El laberint de la memòria.
Tinc la sensació d’haver oblidat grans parts de la meua vida. És com si el cap estiguera amb els dipòsits a plena capacitat i cada gota de memòria fera desbordar els records per a fer un buit a les noves experiències del present. Em sorprenc a mi mateix quan algú em conta algun detall del passat que he oblidat completament. En canvi, poden aparéixer noms detalls i records que, aleatòriament, s’han fixat amb força en les profunditats de l’univers neuronal i soc capaç d'identificar El cervell és un misteri i la memòria un mecanisme plàstic que es regenera a cada nova recreació d’un succés del passat. Els quasi trenta anys que vaig ser professor a Vilallonga s’han amalgamat en forma d’una massa densa que fa difícil precisar distàncies, moments o fins i tot persones. Fa unes setmanes vaig trobar a un home que em va preguntar cordialment. Eres Jordi. No? És clar que m’havia reconegut i jo vaig fer com si el recordara, quan no era el cas. Els alumnes eren xiquets quan passaven per les au...