El test
Al meu amic Jorge Hurtado, bolivià i gran artista Fa dos dies anàvem de camí a València. El sol d’hivern estirava les ombres en un paisatge d’arrossars i muntanyes en escala de blaus i violetes. La llum entrava daurada en els vagons. Assentat amb un antic company d’oficina de la meua esposa xarràvem sobre el destí d’aquest país, de les decisions de la política i del temps d’inestabilitat que ens està tocant viure. Encara no sabíem que la xifra de la desocupació, que es donaria l’endemà, arribaria quasi els sis milions de parats. Ells, els empleats del Banc de València i els de Bancaixa, anaven a defendre els seus llocs de treball o, tot allò més, un acomiadament mínimament digne. La majoria sobrepassaven els quaranta i molts, altres a quatre anys dels seixanta, algun recent casat i en els seus primers trenta. Per primera vegada s’animaven a anar a València a defendre els seus drets. Les estacions se succeïen mentre la conversació passava de tema a tema. Vicent, un antic c...