Serra d’Ador. Olor a fum i a descomposició.
fotos No fa molts anys que vaig descobrir aquest raconet de la Safor que a primera vista em va enamorar. Ja darrere del poble d’Ador, per una senda que pujava una vegada passat l’erm terrer entraves en un racó de majestuosos pins en un amfiteatre d’antics marges de bancals abandonats. El l'ortofoto que van fer els americans l’any 1956 s’observa encara la típica imatge dels conreus de secà. Ara, ja fa anys, era una selva verda i fosca amb una senda molt agradable que passava pel costat de la font del sester, sempre seca en els últims temps, i per les pedres campana. En eixa zona es va produir una solsida de pedres que s’amunteguen desordenadament en una àrea extensa. En un dels racons la posició de les pedres permet colpejar-les i sentir un so amb certa sonoritat musical. Hui estava tot cobert de cendra i fulles de pins com si algun boig haguera tirat tones de fideus per terra. Les pedres acusaven el pas del foc, però en aquesta zona alguns arbres s’havien salvat. L’olor de cremat...