les branques i les fulles joves dels arbres de ribera que ací, a vora riu, gaudeixen de la frescor de l’aigua. Els conills, esfinxs efímeres corren espantats trencant línies fins a arribar al cau salvador. Els gossets perden el trellat de carrera en carrera. De vegades acaben dins d’una tanca sense saber per què ni com eixir. Altres matiners com nosaltres recorren la senda que per un moment passen al costat dels pilars del que va ser un dels ponts de ferro de la línia Gandia-Alcoi. Malauradament, algú va tindre la mala idea de vendre com a ferralla quasi tots aquells ponts referents d’una època d’iniciatives i progrés. Els pilars de pedra romanen entre el bosc de ribera com fumerals d’una fàbrica que mai va ser. El camí ix ...

fotos Bocairent va quedant a l'esquena amb la seua torre com a icona al punt de fuga d'un camí entre bancals d'oliveres. La paret nord de la Serra de Mariola és un bosc, de vegades impenetrable per l'abundància vegetal. La famosa sàlvia de Mariola, el romer, el timó, el rabet de gat, la camamilla, l'apreciat i escàs timó reial, la pebrella, l'espígol, la santònica, el pericó, el te de roca naixen pels racons d'aquesta serra d'inici abrupte i relleus suaus en la seua part central. La carretera que ve d'Ontinyent puja el port i, de sobte, el conductor albira el mur que tanca tot el nord de la serra fins a arribar a Banyeres per on continua ja a les serres d'Onil i Biar. Precisament aquesta era la vista que jo tenia quan vaig començar a treballar a Villena ja fa d’això moltes dècades. Al llarg dels anys he anat completant rogles del vessant nord de la serra i em quedava per tancar el que té per centre l'Alt de Sant Jaume. Ahir ja es feien notar ...